Mal d'Holanda i política d'aparador

Un article d'economia publicat en les pàgines del suplement semanal Negocios de El País el 5 de febrer titulat "Curando nuestra enfermedad holandesa" (de Florentino Felgueroso y Luís Garicano) i una notícia comentada publicada a El Punt-Avui el dia 6 amb el títol "Una tesi doctoral feta a Roma analitza la política d'aparador del País Valencià" expliquen amb una clarividència sorprenent algunes de les causes més importants de la crisi econòmica al País Valencià que, com tot el món sap --una altra cosa és que es vullga reconèixer o no-- és la més dramàtica de l'estat espanyol, a un nivell similar al de la grega i portuguesa. Dues opinions diferents però complementàries que recomane a tot el món, especialment als joves per tal que quan sortim de la crisi --el professor Vicent Soler, catedràtic d'economia de la Universitat de València diu que algun dia ens en sortirem-- que aprofiten la lliçó per a no tornar a ensopegar amb les mateixes pedres. En síntesi podríem dir que confiar en polítiques econòmiques en les que la formació és prescindible és una actitud nefasta. I per una altra banda, que la política d'aparador i “basar l'economia i el desenvolupament social ... en certàmens esportius o culturals esporàdics, no garanteix un desenvolupament sostenible i sols fomenta estratègies d'enriquiment ràpid, mitjançant l'especulació i l'explotació laboral dels sectors socials més desfavorits” Quanta similitud amb els articles del llibre "L'ofici de raonar" que el professor Vicent Soler ha presentat recentment al Casal Jaume I.