REFORMA LABORAL (BONDAT I MALDAT)

El dia 29 de març hi ha una vaga general en la que no participaré per haver programat, molt de temps abans, un viatge del que he entregat un senyal que perdré si no hi vaig, per la qual cosa sols podré adherir-me espiritualment. Amb tot i això no he fet mai cap vaga ni materialment ni espiritual, ni he assistit a cap manifestació sense tenir molt clar què ho motivava i per què; és per això què m'he interessat per tenir informació del motiu de la convocatòria, fet que m'ha portat a preguntar a un amic advocat laboralista en què consisteix la reforma laboral i per què és dolenta; el meu amic m'ha fet una llarga explicació en termes legals, però és ben cert que jo no entenc gaire de temes jurídics ni legals i crec que no he acabat d'entendre-ho. Tot seguit he pensat que podria consultar-ho amb un familiar que és sindicalista. M'ha parlat de reivindicacions, de defensa de drets adquirits durant molts anys de lluita, de la necessitat de negociacions per tal que les coses funcionen… Tot molt ben explicat i m'ha paregut que ho havia entés, però en arribar a casa i parar-me a reflexionar me n' he adonat que continuava sense tindre-ho clar. Després he recordat un amic que és diputat a les Corts Valencianes i he pensat que qui millor que un polític per a explicar-m'ho. Sols ha sabut explicar-me, això si, d'una manera ben llarga i ben bonica, que el govern del PP ho fa molt mal, però m'he quedat sense saber de què anava això de la reforma laboral. De sobte he tingut una feliç idea, li ho consultaria a un antic company de quan estudiava a l'institut, que sols hi veig ara i adés, que és del PP i ha tingut càrrecs d'importància dins del Consell de la Generalitat. Feta la consulta, pensava que m'ho havia aclarit però quan he reflexionat me n'he adonat que continuava ignorant-ho atès que m'havia dit el que he sentit moltes vegades, que la culpa és d'un tal Zapatero. Em disposava a vindre a casa per a fer una entrada al bloc per demanar ajuda i m'he parat a collir un grapat de taronges--què bo el suc de taronja en aquesta època de l'any--a un hortet mig abandonat que tinc davant la caseta del Trepig. He saludat a un veí, un llaurador de prop de huitanta anys, i m'ha preguntat si em passava res, doncs em trobava preocupat; li he explicat el que m'atribulava i m'ha respost:

--Home no sé si podré ajudar-te perquè, en realitat la reforma laboral és bona o dolenta segons com es mire…

--Segons com es mire?--li he preguntat sorprés perquè no havia pensat que el meu veí en sabera tant de bondats i maldats de les reformes laborals.

El cas és que l'home m'ho ha explicat amb un exemple i m'he quedat amb la boca oberta de l'ensurt que m'ha donat; m'ha sorprés força fins el punt que no m'ho puc creure i, ara sí, demane a qui visite aquest blog que m'aclarisca si això és cert.

Ah! El que m'ha dit és:

--La reforma laboral és: si durant tres trimestres seguit estem en recessió econòmica (o no s'acaba l'atur) farem fora el govern sense pagar-li acomiadament i no cobraran cap tipus de pensió durant la resta de la seua vida.

És cert això?

L'EXEMPLE DE XINA

A tots ens fa mala consciència comprar determinats productes procedents de la Xina perquè sabem que estan fabricats amb l'ús de mà d'obra provinent de menors utilitzats com a semiesclaus, fet que ens porta a rebutjar aquests productes. La mateixa mala consciència em faria a mi comprar productes en tendes en les que el seu propietari afalaga la virtut del sistema xinés. Però qui soc jo per a analitzar situacions macroeconòmiques en l'era de la globalització? Mireu què diu un catedràtic d'economia de la Universitat Politècnica de Madrid:
 http://www.badarkablar.es/?p=10014

DIA DE LA DONA

Què podria dir jo? Millor us remitisc al b loc de Pepa Guardiola:

Manifest, 8 de març 2012, Xarxa de Dones de la Marina Alta

ES REGALA UN GAT

Qui vol un gatet? El regale per incompatibilitat de caràcter. És d'un color rogenc, diem-ne rosa, però no d'un color rosa llampant com el de la Pantera Rosa, no; és una mescla--a ratlles--d'un vermell pàlid i un blanc tirant a rosa; però destaca per ser simpàtic i juganer… i un gran caçador de ratolins. El del mal caràcter no és ell sinó jo: no suporte els gats; tot i que Lux--així li diuen al meu gatet-- me'l vaig criar amb biberó i he arribat a tindre'l en gran estima, no deixa de ser un gat. Us preguntareu per què en tinc un si no m'agraden aquestes bestioles. Us ho explicaré sense cap dilació: va ser la Lluïsa, la meua muller, qui va veure un ratolí per dins de casa i –atès que és ecologista i no vol usar verí ni ocasionar morts inútils, fet inevitable en cas d'emprar rateretes-- es va encabotar a tindre un gat, doncs, pensa ella, caçar per alimentar-se és un fet natural i, a més a més, cap la possibilitat que els ratolins en sentir l'oloreta del seu predador, emigren lluny de casa. Tot i la meua aversió cap aquests animalets, he de reconéixer que Lux és una criatura entranyable. De bon matí, quan vaig a comprar el pa, em segueix caminant al meu costat com si fóra un gosset i, en arribar al forn, m'espera a la porta, discretament, sense entrar per no molestar Maria la fornera. Però quan estic treballant a l'oficina d'assegurances que tinc tot just a sota del meu habitatge, Lux es passeja per dalt de la taula o per damunt del teclat de l'ordinador portàtil; una vegada es va esmolar les ungles arrapant un rebut de liquidació, cosa que em va suposar un munt de problemes i no hi ha cap dia que no em rebolique les pòlisses o les declaracions d'accidents. Ahir me'n va fer una de ben grossa que no li la perdone, la definitiva, la que ha provocat que l'avorrisca per sempre més i que m'ha portat a condemnar-lo a l'exili, a perpetuitat i sense cap possibilitat d'indult: jo estava atenent un client i, de reüll, vaig veure que Lux estava ajupit a l'àmpit de la finestra, els peus davanters estirats cap avant i les cames de darrere arreplegades, la mirada fixa, completament immòbil i concentrat, com si haguera ensumat un ratolí i esperara que la víctima treguera el cap del seu amagatall per a llançar-se a l'atac. De sobte va saltar amb l'agilitat felina que caracteritza aquests animals, va passar, com volant, per dalt de la impressora i del fax per caure sobre la seua presa que, tot i el cop rebut, semblava que podia escapar de les urpes de Lux; però no; no era un ratolí viu, era un ratolí inert i Lux se'l passava d'una mà a l'altra, jugant, simulant que se li escapava i el tornava a caçar; en un moment donat el ratolí va caure de dalt de la taula i Lux es va llançar amb el seu bot felí i va aconseguir atrapar-lo a l'aire, caient tots dos al sòl, i va arrastrar amb el seu pes el cable del ratolí i l'ordinador portàtil que es va estevellar contra el terra fent-se tot malbé i ocasionant-me una catàstrofe virtual de la qual no sé si em podré recuperar.

Junt amb Lux, entregaré un sac de pinso per a gats.

AVIAT TORNARÀ LA PRIMAVERA

L'albercoquer de la meua caseta senyala que s'apropa la primavera i em recorda que he d'anar preparant material per als desdejunis del trepig. Ui, quina maror!

A LES ARMES!!!

La mala fama que els valencians tenim a tot el món occidental, ben guanyada per la política de balafiament, despropòsits i corrupció que ha dominat durant molts anys el nostre País, ha estat en part neutralitzada pels joves estudiants de secundària. Primer han sabut manifestar-se en defensa de l'educació pública. I quan l'enemic de l'educació i la cultura els ha atacat usant les porres com a armes, ells han demostrat la seua intel·ligència, imaginació i trellat, oposant-se amb unes altres armes, les més perilloses de totes: els llibres. Emociona veure un Tirant lo Blanch lluitar contra les porres. Un glop d'esperança com molt bé diu l'amic Carles Mulet. Atenes contra Esparta. La intel·ligència contra la violència. Propose que, en prova de solidaritat, i en homenatge als estudiants valencians d'institut, a més d'assistir a alguna manifestació contra les retallades en sanitat i educació, fem ús de les nostres armes, els llibres: a partir d'ara, tots a llegir un poc més. ALS LLIBRES!!!

CREC EN LA JOVENTUT

EL MISSATGE ÉS: QUI PROTESTE REBRÀ FORT. NO PROTESTES

Els xics i xiques dels instituts valencians que protesten per les retallades en educació--el dret més sagrat junt amb la salut-- han rebut càrregues policials salvatges, de les que no n'havien vist des de l'època de Fraga ministre de Governació. I el cap de la policia de València (cobra gràcies als impostos dels pares-mares dels estudiants) els considera l'enemic. Enemic de qui? Si els estudiants son el seu enemic, jo també ho soc. Però ben pensat l'enemic és ell; ell i els qui li manen fer la càrrega són els enemics del poble. Si algú creia que tots els valencians erem iguals (corrupció, malversació, despeses innecessàries) ara ha tingut l'oportunitat de veure que no. Al País Valencià també hi ha dignitat, consciència cívica i solidaritat, com ho han demostrat els ciutadans-ciutadanes (retire xics-xiques) estudiants d'institut. Brutals les imatges pegant a qui, fins i tot, intenta retirar-se de la manifestació. Emocionant les imatges en les que uns intenten protegir a altres amb el seu propi cos, disposats a rebre per a estalviar-li el pal al company o companya. Crec en la joventut!

Nota: foto de Levante EMV