Qui vol un gatet? El regale per incompatibilitat de
caràcter. És d'un color rogenc, diem-ne rosa, però
no d'un color rosa llampant com el de la Pantera Rosa, no; és
una mescla--a ratlles--d'un vermell pàlid i un blanc tirant a
rosa; però destaca per ser simpàtic i juganer… i un
gran caçador de ratolins. El del mal caràcter no és
ell sinó jo: no suporte els gats; tot i que Lux--així
li diuen al meu gatet-- me'l vaig criar amb biberó i he
arribat a tindre'l en gran estima, no deixa de ser un gat. Us
preguntareu per què en tinc un si no m'agraden aquestes
bestioles. Us ho explicaré sense cap dilació: va ser la
Lluïsa, la meua muller, qui va veure un ratolí per dins
de casa i –atès que és ecologista i no vol usar verí
ni ocasionar morts inútils, fet inevitable en cas d'emprar
rateretes-- es va encabotar a tindre un gat, doncs, pensa ella, caçar
per alimentar-se és un fet natural i, a més a més,
cap la possibilitat que els ratolins en sentir l'oloreta del seu
predador, emigren lluny de casa. Tot i la meua aversió cap
aquests animalets, he de reconéixer que Lux és una
criatura entranyable. De bon matí, quan vaig a comprar el pa,
em segueix caminant al meu costat com si fóra un gosset i, en
arribar al forn, m'espera a la porta, discretament, sense entrar per
no molestar Maria la fornera. Però quan estic treballant a
l'oficina d'assegurances que tinc tot just a sota del meu habitatge,
Lux es passeja per dalt de la taula o per damunt del teclat de
l'ordinador portàtil; una vegada es va esmolar les ungles
arrapant un rebut de liquidació, cosa que em va suposar un
munt de problemes i no hi ha cap dia que no em rebolique les pòlisses
o les declaracions d'accidents. Ahir me'n va fer una de ben grossa
que no li la perdone, la definitiva, la que ha provocat que
l'avorrisca per sempre més i que m'ha portat a condemnar-lo a
l'exili, a perpetuitat i sense cap possibilitat d'indult: jo estava
atenent un client i, de reüll, vaig veure que Lux estava ajupit
a l'àmpit de la finestra, els peus davanters estirats cap
avant i les cames de darrere arreplegades, la mirada fixa,
completament immòbil i concentrat, com si haguera ensumat un
ratolí i esperara que la víctima treguera el cap del
seu amagatall per a llançar-se a l'atac. De sobte va saltar
amb l'agilitat felina que caracteritza aquests animals, va passar,
com volant, per dalt de la impressora i del fax per caure sobre la
seua presa que, tot i el cop rebut, semblava que podia escapar de les
urpes de Lux; però no; no era un ratolí viu, era un
ratolí inert i Lux se'l passava d'una mà a l'altra,
jugant, simulant que se li escapava i el tornava a caçar; en
un moment donat el ratolí va caure de dalt de la taula i Lux
es va llançar amb el seu bot felí i va aconseguir
atrapar-lo a l'aire, caient tots dos al sòl, i va arrastrar
amb el seu pes el cable del ratolí i l'ordinador portàtil
que es va estevellar contra el terra fent-se tot malbé i
ocasionant-me una catàstrofe virtual de la qual no sé
si em podré recuperar.
Junt amb Lux, entregaré un sac de pinso per a
gats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada