El
dia 29 de març hi ha una vaga general en la que no participaré
per haver programat, molt de temps abans, un viatge del que he
entregat un senyal que perdré si no hi vaig, per la qual cosa
sols podré adherir-me espiritualment. Amb tot i això no
he fet mai cap vaga ni materialment ni espiritual, ni he assistit a
cap manifestació sense tenir molt clar què ho motivava
i per què; és per això què m'he
interessat per tenir informació del motiu de la convocatòria,
fet que m'ha portat a preguntar a un amic advocat laboralista en què
consisteix la reforma laboral i per què és dolenta; el
meu amic m'ha fet una llarga explicació en termes legals, però
és ben cert que jo no entenc gaire de temes jurídics ni
legals i crec que no he acabat d'entendre-ho. Tot seguit he pensat
que podria consultar-ho amb un familiar que és sindicalista.
M'ha parlat de reivindicacions, de defensa de drets adquirits durant
molts anys de lluita, de la necessitat de negociacions per tal que
les coses funcionen… Tot molt ben explicat i m'ha paregut que ho
havia entés, però en arribar a casa i parar-me a
reflexionar me n' he adonat que continuava sense tindre-ho clar.
Després he recordat un amic que és diputat a les Corts
Valencianes i he pensat que qui millor que un polític per a
explicar-m'ho. Sols ha sabut explicar-me, això si, d'una
manera ben llarga i ben bonica, que el govern del PP ho fa molt mal,
però m'he quedat sense saber de què anava això
de la reforma laboral. De sobte he tingut una feliç idea, li
ho consultaria a un antic company de quan estudiava a l'institut, que
sols hi veig ara i adés, que és del PP i ha tingut
càrrecs d'importància dins del Consell de la
Generalitat. Feta la consulta, pensava que m'ho havia aclarit però
quan he reflexionat me n'he adonat que continuava ignorant-ho atès
que m'havia dit el que he sentit moltes vegades, que la culpa és
d'un tal Zapatero. Em disposava a vindre
a casa per a fer una entrada al bloc per demanar ajuda i m'he parat a
collir un grapat de taronges--què bo el suc de taronja en
aquesta època de l'any--a un hortet
mig abandonat que tinc davant la caseta del Trepig. He saludat a un
veí, un llaurador de prop de huitanta anys, i m'ha preguntat
si em passava res, doncs em trobava preocupat; li he explicat el que
m'atribulava i m'ha respost:
--Home
no sé si podré ajudar-te perquè, en realitat la
reforma laboral és bona o dolenta segons com es mire…
--Segons
com es mire?--li he preguntat sorprés perquè no havia
pensat que el meu veí en sabera tant de bondats i maldats de
les reformes laborals.
El
cas és que l'home m'ho ha explicat amb un exemple i m'he
quedat amb la boca oberta de l'ensurt que m'ha donat; m'ha sorprés
força fins el punt que no m'ho puc creure i, ara sí,
demane a qui visite aquest blog que
m'aclarisca si això és cert.
Ah!
El que m'ha dit és:
--La
reforma laboral és: si durant tres trimestres seguit estem en
recessió econòmica (o no s'acaba l'atur) farem fora el govern sense pagar-li
acomiadament i no cobraran cap tipus de pensió durant la resta
de la seua vida.
És
cert això?
Molt bo, Pep!
ResponEliminaCaldria.
ResponElimina