dimarts, 19 de febrer del 2019

FRENAR L’EXTREMA DRETA.



El 28 d'abril estem convocats a les urnes. Començaré per a anunciar que jo votaré, cosa que sempre he fet en democràcia. La possibilitat que la dreta-extrema dreta puga governar, provoca por, molta por. Alguns fomenten la participació –amb intenció d’atreure vots per a la seua candidatura— responsabilitzant els abstencionistes del seu possible fracàs electoral sense plantejar-se si, a més de por, ofereixen alguna cosa a aquest sector electoral. Altres diuen que votar opcions minoritàries que no trauran escons és obscé. Jo crec –i ho dic amb tots els respectes—que el que és obscé és aquest plantejament. Ho és per diferents motius. Primer perquè és antidemocràtic pel fet de pressuposar que un altre no traurà representació. Segon perquè és un plantejament prepotent i conseqüentment és políticament un error greu i gratuït que pot provocar rebuig. Jo pregunte als partits progressistes, amb teòricament més possibilitats de treure representació, què ofereixen als electors de partits teòricament minoritaris. Negociar el programa electoral amb els minoritaris? Oferir algun lloc d’eixida a algun dels seus militants? M’alegraré molt si es fa així i aplaudiré força. Una altra solució per a millorar el resultat és formar candidatures úniques –o separades però amb un sol candidat per candidatura—a les eleccions al Senat per a evitar que el PP amb la seua majoria absoluta al Senat bloquege mesures progressistes, com ha fet en l’actual legislatura. Però els partits com PSOE, Compromís, Podemos, tindran suficient interés a frenar la dreta-extrema dreta per a prendre una mesura tan lògica? Espere que les candidatures progressistes tinguen el trellat que el poble mereix. I que després d’aquestes mesures, sols després, ens demanen el vot. A propòsit, a mi no m’envieu paperetes per correu, per favor, no sóc tan inútil com per a no saber agarrar-les al col·legi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada