Ahir vaig anar, acompanyant el Grup de Danses de Pedreguer, a l'ermita de Sant Vicent, a la partida del Captivador al terme de La Nucia, on el Grup de Danses de Pedreguer va participar, un any més, en la festa en honor del Sant que celebren els habitants dels pobles del voltant. L'actuació en aquesta festa s'ha convertit per al grup de Pedreguer, en un clàssic. Allí han actuat durant molts anys, en dies que feia un sol que badava les pedres, dies nuvolats o plovent aigua misericòrdia, però, això si, sempre amb la presència de la imatge de Sant Vicent Ferrer, el més gran predicador apocalíptic de tots els temps, i el sant més miraculós de la història.
Sant Vicent va fer, segons diu la llegenda, infinitat de miracles força extraordinaris i fascinadors. Jo, tot i que no entenc de miracles, em quede amb el més transcendent de tots i, a la vegada, el més inversemblant --com a miracle-- Jo li diria el miracle trinitari perquè són, crec jo, tres miracles en un sol: L'elecció de Ferran d'Antequera com a rei dels regnes de la Corona d'Aragó, l'elecció d'Alfons de Borja com a Papa --Calixt III-- i la seua pròpia canonització com a Sant pel primer Papa Borja. Aquest miracle no està registrat com a tal, potser per prosaic.
Hi ha una llegenda (perdoneu-me hui va de llegendes) segons la qual en una conversa entre el predicador Vicent Ferrer i Alfons de Borja, Vicent li va dir a Alfons: "Jo et faré Papa a tu i tu em faràs Sant a mi" Una profecia que es va complir, o un tracte que va arribar a bona fi, ves a saber. En una ocasió, vaig escoltar una lliçó d'un professor d'història de la UNED, el nom del qual lamente no recordar. Segons el professor, en morir el rei de Castella, i sent menor el seu fill, el germà del Rei, Ferran d'Antequera, pretenia ser regent i tindre cura de l'educació i criança del seu nebod. La vídua, però, temia que si ho consentia, el seu fill no arribaria a viure prou per a regnar i va fer un tracte amb Ferran: La vídua vendria totes les seus joies i propietats personals i li ho donaria a Ferran perquè aquest ho invertira per a aconseguir la Corona d'Aragó, atès que era nebod del rei que havia mort sense successió directa legítima. Fins ací, més o menys, ho he dit de memòria, el resum de la lliçó (això no és llegenda). En aquella època tot es podia aconseguir amb diners. I ara?
Potser, direu amb raó, que s'ha perdut un eslavó de la cadena, però jo crec que és un miracle prodigiós fer tantes coses amb els diners d'unes joies i declararia a Sant Vicent Ferrer com a patró de tots els col·lectius que tinguen res a veure amb l'administració de diners o amb els afers transaccionals, tant si son polítics o públics, com privats.
Sembla que Vicent Ferrer va ser una persona humil que, com Tirant lo Blanc, deia allò de "per a tu els beneficis, per a mi la glòria" i que va renunciar a ser cardenal. També és cert que va predicar en valencià per tot Europa, fet que li afalaga el mateix Josep Guia. Llàstima que amb Ferran d'Antequera, la classe dominant valenciana, segons deia el professor Alfons Cucó, es va passar al castellà i el poble va quedar orfe com a únic defensor del nostre idioma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada