Em solidaritze

Des de Portugal, l'única cosa que puc fer és solidaritzar-me amb totes les persones que fassen vaga el dia 29. No podré assistir a cap concentració, però cride ben fort: ENDAVANT!!!

Corredors i nacionalisme

Encabotar-se en un corredor central--o qualsevol altre que no siga el mediterrani-- per a unir Andalusia amb Europa, en contra de l'opinió dels tècnics i polítics europeus, és una prova evident de com és el nacionalisme espanyol: tot val, fins i tot perjudicar els interessos econòmics globals de l'estat espanyol, per a mantindre la submissió de tots al centralisme polític i econòmic. Recomane la lectura d'Espanya capital Paris de Germà Bel, tot i ser conscient que la majoria de visitants d'aquest blog ja l'han llegit, així com diferents publicacions referides al mateix tema, de Josep Vicent Boira, Joan Romero, Vicent Soler; tots ells catedràtics d'universitat, geògrafs o economistes que expressen una opinió basada en investigacions científiques. La racionalitat no està sotmesa als deliris imperialistes. Ja n'hi ha prou!

Text de la presentació de "L'ús de l'energia nuclear"

Bona nit. Per a mi és una satisfacció participar en la presentació del llibre L'ús de l'energia nuclear i un honor compartir mesa amb el seu autor, el professor Vicent Martínez Sancho. Dic que és una satisfacció i un honor perquè el llibre que hui presentem és un dels que més m'han colpit dels que he llegit en els darrers anys. Quan reflexionava sobre ell n'he recordat un altre llegit fa molts anys i ja quasi oblidat, el títol del qual és "Sobre l'agressió”, en el que l'autor, etòleg i premi Nobel de medicina Konrad Lorenz, arribava a la conclusió, després de llargues investigacions, que l'agressió en els animals és un dels instruments en què la natura els ha dotat amb l'objectiu de lluitar per la conservació de l'espècie, com també els ha dotat d'instruments d'inhibició per a evitar que els danys ocasionats per l'agressivitat siguen irreparables; el ser humà tanmateix, a conseqüència d'estar dotat d'armes naturals d'escassa efectivitat comparada amb altres espècies, ha desenvolupat sistemes d'inhibició de l'agressivitat més dèbils; però ha creat en pocs anys armes externes extremadament mortals; i aquesta rapidesa ha impedit que és desenvolupen al mateix temps instruments d'inhibició suficientment eficaços respecte a la nova capacitat humana per fer mal; tot això porta a la conclusió que l'agressivitat de l'Homo sapiens és l'única en la Natura que no aprofita per la conservació de l'espècie sinó que pot acabar amb ella, un greu perill al que sembla que estem abocats com podem comprovar llegint “L'ús de l'energia nuclear” També adverteix Konrad que el ser humà no ha d' oblidar mai que, primer que res, és un animal; un animal que, a diferència de les altres espècies, disposa de moral, un atribut que no és suficient segons Lorentz per a inhibir l'agressió, doncs cal primer que res el coneixement, però que podria ser, a proposta de Vicent Martínez Sancho, instrument necessari, atès que la intel·ligència, tot i que també és necessària, no es suficient per a garantir la supervivència de l'espècie, com ja va advertir en el seu dia el gran pensador i pacifista Bertrand Rossell. Moltes persones de vegades prenem posició d'avant determinades qüestions de manera intuïtiva o per instint, i de la mateixa manera que les rates intueixen o pressenten que va a produir-se un terratrémol, minuts o segons abans de tindre lloc, algunes persones, probablement perquè encara conservem una gran part dels instints animals, podem prendre partit, per instint o per intuïció, en contra de l'ús de l'energia nuclear, una arma mortal fins i tot emprant-la amb fins suposadament pacífics, com a continuació ens demostrarà el professor Martínez Sancho. I aquest instint podria haver estat el motiu pel qual l'Ajuntament de Pedreguer, per exemple, decidira l'any 1983 declarar el seu poble municipi no nuclear. Ara, però, després de llegir el llibre “L'ús de l'energia nuclear”, ja podem pendre partit en contra de l'ús d'aquesta energia no solament per instint sinó amb una base científica, gràcies a què l'autor ha sabut explicar-nos l'estracció i procés d'enriquir l'urani, el funcionament de les centrals termoelèctriques nuclears, i els problemes dels residus nuclears, d'una manera divulgativa i a l'hora amb rigor científic, cosa que té un mèrit incontestable pel fet de casar dues qualitats que generalment són incompatibles. Però el llibre no sols té mèrit per això sinó que a més a més l'autor demostra una excel·lent capacitat de comunicació i aconsegueix que arribem a prendre consciència de quant insignificant és el ser humà, tot i considerar-se el melic del món, i també aconsegueix que compartim amb ell l'angúnia de no ser res i que ens serà impossible trobar un altre lloc on habitar si eliminen la possibilitat de vida al nostre planeta; amb aquesta presentació tan dramàtica de la realitat nuclear, l'autor no sols no crea frustració ni depressió sinó, tot al contrari, aconsegueix generar en el lector suficient força com per a posar-lo a cridar ben fort junt amb ell: "perquè tinc fills i filles, perquè tinc néts i nétes, no estic disposat a callar". Aquest llibre té dues vessant: la científica i la filosòfica—si entenem com a filosofia el pensament no científic però tampoc dogmàtic que recerca mitjançant l'ús de la raó, la solució als problemes vitals de la humanitat i el sentit de la seua existència—En la vessant científica, ens demostra que l'ús de l'energia nuclear acabarà amb la possibilitat de vida al planeta Terra, a no ser que aconseguim renunciar a ella. En la vessant filosòfica ens explica que per a renunciar definitivament a l'ús de l'energia nuclear, necessiten el coneixement d'aquesta veritat científica, com proposava Lorentz, però també la moral—moral en sentit filosòfic—aquella que harmotitza els sentiments i l'ús de la raó; és a dir, tenim l'obligació inneludible de deixar el planeta en perfecte estat d'habitatge per a les pròximes generacions; activar aquesta consciència moral que V.M.S. aconsegeuix de manera excel·lent és el substitut o el complement del mecanisme inhibidor que la natura encara no ha desenvolupat, de manera eficaç, en l'homo sapiens, perquè l'evoluició és més lenta. L'autor arriba, doncs, a una conclusió que vaig a reproduir, amb el seu permís, a la meua manera, d'una manera gens acadèmica, gens científica i gens original; ho faré recordant, però adaptant-lo, un antic acudit del temps de la dictadura, que recentment ha tornat a estar de moda i que diria així: l'homo sapiens, és una espècie que té, entre altres, tres característiques ben específiques: té intel·ligència, té moral i accepta l'ús de l'energia nuclear, però cada individu de l'espècie sols pot optar per dues d'elles. Per quines opteu vosaltres? Amigues i amics, gràcies per estar ací. Professor, gràcies per il·lustrar-nos i per donar-nos força per a acompanyar-te en la tasca de lluitar en defensa de la conservació de l'espècie mitjançant la lluita contra l'ús de l'energia nuclear. Gràcies.

