L'Alguer (4) Lo més emotiu

Permeteu-me emprar aquest article determinat, arcaic però ben viu a l'Alguer, per a titular el moment més emotiu de l'Aplec. Començarè, però, acceptant que potser és una opinió subjectiva, atès que les emocions son subjectives. Es va produir en l'excursió anomenada "De l'edat de bronze a la segona guerra mundial: lo vilatge nuràgic i els

búnquers" El títol de l'excursió fa obviar qualsevol explicació descriptiva, i em limitaré a narrar el moment més emotiu. En arribar al cim de la muntanya, Mont Murone, van sortir les senyeres --quatre barrades, estelades, amb llegendes d'autodeterminació o sense llegendes-- i les van fer onejar al vent. A la visió de la bella badia que forma el gegant dormit (Neptú) en les entranyes del qual estan les grutes de les que parlaré en una altra entrada, i la punta del Lliri, amb l'aigua d'un blau molt intens, amb taques d'un verd maragda, les frondoses pinedes de l'interior i l'aroma de la Mediterrània, que lamente no saber descriure --ni cal, perquè tots els qui vivim prop de la nostra mar sabem com és-- li faltava un detall per a convertir-se en un moment màgic. La Cristina Martí, la nostra artista, va fer aflorar la fada que porta a dintre, va manejar la dolçaina com si fora la vareta màgica, li va muntar la canya i despres d'humitejar-la i omplir el pulmons del pur aire sard, va interpretar la muixeranga i lo cant dels ocells, mentrestant tots, aborronats, creiem estar en la Glòria.

Foto: Pep Martí

(continuarà...)