Desdejunis del Trepig

Les meues lectures de l'estiu solen ser de llibres fàcils i amables, llibres d'aquells que es llegeixen per pur plaer de llegir i que generalment no inciten a la reflexió ni a pensaments diguem-ne profunds. L'estiu passat, però, es va donar una circumstància un poc anormal: a mitjan estiu en vaig quedar sense llibres dels que jo anomene "estiuencs" i va caldre recórrer a rellegir un llibre d'un cèlebre filòsof. A l'endemà, al desdejuni, reflexionant sobre la lectura de la nit anterior, em vaig descobrir discutint amb l'autor, fet que em va donar una idea: en compte d'escriure unes notes sobre la lectura, com tenia previst al principi, escriuria una ficció en la que prenia el desdejuni amb l'autor i discutia amb ell. Així van nàixer uns escrits que amb el títol de "desdejunis del Trepig" transcriuré durant les pròximes setmanes; abans, però, aclariré que ho faré amb el major respecte, sense ànim de ser pedant i demanant disculpes de bestreta als autors dels llibres--tot i que ja han faltat tots ells--per si malinterprete el seu pensament i als filòsofs de veritat--jo no ho sóc, clar, jo sols sóc un contacontes amateur-- per si envaïsc furtivament el seu territori.