REFORMA LABORAL (BONDAT I MALDAT)

El dia 29 de març hi ha una vaga general en la que no participaré per haver programat, molt de temps abans, un viatge del que he entregat un senyal que perdré si no hi vaig, per la qual cosa sols podré adherir-me espiritualment. Amb tot i això no he fet mai cap vaga ni materialment ni espiritual, ni he assistit a cap manifestació sense tenir molt clar què ho motivava i per què; és per això què m'he interessat per tenir informació del motiu de la convocatòria, fet que m'ha portat a preguntar a un amic advocat laboralista en què consisteix la reforma laboral i per què és dolenta; el meu amic m'ha fet una llarga explicació en termes legals, però és ben cert que jo no entenc gaire de temes jurídics ni legals i crec que no he acabat d'entendre-ho. Tot seguit he pensat que podria consultar-ho amb un familiar que és sindicalista. M'ha parlat de reivindicacions, de defensa de drets adquirits durant molts anys de lluita, de la necessitat de negociacions per tal que les coses funcionen… Tot molt ben explicat i m'ha paregut que ho havia entés, però en arribar a casa i parar-me a reflexionar me n' he adonat que continuava sense tindre-ho clar. Després he recordat un amic que és diputat a les Corts Valencianes i he pensat que qui millor que un polític per a explicar-m'ho. Sols ha sabut explicar-me, això si, d'una manera ben llarga i ben bonica, que el govern del PP ho fa molt mal, però m'he quedat sense saber de què anava això de la reforma laboral. De sobte he tingut una feliç idea, li ho consultaria a un antic company de quan estudiava a l'institut, que sols hi veig ara i adés, que és del PP i ha tingut càrrecs d'importància dins del Consell de la Generalitat. Feta la consulta, pensava que m'ho havia aclarit però quan he reflexionat me n'he adonat que continuava ignorant-ho atès que m'havia dit el que he sentit moltes vegades, que la culpa és d'un tal Zapatero. Em disposava a vindre a casa per a fer una entrada al bloc per demanar ajuda i m'he parat a collir un grapat de taronges--què bo el suc de taronja en aquesta època de l'any--a un hortet mig abandonat que tinc davant la caseta del Trepig. He saludat a un veí, un llaurador de prop de huitanta anys, i m'ha preguntat si em passava res, doncs em trobava preocupat; li he explicat el que m'atribulava i m'ha respost:

--Home no sé si podré ajudar-te perquè, en realitat la reforma laboral és bona o dolenta segons com es mire…

--Segons com es mire?--li he preguntat sorprés perquè no havia pensat que el meu veí en sabera tant de bondats i maldats de les reformes laborals.

