Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
23.11.11
JOSEP LLUIS BAUSSET
Divendres a les 20:00 a la Casa de Cultura, i dins dels actes programats amb motiu dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, Santi Vallés, biògraf de Josep Lluís Bausset, donarà una conferència per a divulgar la vida i obra d'aquest "homenot subterrani" (segons, el va definir Joan Fuster) un referent dins del valencianisme. La setmana passada, el senyor Bausset ens va rebre a sa casa de l'Alcúdia a José M. Femenia i a mi, en la nostra visita de cortesia amb motiu de la concessió del Premi d'Honor Vila de Pedreguer al Mèrit Cultural; després d'una llarga conversa, ens va acompanyar a pegar una volta per aquell poble de La Ribera i vam poder comprovar que als 101 anys continua tan lúcid com sempre. Li desitgem salut a aquest incansable lluitador pels senyals d'identitat dels valencians.
22.11.11
PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER
L'oferta cultural de Pedreguer a final d'any és extensa, intensa i de qualitat. Els Premis d'Honor i la festa de la música que patrocina l'Ajuntament amb la col·laboració de la Banda de Música, Els Traginers i el Grup de Danses, els actes del Casal Cultural Jaume I-- a destacar una conferència de Josep Guia de la que informaré d'ací uns dies--més alguns actes d'iniciativa personal--presentació de llibres de Josep M. Costa i Carles Mulet, dels que també informaré en altres entrades-- omplin una agenda cultural per a final de novembre i tot desembre d'una categoria excel·lent i un cost econòmic que sembla és suportable tot i els moments de crisi econòmica. Avui, per a qui puga interessar-li, adjunte el programa dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer. La inauguració de l'exposició serà aquesta nit a les 20:00 a la Casa de Cultura.
18.11.11
JOAN FRANCESC MIRA
Joan Francesc Mira és, no tinc cap dubte, l'escriptor contemporani en llengua catalana que més admire. Des de "Cucs de seda" recopilació de contes que em va colpir sobremanera a la dècada dels 70, fins a "El professor d'història", la darrera novel·la seua que he llegit, ha publicat novel·les, assaig, traduccions, articles... i tot és admirable. Ara li ha tocat el torn a la traducció de L'Odisea. Diuen els entesos que amb Homer comença el que coneguem com a cultura occidental, i també que la millor traducció al català de l'Odisea fins ara era la de Carles Riba. Mira, persona molt culta i exprofessor de grec, diu que els clàssics s'han de traduir segons l'època en que es fassa, i assegura que si Riba vivira i la traduira huí, el resultat seria diferent. No pense perdre'm aquesta nova traducció de L'Odisea.
17.11.11
DUBTES ELECTORALS (MÉS ENCARA)
Els dubtes m'atabalen, potser perquè no entenc res. A veure... diu un candidat que quan governe exigirà a les autonomies que els diners que envie l'estat han de ser invertits en determinats serveis. Tot i que potser jo estaré d'acord amb els serveis en els que s'han d'invertir, m'atabala la següent pregunta: Aquest diners que l'estat envia a les autonomies, no han sortit primer dels ciutadans de les autonomies per a anar a l'estat? En algunes autonomies, com la nostra, no és cert que l'estat ens torna moltíssims menys diners dels que li hem enviat? De tant anar i tornar, els diners no es maregen? a l'any 1978, no va haver un ample consens polític per a aprovar la Constitució que preveïa unes autonomies a les que els pertanyia unes determinades competències segons els corresponents estatuts? Com pot dir ara l'estat en quins serveis--de competència autonòmica-- s'han de invertir els diners de les autonomies? I si ho ferem al contrari? I si les autonomies cobraren dels seus ciutadans, li enviaren a l'estat la part que corresponga segons criteris objectius i proporcionals, i li exigira al govern de l'estat en què s'ho ha de gastar? Massa preguntes, potser?
Diu una candidata: "hi ha massa administracions, massa nivells de presa de decissions, cal eliminar-ne, cal eliminar les autonomies" Probablement té raó, i ho dic amb els dubtes i la humilitat normal de qui ha cregut en la viabilitat d'aquests nivells polítics i ara dubta si estava equivocat. Si tenim Govern de l'Estat, Congrés de Diputats, Senat, Diputacions Provincials, Corts Valencianes, Consell Valencià, i volem eliminar despeses, quantes més millor, perquè or de llevar-ne dos--les dos últimes-- no eliminem les quatre primeres i estalviarem molt més?
M'ha telefonat un bon amic i m'ha dit: "si dubtes, no votes" Xé qué fort!, jo volia votar...
Hi ha algú per ací que puga ajudar-me?
16.11.11
DUBTES ELECTORALS

He escoltat en la campanya electoral: "Per a donar serveis públics (atenció sanitària, educació...) han d'existir els impostos. Per a poder pagar impostos la gent ha de tenir treball. Per a que la gent tinga treball, subvencionarem les empreses que en creen" És lògic, tu! Tic un dubte, però: Estan dient-me que els treballadors han de pagar dos impostos, un per a poder portar els fills al metge o a l'escola, i l'altre per a subvencionar a l'empresa que li pagarà el jornal? O no ho he entés be? Veritat que sembla que diguen: si vols treballar, cobra menys i paga mes impostos? No, no ho crec, serà que sóc mal pensat? O que pense massa?
Els polítics estan desacreditats. Ens diuen "menys ideòlegs i més tecnòcrates" Pense que tenen raó. He mirat el curriculum dels tecnòcrates i tots han estat presidents del banc central del seu país, vicepresidents del Banc Central Europeu, Conseller Delegat d'algun banc privat important... Tenen raó, els financers ens van clavar--per tal de guanyar, ells, molts més diners--dins de la crisi. Si coneixen el camí d'entrar, sabran com hem de sortir. El meu dubte és: seguiran el camí que als treballadors, jubilats i autònoms ens coste menys sacrificis, o el camí que a ells, el món de les finances, els aporte més beneficis? Potser faig mal de plantejar-me tantes preguntes estèrils...(Tinc més dubtes per a demà, però deixeu-me descansar p.v., estic atabalat. )
15.11.11
Danses: La Trobada

... i després de l'espectacle musical de dissabte, diumenge se celebrà la trobada. Els Porxes de Pedreguer van ser presos per sis-centes persones provinents de la majoria de comarques del País Valencià, dansaires, cantants, músics... Festa pura, cantar, ballar, música i l'ambient de bona amistat que caracteritza aquest tipus de jornades. La col·laboració de moltes empreses de Pedreguer, de l'Ajuntament i el treball de tots els membres del Grup de Danses de Pedreguer van aconseguir una gran festa que va acabar en el dinar d'una paella gegant. Cal donar l'enhorabona a la Directiva del Grup de Danses i a tots els seus components.
14.11.11
Aplec de danses

L'espectacle oferit dissabte passat pels Traginers i el Grup de Danses de Pedreguer va ser d'una qualitat artística professional. El secret radica--en realitat no és cap secret-- en que hi haja una direcció artística professional, els components han de ser bons aficionats, i molt de treball; afegiu-li una bona organització i el resultat no podia ser un altre. Recorde que a mitjan dècada dels 80 vaig imaginar que les danses de Pedreguer, un grup de gent amb gràcia, capacitat de fer festa, bona voluntat, però sense consistència ni cohesió, podria convertir-se en un grup artístic. Ja hi estem. La dinàmica dels darrers anys feia entreveure que es caminava per bon sender i que estaven apropant-se a l'objectiu. Enhorabona als dos grups, Traginers i Grup de Danses de Pedreguer.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



