Una petita dosi --petita però bona-- de
novel·la negra ha estat suficient per a superar el mono. No serà la millor
literatura però diuen que una bona alimentació es basa en la varietat; doncs
una novel·la negra --o dues-- a l'any aporta a l'organisme, entre altres coses,
un poquet de bon humor. A Andreu Martín, guanyador del premi de novel·la Ciutat
d'Alzira 2013 amb "Les escopinades dels escarabats" ja el conec de fa molt de temps (Barcelona
Connection, l'home que tenia raor... ), però he descobert, amb massa retard,
Andrea Camilleri guanyador de BcNegra 2014 i el seu personatge el comissari
Montalbano, homenatge al creador del meu vell amic Pepe Carvalho. Una de les
característiques que jo aprecie en la bona novel·la negra és el punt d'humor.
L'Andrea, de vegades et provoca un somriure, de vegades una rialla forta. Es
burla de tothom, comença per ell mateix i en acabant ho fa de tota la societat,
de la qual ens mostra les seues misèries reals i dramàtiques. Mireu que diu un
personatge de l'autor sicilià (jo crec que podria ser valencià): "Com si
els nostres senyors diputats no se la passaren per allà on els sembla, l'opinió
pública! Es droguen, van de putes, desfalquen, menteixen, es venen, cometen
perjuri, fan negocis amb la màfia, i què els passa? Que surten a la premsa un
parell o tres dies i para de comptar, després tothom se n'oblida..." Us
sona de res?dimarts, 11 de febrer del 2014
Andrea Camilleri
Una petita dosi --petita però bona-- de
novel·la negra ha estat suficient per a superar el mono. No serà la millor
literatura però diuen que una bona alimentació es basa en la varietat; doncs
una novel·la negra --o dues-- a l'any aporta a l'organisme, entre altres coses,
un poquet de bon humor. A Andreu Martín, guanyador del premi de novel·la Ciutat
d'Alzira 2013 amb "Les escopinades dels escarabats" ja el conec de fa molt de temps (Barcelona
Connection, l'home que tenia raor... ), però he descobert, amb massa retard,
Andrea Camilleri guanyador de BcNegra 2014 i el seu personatge el comissari
Montalbano, homenatge al creador del meu vell amic Pepe Carvalho. Una de les
característiques que jo aprecie en la bona novel·la negra és el punt d'humor.
L'Andrea, de vegades et provoca un somriure, de vegades una rialla forta. Es
burla de tothom, comença per ell mateix i en acabant ho fa de tota la societat,
de la qual ens mostra les seues misèries reals i dramàtiques. Mireu que diu un
personatge de l'autor sicilià (jo crec que podria ser valencià): "Com si
els nostres senyors diputats no se la passaren per allà on els sembla, l'opinió
pública! Es droguen, van de putes, desfalquen, menteixen, es venen, cometen
perjuri, fan negocis amb la màfia, i què els passa? Que surten a la premsa un
parell o tres dies i para de comptar, després tothom se n'oblida..." Us
sona de res?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada