BCNEGRA

            Tot i que jo estime Pedreguer per damunt de qualsevol poble, ciutat o metròpoli, aquesta setmana m'agradaria viure a Barcelona. Ara estic perdent-me BCNEGRA, cosa que em posa d'una mala llet impossible de dissimular. Si em trobeu pel carrer i us espente o escridasse, si no cedisc la vorera a una senyora, si em comporte d'una manera mesquina -- més mesquina del que és normal en mi, vull dir-- és perquè necessite unes vacances, abandonar per una setmaneta la vida sana, afable, bucòlica, sociable, tranquil·la de Pedreguer i anar a Barcelona, assistir a les conferències i exposicions de BCNegra i introduir-me de nit, per algun carreró del barri gòtic, en un ambient marginal, malsà, en un pub de soterrani, amb música de jazz en viu, o un negre tocant el piano, i el local ple d'un fum de tabac que es pot tallar amb la navalla --hosti! Havia oblidat que ja no es fuma a l'interior dels locals... tot canvia... què hi farem!-- i una dona fatal que em mira i ja m'ha entrampat en la seua xarxa per a portar-me cap a la perdició irremissible...
            En fi... em conformaré llegint Andreu Martín i Andrea Camilleri... Però no es poseu prop de mi durant uns dies. Esteu avisats.