El pas entre 2021 i 2022 l’he fet llegint Benilluna. Un plaer.
Carme Miquel ens introdueix en la psicologia femenina i en la capacitat que
tenen les dones per a gestionar sentiments i emocions en situacions
dramàticament adverses i ens mostra la capacitat de lluita per la igualtat de
l’avantguarda feminista, cosa que fa amb sensibilitat i, al mateix temps, de
manera realista i descarnada. A més, ens fa reviure, als de la seua generació,
la nostra infància i joventut, analitzant sociològicament i amb precisió
mil·limètrica, el nostre poble –el seu, el de la Marina Alta, el valencià— amb
l’enyor que això suposa pels de la seua – que és la meua— generació, i aportant
per als més joves el coneixement de fets històrics.
“Només seran societats sanes si recuperen la memòria,
si no obliden els fets passats i les seues conseqüències. Si fan justícia
històrica.”
Si em demanàreu que fera una llista d’escriptores clàssiques de la nostra
literatura, Carme Miquel ocuparia, sense cap dubte, un lloc destacat.