El cas és que l'home m'ho ha explicat amb un exemple i m'he quedat amb la boca oberta de l'ensurt que m'ha donat; m'ha sorprés força fins el punt que no m'ho puc creure i, ara sí, demane a qui visite aquest blog que m'aclarisca si això és cert.

Ah! El que m'ha dit és:

--La reforma laboral és: si durant tres trimestres seguit estem en recessió econòmica (o no s'acaba l'atur) farem fora el govern sense pagar-li acomiadament i no cobraran cap tipus de pensió durant la resta de la seua vida.

És cert això?

L'EXEMPLE DE XINA

A tots ens fa mala consciència comprar determinats productes procedents de la Xina perquè sabem que estan fabricats amb l'ús de mà d'obra provinent de menors utilitzats com a semiesclaus, fet que ens porta a rebutjar aquests productes. La mateixa mala consciència em faria a mi comprar productes en tendes en les que el seu propietari afalaga la virtut del sistema xinés. Però qui soc jo per a analitzar situacions macroeconòmiques en l'era de la globalització? Mireu què diu un catedràtic d'economia de la Universitat Politècnica de Madrid:
 http://www.badarkablar.es/?p=10014

DIA DE LA DONA

Què podria dir jo? Millor us remitisc al b loc de Pepa Guardiola:

Manifest, 8 de març 2012, Xarxa de Dones de la Marina Alta

ES REGALA UN GAT

Qui vol un gatet? El regale per incompatibilitat de caràcter. És d'un color rogenc, diem-ne rosa, però no d'un color rosa llampant com el de la Pantera Rosa, no; és una mescla--a ratlles--d'un vermell pàlid i un blanc tirant a rosa; però destaca per ser simpàtic i juganer… i un gran caçador de ratolins. El del mal caràcter no és ell sinó jo: no suporte els gats; tot i que Lux--així li diuen al meu gatet-- me'l vaig criar amb biberó i he arribat a tindre'l en gran estima, no deixa de ser un gat. Us preguntareu per què en tinc un si no m'agraden aquestes bestioles. Us ho explicaré sense cap dilació: va ser la Lluïsa, la meua muller, qui va veure un ratolí per dins de casa i –atès que és ecologista i no vol usar verí ni ocasionar morts inútils, fet inevitable en cas d'emprar rateretes-- es va encabotar a tindre un gat, doncs, pensa ella, caçar per alimentar-se és un fet natural i, a més a més, cap la possibilitat que els ratolins en sentir l'oloreta del seu predador, emigren lluny de casa. Tot i la meua aversió cap aquests animalets, he de reconéixer que Lux és una criatura entranyable. De bon matí, quan vaig a comprar el pa, em segueix caminant al meu costat com si fóra un gosset i, en arribar al forn, m'espera a la porta, discretament, sense entrar per no molestar Maria la fornera. Però quan estic treballant a l'oficina d'assegurances que tinc tot just a sota del meu habitatge, Lux es passeja per dalt de la taula o per damunt del teclat de l'ordinador portàtil; una vegada es va esmolar les ungles arrapant un rebut de liquidació, cosa que em va suposar un munt de problemes i no hi ha cap dia que no em rebolique les pòlisses o les declaracions d'accidents. Ahir me'n va fer una de ben grossa que no li la perdone, la definitiva, la que ha provocat que l'avorrisca per sempre més i que m'ha portat a condemnar-lo a l'exili, a perpetuitat i sense cap possibilitat d'indult: jo estava atenent un client i, de reüll, vaig veure que Lux estava ajupit a l'àmpit de la finestra, els peus davanters estirats cap avant i les cames de darrere arreplegades, la mirada fixa, completament immòbil i concentrat, com si haguera ensumat un ratolí i esperara que la víctima treguera el cap del seu amagatall per a llançar-se a l'atac. De sobte va saltar amb l'agilitat felina que caracteritza aquests animals, va passar, com volant, per dalt de la impressora i del fax per caure sobre la seua presa que, tot i el cop rebut, semblava que podia escapar de les urpes de Lux; però no; no era un ratolí viu, era un ratolí inert i Lux se'l passava d'una mà a l'altra, jugant, simulant que se li escapava i el tornava a caçar; en un moment donat el ratolí va caure de dalt de la taula i Lux es va llançar amb el seu bot felí i va aconseguir atrapar-lo a l'aire, caient tots dos al sòl, i va arrastrar amb el seu pes el cable del ratolí i l'ordinador portàtil que es va estevellar contra el terra fent-se tot malbé i ocasionant-me una catàstrofe virtual de la qual no sé si em podré recuperar.

Junt amb Lux, entregaré un sac de pinso per a gats.