PRIMAVERA

23 de març.

         Ho he mirat al calendari diferents vegades. Fa un parell de dies que estem a la primavera. M'ho confirma, també, unes quantes oronetes que he vist  revolar nervioses al voltant dels nius on van nàixer l'any passat. Elles no necessiten calendari, el porten dins de la seua genètica, saben quan han de venir i quan han de tornar. És sàvia la natura. L'únic motiu de preocupació és que cada anys en venen menys d'oronetes. Antigament no podia contar-les, centenars d'elles volaven voltant els antics nius construïts sota les eixides de les teulades, per totes les eixides de tots els carrers. Ara sols queden, per ací on visc jo, dos o tres nius a la casa d'enfront de la meua. Vicent, l'inquilí de la casa és respectuós amb els animals i no tomba els nius. Recorde que quan era xiquet, a la casa on visc ara, que encara no estava acabada, tenia les finestres tapiades, però quedava uns petits orificis, aproximadament d'un pam quadrat, deixats perquè correguera  l'aire per dins la cambra. Per aquest orificis entraven les oronetes i feien els nius en la cambra, on vivim ara la Lluïsa i jo. Quan mon pare va acabar de construir la casa, va tombar les tàpies i va posar finestres de fusta amb vidres, cosa necessària per a viure les persones, però les oronetes no van poder entrar. Potser eren les avantpassades de les que ara niuen a la façana de Vicent, sota la cornisa. Abans també construïen els nius en galeries i riuraus, però els humans vam procurar expulsar-les de casa nostra per motius d'higiene, atès que tiraven els excrements a terra. Semblava una convivència impossible la dels humans i les oronetes. Ara, cada any en venen menys, son ja molt poquetes les que passen l'estiu amb nosaltres, cosa que fa que cada any hi haja més mosquits i mosques. Caldria investigar i assajar la construcció de nius de manera artificial o crear les condicions adients perquè elles pogueren construir-los, prop d'on habitem les persones però sense que els seus excrements ens perjudiquen, perquè les oronetes ens fan falta.

         Deia que les oronetes m'han confirmat que no existeix error i que, efectivament, estem en primavera. Sols falta que ho confirme, també, l'oratge. Dies nuvolats amb pluges intermitents i fred, és la resistència de l'hivern a abandonar-nos, a perdre el seu domini cruel i dèspota. Tranquil, home!, d'ací uns mesos tornaràs a tindre la teua oportunitat. Deixan's gaudir del bon temps, de poder caminar pel camp sense risc de gelar-nos de fred, de prendre el sol, mig nuets i nuetes, banyar-nos a la mar salada o a les piscines amb clor,suportant la seua olor tan higiènica com, potser, malsana. Descansa una temporadeta i permet que nosaltres descansem també, que puguem deixar d'anar arrupits i carregats  de roba. De tota manera el rellotge no para --el de les oronetes que és el més infal·lible-- i tard o prompte el calor et vencerà… temporalment, clar.