BAJOQUERES

(Del meu dietari) 

16 de març

         Hui he sembrat bajoques. He aprofitat que ja estem a la segona quinzena de març i que fa lluna vella. Només sóc un petit llaurador amateur, però els meus avantpassats per part de mare van ser llauradors professionals especialitzats en hortalisses, concretament bajoques, i jo em limite a seguir els seus ensenyaments. Això de transmetre el saber pràctic de generació a generació es diu cultura popular, i en aquest cas li podem afegir el segon cognom: rural. Sóc conscient que encara pot fer fred i que això perjudicarà que broten les llavors fins i tot poden arribar a perdre's, però si voleu bajoques primerenques --són les que el meu avi Colau i els seus fills venien més cares al "prado"-- cal arriscar un poc. Sempre esteu a temps de ressembrar.

         Diuen que si se sembren en lluna nova els brots creixen massa i tota la força va a les rames i no queda energia per a fer fruïts que és el que interessa. Per això convé sembrar-les en lluna vella. No es cap superstició. De tota manera, si per causes insuperables les sembrem en lluna nova, podrem solucionar els inconvenients, explicats anteriorment, tallant els ulls i evitant el creixement excessiu.

         Per a sembrar-les he fet dos cavallons paral·lels orientats llevant-ponent. Per a fer els cavallons rectes, com tot el món sap, convé posar un cordell ben tens nugat a dos estaques clavades sobre la terra. Abans de fer el cavalló he posat fem, en forma de filera i, per damunt, el cavalló. La direcció llevant-ponent permet fer els clots a la part de migdia del cavalló, de manera que rebran el sol de manera més perpendicular i estaran més a reser del fred que pot portar el vent de tramuntana.

         És convenient sembrar les bajoques aprofitant una bona saó i no regar-les després. Si la terra fa crostra degut al reg, pot dificultar l'eixida de les plantes. Jo no ho fet així, perquè actualment no reguem a fila i, si no plou, no pots triar. Per a solucionar-ho, tape les llavors --cinc, o millor sis, per clot-- amb turba i després les arruixe. Massa complicat si es tractara d'un cultiu extens destinat a la comercialització, però el meu és domèstic i no es massa faena. La turba no fa crostra i, si convé, podem tornar-les a regar.

         Quan hagen eixit posaré les gomes de degoteig i després les canyes. Es pot posar un plàstic negre sobre les gomes, cosa que evitarà l'herba, però jo normalment no ho faig. Quan es regava a fila això no es feia.

         Per a evitar que un possible vent fort tombe les canyes amb les bajoqueres, cal clavar les canyes ben fondes. També es pot reforçar amb uns cordells que tensen en direccions contràries per a major resistència al vent.

         Després, a regar-les quan tinguen sed i a collir-les ben tendres. Jo no tire insecticida. Si veig alguna xinxa, l'elimine amb els dits --ja sé que fa una pudor fastigosa, però podeu posar-vos guants de plàstic-- i si hi ha poll, arranque les bajoqueres afectades i les creme abans que es propague. I si no té remei i se sequen totes, mala sort. La professió del llaurador sempre és arriscada i depenent de l'oratge. Què hi farem! Per a menjar bajoques enverinades no cal treballar tant.