Mal d'Holanda i política d'aparador

Un article d'economia publicat en les pàgines del suplement semanal Negocios de El País el 5 de febrer titulat "Curando nuestra enfermedad holandesa" (de Florentino Felgueroso y Luís Garicano) i una notícia comentada publicada a El Punt-Avui el dia 6 amb el títol "Una tesi doctoral feta a Roma analitza la política d'aparador del País Valencià" expliquen amb una clarividència sorprenent algunes de les causes més importants de la crisi econòmica al País Valencià que, com tot el món sap --una altra cosa és que es vullga reconèixer o no-- és la més dramàtica de l'estat espanyol, a un nivell similar al de la grega i portuguesa. Dues opinions diferents però complementàries que recomane a tot el món, especialment als joves per tal que quan sortim de la crisi --el professor Vicent Soler, catedràtic d'economia de la Universitat de València diu que algun dia ens en sortirem-- que aprofiten la lliçó per a no tornar a ensopegar amb les mateixes pedres. En síntesi podríem dir que confiar en polítiques econòmiques en les que la formació és prescindible és una actitud nefasta. I per una altra banda, que la política d'aparador i “basar l'economia i el desenvolupament social ... en certàmens esportius o culturals esporàdics, no garanteix un desenvolupament sostenible i sols fomenta estratègies d'enriquiment ràpid, mitjançant l'especulació i l'explotació laboral dels sectors socials més desfavorits” Quanta similitud amb els articles del llibre "L'ofici de raonar" que el professor Vicent Soler ha presentat recentment al Casal Jaume I.

Text de la presentació de "l'ofici de raonar"

http://josepcastello.blogspot.com/p/larxiu.html

HUMOR A LA MANI

Per difícil que siga la situació, alguns no perden mai el sentit de l'humor. Tant de bo!

NOTA: FOTO REBUDA PER E.MAIL, IGNORE L'AUTOR I TAMBÉ IGNORE L'AUTOR DE LA PANCARTA.

Mobilitzacions

Les manifestacions en contra de les retallades en l'educació i la sanitat públiques, convocades a Alacant Castelló i València per a ahir dia 26, han tingut una altra vegada una participació massiva, un èxit clamorós. Em conten que a València alguns van necessitar dues hores per a poder sortir de la Plaça de Sant Agustí.També ha tingut èxit la concentració celebrada davant del Col·legi públic l'Alfàs, amb una bona resposta per part de les mares, pocs pares i --si no en compte a mi--cap avi, però molt millor que la de la setmana passada. Anem a més.

Estem vius

L'èxit inqüestionable de les manifestacios de dissabte 21G a Alacant i a València, en contra de les retallades, demostren que el poble valencià té la consciència cívica ben viva. Això no és més que el principi, sols és el despertar d'un  ensopiment que ha durat massa. Ànim!

RETALLADES, NO!

Els retalls que ha aplicat El Consell Valencià als serveis públics més importants per a la ciutadania, Salut i Educació, perjudiquen els mestres, professors, personal sanitari,i a tots els usuaris d'aquests serveis, és a dir al conjunt de famílies modestes i de classe mitja. No perjudiquen, perquè generalment no usen ni necessiten aquests serveis, ni als directius d'entitats financeres, ni ministres, ni consellers,  ni diputats, ni directius de les gran empreses, ni als organitzadors de Fórmula 1... Semblava que els afectats estaven ensopits, però comencen a donar senyals de vida. Al Col·legi Públic l'Alfàs de Pedreguer, han començat a assajar mobilitzacions.

"L'ofici de raonar", presentació a Pedreguer

En llegir el llibre "L'ofici de raonar" de Vicent Soler i Marco (catedràtic  d'economia aplicada en la U.V.), la gran sorpresa que m'he endut ha estat la rabiosa actualitat de la majoria d'articles que havien estat publicats des de fa anys en diferents periòdics i revistes. Però no sols tenen actualitat sinó que, llegits amb la perspectiva que dóna el temps transcorregut, ens permet entendre algunes de les causes que han portat el País Valencià a ser l'autonomia que més negativament li ha afectat la crisi econòmica. El Casal Cultural Jaume I ha organitzat la presentació del llibre per al 27 de gener a les 20:00, amb presència de l'autor. L'acompanyarem per a comentar-lo—el que acabe d'escriure sols és una petita nota-- Sandra Obiol, professora de sociologia a la U.V. i jo mateix. El llibre està editat per P.U.V. i, obviament, es pot adquirir en les llibreries.