En principi volia convidar a esmorzar a l’autor del llibre “Sobre la llibertat”. Tot i que l’autor, segons la firma, és John Stuart Mill, se sap que va estar força influenciat per la seua muller Harrier Hardy (Taylor és el cognom del seu primer marit) i la filla de Harrier, Helen Taylor.
El mateix JSM va reconéixer que ell era la ploma i Harrier qui aportava les idees. També va reconéixer que Harrier no va voler que apareguera el seu nom com a coautora per motiu de màrqueting (tots sabem que en el segle XIX, que és quan es va escriure aquest llibre, no estava ben vist que les dones foren escriptores), Per una altra banda, supose que les aportacions d’Helen probablement va ser menys d'idees pròpies que idees de sa mare que ella recordava, perquè la seua participació va tenir lloc durant poc temps i després de la mort de Harrier. Des de la perspectiva història podem afirmar que aquest assaig és el manual del liberalisme polític.
Així doncs, vaig decidir convidar a les tres. En la resposta de cadascuna, vaig advertir --o això em va semblar-- certa sorpresa i, a la volta satisfacció, probablement pel fet d'invitar-les a les tres juntes, com si abans no ho haguera fet ningú.
Havia pensat fer una cosa molt senzilla, un té, llet i unes galetes, pensant erròniament que els britànics eren persones força frugals. I potser ho són, però no a l’hora de l’esmorzar, segons em va advertir, sortosament, Bill Batalla, nascut, criat i educat a Londres. Mongetes, ous fregits, béicon, em va dir. I si a més pose llengonisses, vaig preguntar. Molt bé!
Doncs així ho vaig fer. L’esmorzar va tenir lloc a la meua modesta caseta del Trepig, com és habitual en aquests esmorzars, al final de la tardor, però un dia assolellat. I tot i que la perspectiva paisatgística no era com a la primavera o l’estiu --arbres revestits de fulles, amb tot el seu resplendor, rosers adornats amb les roses fresques, l’aroma de les alfàbegues i l’herba lluïsa, les margarides plenes de vigor, el gesmiler d’un verd brillant i les motetes que formen les flors presumint d’un blanc enlluernador, la gespa de grama ben verda i viva-- sinó més aviat un color trist i decadent, és ben cert que els meus convidats es van sentir a gust gaudint del bon oratge que ens acostuma a regalar la natura en aquesta comarca.
Vull anunciar a les possibles persones que m’honoren amb la lectura d’aquesta diguem-ne crònica que en referir-me a l’autoria del llibre, diré “les (persones) autores”, i conteste qui conteste les meues preguntes o quan qualsevol d’aquestes persones done la seua opinió sobre la llibertat, indicaré que qui ho fa són les autores, sense especificar si és John, Harrier o Helen, perquè considere que aquestes tres persones van actuar, pel que respecta al tema de la llibertat, com una sola persona.
Puc dir, ben desvanit, que van quedar satisfets amb l’esmorzar i després de frases de cortesia, com és costum, vam entrar en el diàleg previst.
TREPIG. Supose que no vaig errat si afirme que el tema del vostre assaig és Llibertat contra autoritat. Podrien ampliar-me un poc més?
LES AUTORES. La tesi podria ser: “L’únic propòsit pel qual el poder pot ser exercit legítimament sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada en contra de la seua voluntat és el de protegir la resta” És a dir, no es pot privar una persona de fer una cosa que sols l’afecte individualment, encara que li faça mal, si no afecta a altres. Per exemple no es pot negar el dret al suicidi. Amb aquesta doctrina, l’eutanàsia és un dret fonamental.
T. Supose que qualsevol persona demòcrata convindrà amb mi que, considerant aquesta doctrina des del s. XIX, com a oposició a l’antic regim, contra les monarquies absolutistes, és un avanç ideològic. Però probablement seria precipitar-nos. Continuen, per favor.
LA. Sobre si mateix, el seu cos i la seua ment, l’individu és sobirà. Però aquesta doctrina no es pot aplicar a infants perquè no tenen capacitat. I per la mateixa raó (que els discapacitats no poden decidir, ser lliures,) queden fora d’aquesta consideració els estadis de la societat on la mateixa raça humana es troba en una minoria d’edat.
T. La meua pregunta és, com se sap o qui decideix que un poble, regió o nació és menor d’edat? Per exemple, la població de Rússia era menor d’edat i, per tant, era legítima la dictadura d’Stalin? Ho dic perquè vostés s’oposaven al manifest comunista de Marx i Engels perquè coartava la llibertat individual.
LA El principi de la llibertat no és aplicable fins que la societat no és capaç de millorar mitjançant la discussió lliure i igualitària.
T. I si aquesta discussió no condueix a una millora? En què consisteix la millora? Qui jutja si hi ha hagut millora o no? Millora per a qui? A mi personalment els arguments a vegades em semblen abstractes
LA. No volem pretendre que la llibertat siga un concepte abstracte sinó ÚTIL, que tinga utilitat. (Ho diuen remarcant la paraula ÚTIL)
(Útil per a qui? Repense totes les preguntes anteriors, però calle, si no, no acabarem mai).
(continuarà...)
