Si dic que Vicent Partal és un gran periodista, crec que no m’ho discutireu ningú, ni tan sols els que no compartiu les seues idees. Opine que un bon periodista és generalment un bon escriptor i, conseqüentment, no tenia cap dubte que el seu llibre Fronteres, m’agradaria. Però amb tot i això, m’ha sorprès positivament. Fronteres, que jo no sé com etiquetar —ni crec que calga— si com a llibre de viatges, si com a llibre d'història contemporània, si com a reflexió sobre la relació entre el poder dels estats i els pobles, però m’atrevisc a afirmar que és d’una categoria intel·lectual, cultural i humana admirable i, al mateix temps, d’una amenitat i una senzillesa tan agradable –convindreu amb mi que això és un gran mèrit— que el converteixen en un llibre altament recomanable per a la gent del poble i hauria de ser d’obligada lectura per a la classe política i persones amb poder fàctic. Un llibre per a rellegir-lo.
Reproduïsc una frase que potser aclareix de què va el
llibre, millor que no jo: “L’única manera d’aclarir-ho era arribar-m’hi a veure
què passava”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada