CREC EN LA JOVENTUT

EL MISSATGE ÉS: QUI PROTESTE REBRÀ FORT. NO PROTESTES

Els xics i xiques dels instituts valencians que protesten per les retallades en educació--el dret més sagrat junt amb la salut-- han rebut càrregues policials salvatges, de les que no n'havien vist des de l'època de Fraga ministre de Governació. I el cap de la policia de València (cobra gràcies als impostos dels pares-mares dels estudiants) els considera l'enemic. Enemic de qui? Si els estudiants son el seu enemic, jo també ho soc. Però ben pensat l'enemic és ell; ell i els qui li manen fer la càrrega són els enemics del poble. Si algú creia que tots els valencians erem iguals (corrupció, malversació, despeses innecessàries) ara ha tingut l'oportunitat de veure que no. Al País Valencià també hi ha dignitat, consciència cívica i solidaritat, com ho han demostrat els ciutadans-ciutadanes (retire xics-xiques) estudiants d'institut. Brutals les imatges pegant a qui, fins i tot, intenta retirar-se de la manifestació. Emocionant les imatges en les que uns intenten protegir a altres amb el seu propi cos, disposats a rebre per a estalviar-li el pal al company o companya. Crec en la joventut!

Nota: foto de Levante EMV

Vicent Martínez Sancho i "L'ús de l'energia nuclear"

Una central nuclear produeix CO2? La producció d'energia elèctrica mitjançant l'energia nuclar produeix CO2? Són segures les centrals nuclears? Com funcionen? Què passa amb els residus? Qui són els hibakusha? Podem convertir-nos tots en hibakusha? Si l'univers tinguera la grandària del planeta Terra, en comparació, quina grandària tindria el nostre planeta? Quants planetes com el nostre cabrien en un granet de sorra? Saps que és la fisió i la fussió? És molt fàcil, molt més del que et penses. La resposta a aquestes i altres preguntes, divendres a les 20:00 al Casal Jaume I (C. València, 12. Pedreguer) No cal ser físic per a saber-ho. Vicent Martínez Sancho ha explicat durant 40 anys física teòrica a la Universitat de València, però divendres ho explicarà als qui no sabem física. Claret, concís, fàcil. Abans, Paquibel Server presentarà l'acte i jo parlaré del llibre "L'ús de l'energia nuclear" escrit pel conferenciant i publicat per Edicions del Bullent. Una oportunitat de saber sense esforç!

VOLEM TV3, PER LA LLIBERTAT D'INFORMACIÓ

El dissabte 18 de febrer, a les 12 .00 concentració davant l'Ajuntament de Pedreguer amb el lema "Volem TV3, per la llibertat d'ínformació", convocada pel Casal Cultural Jaume I. Diuen alguns amics meus que Alberto Fabra és partidari de les emissions de TV3 i que quan era alcalde de Castelló va signar la petició de llei d'iniciativa popular de televisió sense fronteres. Jo no entenc, però, per què si és partidari de les emissions de TV3 no anula la sanció administrativa que li va imposar Camps a Ació Cultural per repetir la senyal de TV3, sanció de dubtosa legalitat atès que està pendent de la sentència del Tribunal Suprem. O simplement per què no commuta la part de sanció que deu Acció Cultural i permet que tornen a repetir la senyal. Poca gana, poca gana. Dissabte a les 12:00, tots a la plaça!

The untouchables

Una pel·lícula basada en fets dels anys 30 dels segle XX però d'una actualitat rabiosa. El relat del judici del ganster, al final de la pel·lícula, em sembla quasi perfecte. Dic quasi perquè té un gran defecte: el final està força allunyat de la realitat actual, perquè hui i ací, en la vida real, com tots sabem, sempre guanyen els gansters.

Els valencians som famosos!

El diari francés "LE FIGARO" publica en la pàgina 22 d'Economia de dilluns 7 de febrer un article titulat: " Espanya: la crisi s'agreuja, Europa s'inquieta" i com a subtítol "A mig termini, un pla de rescat podria ser necessari per al país, en el que les regions estan sobre endeutades". En el contingut, però, qualifica València com a ciutat de tots els excessos que està a la vora de la fallida i parla de l'aeroport "fantasma" de Castelló, de Terra Mítica a Benidorm, de la Ciutat de les Llums a Alacant, la Ciutat de les Arts i la Ciència a València, com a exemples de malgastar i corrupció. Parla de la desconfiança dels ciutadans valencians que sols han cobert els bons patriòtic emesos per la Generalitat per a fer front al deute amb poc més del 50% del valor emés. Explica també que, segons els experts, el model de finançament de l'estat perjudica el País Valencià més que cap altra autonopmia. Tot això il·lustrat amb una gran foto del Palau de les Arts. Camps, Barberà, i abans Zaplana, asseguraven que farien famosa la "Comunidad Valenciana" amb totes les inversions a les que fa referència "LE FIGARO" i efectivament ens ha fet famosos; malauradament famosos. Tant de bo no forem famosos però no tinguérem les llarguíssimes llistes d'espera als hospitals ni tampoc hi hagueren als institus més alumnes per aula del que està legislat; ni hi haguera un endeutament que obliga a retallar—encara més!-- en assistència sanitària i educació.

Mal d'Holanda i política d'aparador

Un article d'economia publicat en les pàgines del suplement semanal Negocios de El País el 5 de febrer titulat "Curando nuestra enfermedad holandesa" (de Florentino Felgueroso y Luís Garicano) i una notícia comentada publicada a El Punt-Avui el dia 6 amb el títol "Una tesi doctoral feta a Roma analitza la política d'aparador del País Valencià" expliquen amb una clarividència sorprenent algunes de les causes més importants de la crisi econòmica al País Valencià que, com tot el món sap --una altra cosa és que es vullga reconèixer o no-- és la més dramàtica de l'estat espanyol, a un nivell similar al de la grega i portuguesa. Dues opinions diferents però complementàries que recomane a tot el món, especialment als joves per tal que quan sortim de la crisi --el professor Vicent Soler, catedràtic d'economia de la Universitat de València diu que algun dia ens en sortirem-- que aprofiten la lliçó per a no tornar a ensopegar amb les mateixes pedres. En síntesi podríem dir que confiar en polítiques econòmiques en les que la formació és prescindible és una actitud nefasta. I per una altra banda, que la política d'aparador i “basar l'economia i el desenvolupament social ... en certàmens esportius o culturals esporàdics, no garanteix un desenvolupament sostenible i sols fomenta estratègies d'enriquiment ràpid, mitjançant l'especulació i l'explotació laboral dels sectors socials més desfavorits” Quanta similitud amb els articles del llibre "L'ofici de raonar" que el professor Vicent Soler ha presentat recentment al Casal Jaume I.

Text de la presentació de "l'ofici de raonar"

http://josepcastello.blogspot.com/p/larxiu.html