1 de maig del 2014

Ahir vaig commemorar el dia del treballador assistint a la concentració organitzada per la CUP al parc del Patronat a Pedreguer. L'aire pur de la Muntanya Gran, la visió del Montgó o vés a saber què, feia respirar un aire fresc diferent a la d'altres concentracions o manifestacions. O era la gent i les seues idees el que feia respirar l'aire pur i esperançador? El fet es que em sentia jove i em van fer recordar Marcuse:

1.- No canviarà la societat a partir d'un estat de benestar i abundància. Conseqüentment, ara és el moment.

2.- No canviaran la societat aquells que han tingut responsabilitats de govern en el sistema capitalista: per molt bona voluntat que tinguen i hagen tingut, els vicis adquirits condicionen. La gent present en la concentració era jove i sense contaminacions. (Jo era una excepció que no pintava res).

3.- Atès que les persones estan educades per a viure en un sistema competitiu (competitiu en benefici propi) i predador, i sols una minoria és suficientment solidària, aquesta minoria ha de fer pedagogia i educar en la solidaritat. La concentració no era multitudinària sinó ben minoritària.

És a dir, es donen totes les circumstàncies per a encetar un camí llarg. Però com diu un adagi xinés, el camí més llarg es comença amb la primera passa. Ànim i endavant.