 |
| Caricatura treta d'internet |
Seguint la veu de Colin Powell, el cap de gabinet de la Casa Blanca Andrew Card va explicar (New York Times 12-10-2002) que “l'ONU pot reunir-se i debatre, però nosaltres no necessitem el seu permís” (per envair l'Iraq). Chomsky porta diferents testimonis segons els quals, alts funcionaris de l’administració Bush afirmen que, diga el que diga l’ONU, els EUA tenen autoritat per a recórrer a la força quan ho crega necessari. Bush amenaçava als països que no el recolzaven que pagarien les conseqüències i els que acceptaven la invasió a l'Iraq serien beneficiats, no sols econòmicament, sinó en forma de llum verda per a executar terrorisme d’estat
A
juny dels 2002, l’FBI sols podia suposar que els cervells de l’atemptat de l’11
de setembre, podrien estar a l'Afganistan. Per tant, l’acte de bombardejar
l'Afganistan per part dels EUA (Bush), vuit mesos abans, basat en suposicions
no demostrades és un crim de guerra, ens diu Chomsky.
L’oposició
al règim dels talibans també estaven en contra dels bombardejos i proposava
plans alternatius que no van ser acceptats pels EUA, “perquè volen demostrar el
seu poder destructor i fer por al món, no solucionar el problema” deien els
opositors als talibans i moltes ONG.
Chomsky
fa referència al dualisme democràtic ( o doble moral) dels EUA imposant la
democràcia a l’Orient Mitjà, però usant mètodes antidemocràtics. Diferents caps
d’estat, coneguts com a assassins, torturadors i saquejadors, tenien assegurada
una càlida acollida a Washington si complien amb la seua missió. Després, com
és el cas de Sadam, Noriega, Ceausescu (a Romania), Teodoro Obiang (a Guinea
Equatorial) van ser tractats com a malvats quan no van ser útils als interessos
dels EUA, tot i que els seus pitjors crims havien estat comesos quan eren els
protegits de Washington. A Ceausescu, Washington el considerava “un bon
comunista.” Els EUA van donar suport a Hitler i Mussolini fins que van
comprovar que perjudicaven la seua economia (pàg. 93 i següents). Les empreses
americanes van invertir a Alemanya perquè Hitler havia controlat la massa
revolucionària. L’any 1979 va caure el Sha i amb el nou règim Iran s’allunya de
la influència dels EUA. Com solucionar-ho: El 1992 Reagan ajuda a Sadam Hussein
a prendre el poder i li facilita armes per a guerrejar contra l’Iran. Tots
recordem que va passar després.
Els
líders dels EUA utilitzen el concepte “d’intervenció humanitària” que els
autoritza a intervenir en un país en contra dels dirigents i canviar-los per
uns altres amb l’objectiu, diuen, de defensar els drets dels habitants d’aquest
país.
