REFEXIONS SOBRE UCRAÏNA

Foto de Cartelera Turia (extrata de la xarxa)

En la meua manera d'entendre la democràcia, si hi ha irregularitats greus en unes eleccions o referèndum (les urnes no estan vigilades per representants de totes les opcions, si es poden canviar les paperetes, si no hi ha un control de que si qui vota està censat, o si no es vigila que no es puga votar més d'una vegada... tot aixó controlat per representants de totes les opcions) si no es donen aquestes condicions cal repetir la votació o el refereèndum. Si es tracta d'un referèncum d'independència, és convnient que hi haja representants de països neutrals i organitzacions internacionals (per exemple l'ONU). D'acord.
El que no entenc és l'opció d'Europa Occidental --davant de tots Espànya que és, com tots sabem, el país més democràtic i la reserva espiritual d'Europa-- segons la qual el que he exposat anteriorment es considera practicament anecdòtic, perquè l'única cosa important és QUE EL RESULTAT DE LA CONSULTA EN LA QUE PARTICIPA UN 80 % D'ELECTORS NO SERÀ VÀLID PERQUÈ LA CONSULTA (EL FET DE CONVOCAR-LA) ÉS ILEGAL!!!

És a dir, estem en un sistema democràtic en el qual la decisió del 80% o 70% dsls ciutadans pot ser il·legal. La llei és més important que la majoria de la ciutadanía? No és això diuen alguns: Ës que si una part d'un estat vol fer un referèndum d'independència ha de votar tot l'estat, no sols els ciutadns de la part que vol (o no) la independència. És a dir, si la majoria d'espanyols vol eixir-se'n del sistema euro perquè consideren que econòmicament no els convé continuar amb l'euro, hauràn de votar tots els ciutadans de la zona euro? I si la seua dona vol separar-se de vostè, han de votar, vostè, els fills, els nets... i la seua dona, va.
De vegades sobren les paraules i hi ha prou amb els símbols dels qui diuen defensar el poble d'Ucraïna quan el que defensen és un govern determinat, i una manera peculiar d'entendre la democràcia.

　

RAIMÓN



Foto: Josep Eleuteri Costa
Raimón és Premi d'Honor Vila de Pedreguer

Confesse que compartisc sensacions similars a les de Raimón. En primer lloc les idees i conviccions més fermes de cada moment crec que no seran eternes. Què hi farem! Això no és ser traïdor ni venut ni "veleta", perquè no és fa per profit. Això és tenir llibertat de pensament. Raimón i jo --disculpeu-me l'atreviment de comparar-me amb ell-- compartim el defecte del dubte permanent tot i les conviccions fermes de cada moment.

Jo crec que Cataluya es mereix ser independent i ho serà, més aviat que tard, però pense també que això, hui, perjudicarà greument el País Valencià. I què voleu que fem? Ballarem amb la més lletja, com sempre hem fet els valencians. Però atenció: això pot arribar a trencar la unitat cultural dels Paisos Catalans, pot arribar a fer impossible un estat federal de Països Catalans. Critiquen a Raimón perquè diu que no s'havia plantejat la idea de la independència. Desagraits. Desagraits i ignorants. Desagraits perquè no es pot ser independentista sense tenir consciència de pertànyer a una nació oprimida. I Raimón és un dels més importants difusors d'aquesta idea. Sense Raimón molts dels independentistes actuals no ho serien. I Ignorants perquè una cosa es no haver-se plantejat, en un moment donat la independència --quants independentistes de hui no s'ho havien plantejat abans del frustrat estatut de Catalunya? Si, ja ho sé: tu, tu, tu i tu. Però no pregunte qui sinó quants, que és el que importa-- Deia ignorants perquè una cosa és no haver-se plantejat la independència en un moment donat per les circumstàncies del moment, i una altra ben diferent és ser antiindependentista. Raimón es mereix més respecte. Molt més del que es mereixen els qui l'acusen de traïdor i venut. Eixos no se'n mereixen gens

1 de maig del 2014

Ahir vaig commemorar el dia del treballador assistint a la concentració organitzada per la CUP al parc del Patronat a Pedreguer. L'aire pur de la Muntanya Gran, la visió del Montgó o vés a saber què, feia respirar un aire fresc diferent a la d'altres concentracions o manifestacions. O era la gent i les seues idees el que feia respirar l'aire pur i esperançador? El fet es que em sentia jove i em van fer recordar Marcuse:

1.- No canviarà la societat a partir d'un estat de benestar i abundància. Conseqüentment, ara és el moment.

2.- No canviaran la societat aquells que han tingut responsabilitats de govern en el sistema capitalista: per molt bona voluntat que tinguen i hagen tingut, els vicis adquirits condicionen. La gent present en la concentració era jove i sense contaminacions. (Jo era una excepció que no pintava res).

3.- Atès que les persones estan educades per a viure en un sistema competitiu (competitiu en benefici propi) i predador, i sols una minoria és suficientment solidària, aquesta minoria ha de fer pedagogia i educar en la solidaritat. La concentració no era multitudinària sinó ben minoritària.

