dimecres, 29 de febrer del 2012

ES REGALA UN GAT


Qui vol un gatet? El regale per incompatibilitat de caràcter. És d'un color rogenc, diem-ne rosa, però no d'un color rosa llampant com el de la Pantera Rosa, no; és una mescla--a ratlles--d'un vermell pàlid i un blanc tirant a rosa; però destaca per ser simpàtic i juganer… i un gran caçador de ratolins. El del mal caràcter no és ell sinó jo: no suporte els gats; tot i que Lux--així li diuen al meu gatet-- me'l vaig criar amb biberó i he arribat a tindre'l en gran estima, no deixa de ser un gat. Us preguntareu per què en tinc un si no m'agraden aquestes bestioles. Us ho explicaré sense cap dilació: va ser la Lluïsa, la meua muller, qui va veure un ratolí per dins de casa i –atès que és ecologista i no vol usar verí ni ocasionar morts inútils, fet inevitable en cas d'emprar rateretes-- es va encabotar a tindre un gat, doncs, pensa ella, caçar per alimentar-se és un fet natural i, a més a més, cap la possibilitat que els ratolins en sentir l'oloreta del seu predador, emigren lluny de casa. Tot i la meua aversió cap aquests animalets, he de reconéixer que Lux és una criatura entranyable. De bon matí, quan vaig a comprar el pa, em segueix caminant al meu costat com si fóra un gosset i, en arribar al forn, m'espera a la porta, discretament, sense entrar per no molestar Maria la fornera. Però quan estic treballant a l'oficina d'assegurances que tinc tot just a sota del meu habitatge, Lux es passeja per dalt de la taula o per damunt del teclat de l'ordinador portàtil; una vegada es va esmolar les ungles arrapant un rebut de liquidació, cosa que em va suposar un munt de problemes i no hi ha cap dia que no em rebolique les pòlisses o les declaracions d'accidents. Ahir me'n va fer una de ben grossa que no li la perdone, la definitiva, la que ha provocat que l'avorrisca per sempre més i que m'ha portat a condemnar-lo a l'exili, a perpetuitat i sense cap possibilitat d'indult: jo estava atenent un client i, de reüll, vaig veure que Lux estava ajupit a l'àmpit de la finestra, els peus davanters estirats cap avant i les cames de darrere arreplegades, la mirada fixa, completament immòbil i concentrat, com si haguera ensumat un ratolí i esperara que la víctima treguera el cap del seu amagatall per a llançar-se a l'atac. De sobte va saltar amb l'agilitat felina que caracteritza aquests animals, va passar, com volant, per dalt de la impressora i del fax per caure sobre la seua presa que, tot i el cop rebut, semblava que podia escapar de les urpes de Lux; però no; no era un ratolí viu, era un ratolí inert i Lux se'l passava d'una mà a l'altra, jugant, simulant que se li escapava i el tornava a caçar; en un moment donat el ratolí va caure de dalt de la taula i Lux es va llançar amb el seu bot felí i va aconseguir atrapar-lo a l'aire, caient tots dos al sòl, i va arrastrar amb el seu pes el cable del ratolí i l'ordinador portàtil que es va estevellar contra el terra fent-se tot malbé i ocasionant-me una catàstrofe virtual de la qual no sé si em podré recuperar.

Junt amb Lux, entregaré un sac de pinso per a gats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada