Aplec de danses

L'espectacle oferit dissabte passat pels Traginers i el Grup de Danses de Pedreguer va ser d'una qualitat artística professional. El secret radica--en realitat no és cap secret-- en que hi haja una direcció artística professional, els components han de ser bons aficionats, i molt de treball; afegiu-li una bona organització i el resultat no podia ser un altre. Recorde que a mitjan dècada dels 80 vaig imaginar que les danses de Pedreguer, un grup de gent amb gràcia, capacitat de fer festa, bona voluntat, però sense consistència ni cohesió, podria convertir-se en un grup artístic. Ja hi estem. La dinàmica dels darrers anys feia entreveure que es caminava per bon sender i que estaven apropant-se a l'objectiu. Enhorabona als dos grups, Traginers i Grup de Danses de Pedreguer.

XV APLEC I FESTA DE LA DANSA

Encontre dansaires 2007

Traginers 2008

Disabte 12 de novembre tindrà lloc el XV Aplec de Danses. Enguany el compartiran el Grup de Danses de Pedreguer i els Traginers colla de dolçaines i tabals, en una actuació conjunta que se celebrarà a l'espai cultural a les 20:00. Quedarà, doncs, tot en casa.L'endemà se celebrarà als porxes de Pedreguer, per setena vegada, la festa de la dansa , on membres i simpatitzants de diferents grups de moltes comarques valencianes, cantaran i ballaran en pla de festa, de manera informal, vestits amb roba actual--no amb els pesants i, de vegades, luxosos vestits que empren en les actuacions. En fi, festa pura: cantar i ballar i en acabant, un dinar col·lectiu. Si voleu participar en el dinar, cal apuntar-se (7 eurets), si voleu anar a mirar i escoltar, això és lliure. Organitza el Grup de Danses de Pedreguer.

Encontre dansaires 2008

  

Encontre dansaires 2004

Traginers 2004

L'Alguer (i 7)

un grupet de pedreguers

Retaule de l'església del Carme

M'han dit diferents seguidors del bloc que devia haver posat en l'entrada "l'idioma" que en les esglésies del Carme--al barri mariner, clar-- i a l'església de Sant Francesc es van dir Mises en català i, pels càntics i la participació dels fidels, podem saber que és un fet habitual. També m'han advertit--un oblit imperdonable-- que havia d'haver posat algun comentari sobre l'actuació de la cantant Franca Masu--que per cert, vaig aplaudir a rabiar-- i de les conferències. Una altra correcció: "Poco Loco" no era el nom del grup sinó del local on actuava (potser les dues coses?). Malauradament em vaig perdre el concert  del cor de Vilanova de Monteleone i no puc parlar-ne, però recomane el blog de l'amiga Pepa Guardiola ( http://llibresdepepa.blogspot.com/ ) on podreu gaudir d'un audio excel·lent del concert, acompanyat de fotos esplèndides, entre altres temes. Bé, demane disculpes pels oblits i errors, i recorde que podeu corregir-me directament posant comentaris a les meues entrades. Pose punt final dient que l'esforç del Grup Excursionista de l'Alguer va ser admirable--tot i que en alguns moments es van veure desbordats per la desproporció entre el nombre d'organitzadors d'aquest grup i la participació en l'aplec (més de 700 persones, si no vaig errat). I no puc acabar sense donar l'enhorabona al CEP--al aplecs quan es diu CEP tot el món sap que es tracta del Centre Excursionista de Pedreguer-- i personalment al seu president, Joan Costa, a qui ja vam dedicar un fort aplaudiment dalt de l'avió tornant a casa, pel treball que ha desenvolupat tot l'equip organitzador, per a fer que tanta gent de La Marina Alta hagem pogut participar en el 35è Aplec Excursionista del Països Catalans d'una manera tan còmoda. I l'any vinent? El 36è Aplec tindrà lloc a Les Angles, comarca El Capsir, als Pirineus, Catalunya Nord. Esperem poder anar-hi!

Mar i Cristina encapçalant la cercavila,
abans del sopar de germanor

Foto: Teresa Martí

(Nota: les fotos que m'han cedit porten peu de foto amb el nom de l'autor/a. En cas contrari son fotos meues. Si algú té una bona foto de l'aplec i vol pùblicar-la en aquest bloc, pot enviar-me-la i la publicaré indicant l'autor/a)

L'Alguer (6) Les grutes de Neptú

Les grutes de Neptú estan en les entranyes del que a l'Alguer diuen el gegant dormit -- perquè la muntanya que entra dins la mar, vista des de l'Alguer, sembla el cos d'un home, un gegant per la grandària que te-- gitat cara cap amunt. Cal dir que la badia que forma el gegant dormit i el cap del Lliri és d'una bellesa impressionant i, en contra del que passaria si estiguera al País Valencià, frueix d'una protecció escrupolosa que tothom compleix, mantenint-la com si fóra un paradís.

                                                             


Per a arribar a les coves es pot anar per mar o per carretera fins dalt del cap --que coincideix amb el cap del gegant-- i després descendir per un camí amb prop de set-cents escalons, excavats pel penya-segat fins arribar al nivell del mar on es troba l'entrada; el desnivell és de cent metres i no cal dir que és espectacular. L'interior de la cova està plena d'estalactites i estalagmites i crec, sense cap dubte, que és la més bonica que he vist mai. No negaré que el paisatge de mar i penyals que tenim a la nostra comarca és també impressionant. Llàstima que, en massa llocs, ho hagem sabut protegir com han fet ells.

(continuarà...)

L'Alguer (5) Les Danses

Foto: Teresa Martí

Foto: Teresa Martí

Ballar en un sòl empedrat i després de llargues excursions, per muntanya o pujant i baixant escalons, és força difícil. Tot i això els dansaires de Pedreguer van complir i van ser el grup més vistos i espectacular de la demostració de folklore. Els balls de l'Alguer s'executen en cercles--la sardana catalana també-- i tenen--opinió personal que no pretén desmeréixer ningú-- menys dificultats que els balls valencians, perquè el fet de ballar en cercles i agafats de les mans dóna seguretat i ajuda a coordinar-se millor. Seria injust, però, si no parlara de l'elegància i harmonia de la sardana i el ball sard, executats amb perfecció la nit del sopar de germanor. Toni Avellà va veure la similitud dels balls sards i catalans i va fer l'observació que --a falta d'estudis més seriosos per part de musicòlegs i coneixedors de les danses-- sembla correcte: "probablement la sardana té el seu origen en el ball sard."
(continuarà...)

L'Alguer (4) Lo més emotiu

Permeteu-me emprar aquest article determinat, arcaic però ben viu a l'Alguer, per a titular el moment més emotiu de l'Aplec. Començarè, però, acceptant que potser és una opinió subjectiva, atès que les emocions son subjectives. Es va produir en l'excursió anomenada "De l'edat de bronze a la segona guerra mundial: lo vilatge nuràgic i els

búnquers" El títol de l'excursió fa obviar qualsevol explicació descriptiva, i em limitaré a narrar el moment més emotiu. En arribar al cim de la muntanya, Mont Murone, van sortir les senyeres --quatre barrades, estelades, amb llegendes d'autodeterminació o sense llegendes-- i les van fer onejar al vent. A la visió de la bella badia que forma el gegant dormit (Neptú) en les entranyes del qual estan les grutes de les que parlaré en una altra entrada, i la punta del Lliri, amb l'aigua d'un blau molt intens, amb taques d'un verd maragda, les frondoses pinedes de l'interior i l'aroma de la Mediterrània, que lamente no saber descriure --ni cal, perquè tots els qui vivim prop de la nostra mar sabem com és-- li faltava un detall per a convertir-se en un moment màgic. La Cristina Martí, la nostra artista, va fer aflorar la fada que porta a dintre, va manejar la dolçaina com si fora la vareta màgica, li va muntar la canya i despres d'humitejar-la i omplir el pulmons del pur aire sard, va interpretar la muixeranga i lo cant dels ocells, mentrestant tots, aborronats, creiem estar en la Glòria.

Foto: Pep Martí

(continuarà...)

L'Alguer (3) Les muralles

Una ciutat medieval, i més encara si és port de mar i està situada en una illa, necessitava estar amurallada per a protegir-se dels pirates i altres enemics. A l'Alguer encara hi resten la major part de les seues antigues muralles que marquen el perímetre de la ciutat vella, i també es conserven les torres més importants. La part nova és una ciutat dormitori, amb restaurants, apartaments i també cafeteries i supermercats, creada per a donar allotjament al turisme. A dintre les muralles es troba la història de l'Alguer, tota la seua essència que ha imprés caràcter als nens que s'han criat jugant i pescant per dalt d'elles, de les torres i dels esculls naturals que les uneixen a la mar, especialment si aquests nens pertanyen a l'època en la qual encara no hi havia turisme o era incipient i la vida era més difícil i també més natural. Mireu la lletra d'una de les cançons del "Poco Loco":

Tira el rall, tira el rall,

Tira el rall Tupac Amaru

Tira el rall a la torre de la muralla

Treurem sargs i marbres

I també i també... polps i cigales.

El cantant va explicar que, quan eren nens, la seua colla de companys es van autodenominar Tupac Amaru copiant el nom dels grups guerrillers sud americans.

(continuarà…)