És a dir, es donen totes les circumstàncies per a encetar un camí llarg. Però com diu un adagi xinés, el camí més llarg es comença amb la primera passa. Ànim i endavant.

IN MEMORIAM

Si. Un record i un agraïment infinit als que van sacrificar la vida per a construir, en la República, una Espanya democràtica i plurinacional que no va ser possible per un cop d'estat cruel  Un segon intent d'Espanya democràtica i plurinacional va sofrir un "golpe de timón" i ha resultat ser fum  d'estopa. Què ve ara? Crec que el futur és que cada nació de l'actual estat ha d'intentar construir el seu propi estat democràtic.

UN POEMA EN EL CAMÍ. Excursió poètica a la Foradada

Diumenge vam assistir a l'excursió a la Foradada que organitza el Casal Jaume I de Pedreguer. Una festa entranyable en la que no va faltar res: una excursió bonica pel paisatge i, al mateix temps, relativament fàcil, que permet la participació amb certa comoditat a persones no acostumades a caminar per la muntanya. Amb parades per a recitar poesies, acompanyades per violí i per dolçaina. A la plana, un esmorzar amb la gràcia afegida de servir-nos una copa de cava sobre una taula parada amb canelobres. Nyas! I al cim, més poesies i finalment la muixeranga que, clar, no podia faltar. Un bon dinar a Benissivà (què bo el blat picat) amb cançons populars i, en acabant de dinar, una improvisada actuació de danses. Massa, xe, massa. Un 10 a l'organització i als artistes.

 

UNA SENYORA LLEGINT

Durant l'escapada a Madrid que vaig fer la setmana passada, vaig fer algunes fotos, però cap d'elles em diuen res llevat de la que ara publique. És una imatge que em va cridar l'atenció i em va fer pensar, però no vaig poder traure cap conclusió de totes les possibles:

a) Sols una persona seu a llegir al banc de lectors. S'acaben els lectors
b) És una dona major. Els joves no llegeixen.
c) Un llibre la millor companyia. No hi ha soledat si t'acompanya un llibre.
d) Si tens un llibre ja ho tens tot, no necessites res més.
Jo em quedaria amb la c) i d), però potser són massa excloents.

On estan els valors democràtics d'Europa?

Grup de folklore cossakc, de la part occidental d'Ucraïna.
(2010 al festival internacional de folklore de Diepenheim-Holanda)

Si no vaig errat, Europa no ha qüestionat mai que el Quebec té dret a fer un referèndum per a separar-se de Canadà, estat al que pertany. Tampoc qüestionaria, crec jo, el dret de Gibraltar a fer un referèndum per a integrar-se a l'estat espanyol o per a ser independent. Crec que podem estar d'acord fins ací. Europa no ha qüestionat fins ara el dret d'Escòcia a fer un referèndum per a ser independent del Regne Unit (tampoc ho ha qüestionat el govern del Regne Unit). Si qui vol exercir el dret és Catalunya, l'estat espanyol s'oposa enèrgicament i Europa diu que és una qüestió interna, però afegeix que si es fera el referèndum i Catalunya es proclamara independent, quedaria, temporalment, fora de la Unió Europea (si la meua intel·ligència no està completament esquifida, quan Europa diu que de ser independent quedaria fora de la Unió Europea, està acceptant que podria ser independent. No?) I ara arriba el problema d'Ucraïna (manifeste que no em posicione sobre si preferisc una Crimea d'Ucraïna, de Rússia o independent): Si Crimea es planteja separar-se d'Ucraïna i integrar-se a Rússia, no té dret a fer un referèndum? Perquè? Si el problema no és el dret a decidir de Crimea sinó el fet que Rússia haja mobilitzat l'exercit, (opine, això si, que Putin és militarista, agressiu i autoritari), la solució és fàcil de negociar: Rússia retira l'exercit i es fa el referèndum sota control internacional de tot el procés. Però ara ve un altra complicació per a resoldre el problema: el gas de Rússia per a Alemanya, el turisme rus per a Espanya, i altres interessos econòmics. És a dir, tot i que estan en contra del referèndum, no acaben de plantar cara a Rússia degut a interessos econòmics (cal dir que hi ha conflicte d'interessos: malament si Crimea és russa, malament si es trenquen relacions amb Rússia) Amb la qual cosa queda clar que Europa, la mare de la democràcia posa per davant els interessos de l'economia al dret de les persones i dels pobles. Perquè no es prioritzen els drets de les persones i dels pobles a l'economia i després es tracta de solucionar els problemes econòmics respectant els drets indicats? Les persones no han d'estar al servei de l'economia, sinó tot al contrari. (L'argument, per exemple, que les persones necessiten el gas és ben pobre. Si Europa necessita comprar, Rússia necessita vendre) Conclusió: la solució no es produirà d'acord amb els valors democràtics, sinó econòmics. Què trist!