(La foto la vaig prendre durant l'actuació de La Romàntica del Saladar a festes del 2006, a la Plaça de l'Amistat)
Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
14.7.11
Recordant Pep Bas
(La foto la vaig prendre durant l'actuació de La Romàntica del Saladar a festes del 2006, a la Plaça de l'Amistat)
11.7.11
Benvinguda a casa, Pedreguera

(veure "homenatge a un pedreguero" al programa de festes 2011)

Etiquetes de comentaris:
El meu poble,
Persones
8.7.11
7.7.11
foc-foc
El primer ensurt de l'estiu no ha tingut efectes excessivament greus. L'enhorabona a tots els serveis que han intervingut en l'extinció de l'incendi.
Quan jo era xiquet, si hi havia un incendi, les campanes avisaven amb un ritme i to coneguts per tothom i que semblava dir foc-foc. Si era a una casa (generalment una pallissa) els veïns acudien diligentment amb poals per a ajudar en l'extinció; tots participaven solidàriament. No era habitual que hi haguera foc a les muntanyes; quan n'hi havia, era foc provocat i controlat pels pastors per a cremar la brossa i facilitar l'eixida d'herba nova.
El primer incendi important, probablement el més greu, es va produir a l'agost del 1970. Li vaig preguntar al meu avi Colau (aleshores tenia 85 anys) si havia vist alguna vegada un incendi tan fort. Jo ja coneixia la resposta: és clar que no, abans la majoria de les nostres muntanyes estaven abancalades i llaurades i la part que no estava llaurada no tenia llenya perquè la feien diàriament per a fer foc (a casa, per a escaldar, o als forns). Eren uns altres temps.
Ara cal mantindre l'alerta, l'estiu acaba de començar, queden molts dies de forta calor.
(La foto la vaig fer després d'un incendi important a la Muntanya Gran, el del 20 d'agost de 1993)
(La foto la vaig fer després d'un incendi important a la Muntanya Gran, el del 20 d'agost de 1993)
6.7.11
Programa de festes

5.7.11
Vergonya, cavallers, vergonya!
El governador del Banc d'Espanya i els banquers han pressionat (i continuen pressionant) tot el que han pogut i més per a aconseguir retalls salarials, retardament de l'edat de jubilació, acomiadament lliure i barat i tota mena de reformes laborals encaminades a acabar amb el que s'anomenava estat del benestar, amb l'excusa que això és imprescindible per a sortir de la crisi econòmica--crisi que, com tots sabem, ha estat provocada pel món de les finances-- perquè segons ells, l'estat de benestar és la causa de la crisi, teoria que molts economistes consideren falsa. Verdadera o falsa--jo crec en la segona opinió-- és ben cert que no prediquen amb l'exemple. Rodriguez Rato, José Luís Olivas y Francisco Verdú, president vicepresident i conseller delegat de Bankia respectivament, cobren més de 10.000.000 d'euros anuals (a banda d'altres beneficis). Rato prop de 4 milions anuals. A Pedreguer hi ha 700 aturats a qui els agradaria treballar per mil euros al mes. Quina poca vergonya!
4.7.11
Una agressió més
www.carevolta.org
Multes a Acció Cultural per emissions de TV3, supressió de la línia en valencià, expedient a Ca Revolta.... A més agressions, més resistència... i més unitat. Venen temps difícils que obligaran a una resistència heroica. Recordeu la dictadura? No? Serà perquè sou joves. Ara és igual però més difícil per a nosaltres, perquè tenen més instruments d'alienació i perquè van disfressats de demòcrates... de demòcrates de tota la vida que són més perillosos que els que deien "somos de la dialéctica de los puños y las pistolas".
Multes a Acció Cultural per emissions de TV3, supressió de la línia en valencià, expedient a Ca Revolta.... A més agressions, més resistència... i més unitat. Venen temps difícils que obligaran a una resistència heroica. Recordeu la dictadura? No? Serà perquè sou joves. Ara és igual però més difícil per a nosaltres, perquè tenen més instruments d'alienació i perquè van disfressats de demòcrates... de demòcrates de tota la vida que són més perillosos que els que deien "somos de la dialéctica de los puños y las pistolas".
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)