Amén

29 de març.(del dietari)

Hui ha sigut un dia de primavera en tots els sentits: ha lluït el sol, ha fet una temperatura agradable, hi ha flors --els cirers emblanquinats retallats sobre un blau esmolat del cel estaven preciosos-- i oronetes volant…  i hem celebrat l'excursió poètica de la Foradà. Es tracta d'una activitat lúdica que és com un còctel en el que es mesclen esport --no competitiu-- contacte directe amb la natura, cultura i gastronomia. Després de dinar unes bones tertúlies. Es pot demanar res més? Recitals de poesia -- a l'ombria d'un cingle, a la carena de la serra, sota l'arc de la Foradà, dins d'una cova allumenada amb bugies a la que ens han rebut amb l'obsequi d'uns dàtils ben dolços per a reposar forces-- cants, música de corda, esmorzar amb cava i dinar amb plats típics dels pobles de l'interior de la Marina.
Hem gaudit d'artistes consagrats cantant o recitant fins a artistes infantils que garantixen un futur musical i poètic ben esperançador. Cent trenta-cinc participants segons l'organització --quinze segons la policia, va afegir algú perquè no faltara un toc d'humor-- de diferents pobles de la Marina Alta, la Safor, la Ribera, de la mateixa ciutat de València, d'Alcoi, demostren la repercussió que té aquest esdeveniment que hem celebrat per tercer any consecutiu.

Set quilòmetres aproximadament de marxa de muntanya, amb més de 400 metres d'altura acumulada, deixen a una persona de la meua edat -- a mi, no sé què els passarà als altres-- físicament cansat, però mentalment reconfortat i optimista, com molt més jove que ahir, amb més ganes de viure, satisfet de veure que al món, que al meu món, encara hi ha vida i porta camí d' haver-ne per molts i molts anys. Amén.

No vull pensar si l'any vinent podré anar-hi o no, vull pensar que l'any vinent el Casal Jaume I tornarà, un any més, a convocar i organitzar aquest esdeveniment i tindrà igual o més èxit. Amén.