HEGEMONIA O SUPERVIVÈNCIA (VIII)

 

 

LES GUERRES JUSTES

Chomsky exposa les condicions de la guerra justa que, per cert, no es compleixen. Veiem alguns exemples. La universalitat és el principal element de la teoria de la guerra justa. És a dir, si un fet motiva que una guerra siga justa, ho serà per a tots els estats, no sols per a un. És a dir, la llei és igual per a tots (Els bombardejos dels EUA com a lluita contra el terrorisme ha provocat milions de morts innocents directament per les bombes i per la fam posterior. Segons aquest principi, Cuba i Nicaragua tendrien dret a bombardejar els EUA)

Principi de proporcionalitat: Els EUA ha fet molt més mal a la població de l'Iraq que els islamistes de l’11S a la població americana, per la qual cosa, la invasió de l'Iraq no va ser una guerra justa.

No es pot considerar guerra justa la guerra preventiva. Aquesta sempre es porta a terme contra països militarment dèbils, sense risc per a l’invasor, i l’atac suposa uns beneficis econòmics per l’invasor.

 

DEMOCRÀCIA I PROPAGANDA OFICIAL

A desembre del 2002, segons les enquestes, sols el 10 % de la població fora dels EUA era favorable a la guerra de l’IRAQ. La premsa va dir “Podria continuar havent-hi dues grans potències internacionals, els EUA i l’opinió pública internacional” Quan diu els EUA es refereix a l’Estat, Bush, no a la ciutadania.

David Hume ja diu que el control de la informació és la base de tot govern, sobretot en les societats més lliures, on l’obediència no pot imposar-se mitjançant la violència. Per al president Wilson ha de ser una elit qui dirigisca la “bèstia”, és a dir, el poble. La missió del poble és votar periòdicament quin sector de la elit vol que governe, però sense participar. Aquest és el concepte de democràcia que té la classe dominant.

Quan la immensa majoria de la població mundial estava en contra de la invasió a l’Iraq o el bombardeig de l'Afganistan, la premsa oficial al servei de Washington deia que “sols s’oposen els pacifistes recalcitrants”.

Les declaracions oficials als EUA, respecte a la invasió de l'Iraq, diuen que els governants dels altres països que donen suport als EUA en contra de l’opinió majoritària de la seua població són veritables demòcrates, i els que cedeixen davant l’opinió popular, són covards. El planificador del Pentàgon Paul Wolfowitz va denigrar el govern turc per haver cedit davant la pressió popular (90 %) i no acceptar que l’exercit dels EUA atacarà l'Iraq per terra des de Turquia i va criticar l’exèrcit turc per no haver obligat el seu govern a permetre la invasió. (!!!)

Segons la propaganda americana, la intervenció militar dels EUA a Timor i a Kosovo es fan per raons humanitàries, però Chomsky assegura que es fan per mantenir l'hegemonia dels EUA (pàg. 81 i següents).

 

Els EUA ha vetat acords de l’ONU d’usar armes bacteriològiques i gasos verinosos, cosa que passa desapercebuda perquè la propaganda oficial ho silencia. A més, pel fet d’haver estat vetat, no consta com a resolució, no ha existit històricament.

La propaganda oficial de Washington té molta importància. Deia que alguns països volien expulsar els EUA del món.

Chomsky, assegura que l’electorat dels EUA sap que el partit republicà governa en contra dels seus interessos, perjudiquen els treballadors, però són eficaços en defensa. Per això els republicans ataquen altres països quan s’acosta una campanya electoral assegurant que és una defensa, per a aconseguir vots dels treballadors. Aquesta és la raó per la qual les invasions coincideixen amb l’inici de campanyes electorals. Evidentment, a parer meu, això suposa una manipulació mitjançant propaganda electoral, de l’opinió popular, cosa que afebleix la qualitat de la democràcia.

L’autor ens fa veure que, en un debat electoral, l’atenció es dirigeix més a les qualitats personals dels candidats que a les qüestions o programes. Els polítics poden fer votar un treballador en contra dels seus interessos per qüestions secundàries o raons patriòtiques. Jo proposaria un exemple: un treballador que li agrada la festa dels bous pot votar un partit que està en contra d'augmentar el salari mínim interprofessional o la reducció de la jornada laboral, perquè aquest partit subvencionarà les corregudes dels bous. Mitjançant la comunicació, la propaganda electoral, amaga el que és important i mostra el que és secundari per governar en contra dels interessos del poble. Podem convenir que és una forma d’enganyar el poble mitjançant la propaganda, cosa que desvirtua la democràcia.

Per a Chomsky la dificultat que la democràcia siga acceptada pel poble, pels treballadors (sobretot en països subdesenvolupats) és que s’identifica amb el neoliberalisme (el sistema econòmic de la globalització) que empobreix cada vegada més als treballadors. (Caldria reflexionar sobre si el creixement actual de l’extrema dreta pot tenir, entre altres, aquesta causa).

La propaganda oficial de Washington ignora els fets terroristes dels EUA. I si no els pot ignorar els interpreta favorablement. Quan els palestins maten a un indefens jueu americà, minusvàlid, ho consideren, amb raó, un crim horrorós. Però els crims portats a terme per Israel subvencionat pels EUA, amb major nombre de víctimes i també innocents, es presenta com un error lamentable, conseqüència d’un atac legítim.

Per una altra banda, quan l’ONU ha condemnat la violència d’Israel o EUA, aquest veta la resolució, amb la qual cosa no consta la violència i en conseqüència no ha existit. L’any 2000, Washington va aplaudir la cruel repressió de Turquia al poble Kurd de l’any 1994, per considerar lloable la lluita contra el terrorisme dels EUA ajudant a Turquia contra els kurds. La propaganda oficial dels EUA amaga els crims dels seus aliats (clients, els diu Chomsky), fent com que no existeixen.