Des de fa uns dies estic estiuejant a la caseta (a la caseta del Trepig, clar). Bé, el cas és que dir estiuejar, és una gosadia de conseqüències incalculables; la Lluïsa diu que estem hivernant, i això si que sembla tenir més sentit. De moment, i per culpa del fred, encara no he pogut gaudir de les dues coses més satisfactòries de l'estiu: de matí, el desdejuni baix del parral de llevant, al costat de l'herba-sana i front a l'esquelet. Per la nit, llegir baix del parral del llebeig, front a l'herba lluïsa. És ben cert que desdejuni i llegisc, però ho faig dins de la caseta i podeu creure'm que és ben diferent. Diuen que en els pròxims dies les temperatures baixaran més; no se com quedarem, la caseta del Trepig te finestres sense cristalls i amb clavills per on passa el fred amb la mateixa llibertat que si les finestres estigueren obertes; per si fóra poc, quasi tots els dies plou poc o molt i he de tirar sofre als parrals i a les tomaqueres un parell de vegades per setmana. Ja parlarem dels desdejunis i de les lectures perquè tinc previst jugar a un joc en aquestes pàgines del bloc Trepig, un joc en el que les lectures de la nit es veuran reflectides en els desdejunis de l'endemà de matí.
Trobe que són interessants texts curts i amb eixies fotos tan boniques que tens.
ResponEliminabja