21D

Mai una situació postelectoral havia sigut tan fàcil d’analitzar com ara. Abans del 21D tot el món estava d’acord que a Catalunya es votava independència (JxCAT+ER+CUP) versus 155 (PP+C’s+PSC) Les matisacions dubtoses del PSC (indult) no compten perquè són anecdòtiques, està clarament a la part del 155. Cat-Podem, no és ni una cosa ni l’altra, ni carn ni peix. Estava en contra del procés perquè deia que volia un referèndum pactat, però va votar en contra del 155.
El resultat ha sigut clar: el del bloc independentista han guanyat (majoria absoluta) a pesar d’una campanya de joc brut: el mateix dia de “reflexió” les televisions espanyoles parlaven de la fugida de les empreses de Catalunya, ventaven les diferències entre uns independentistes i altres, i el mateix Rajoy declarava que, en cas de guanyar els independentistes y seguir en la mateixa línia, tornaríem a tindre 155. Unes amenaces que segur que han tingut influència a favor de l’unionisme però, mira per on, no han beneficiat a qui ha presumit de posar-les en pràctica.
Primera reflexió: han guanyat les candidatures independentistes, la República Catalana.
Per una altra banda, el PP, partit que ha presumit en campanya de tindre el “mèrit”(?) d’haver enviat a la presó o a l’exili el govern elegit democràticament pels catalans, ha sigut brutalment castigat pels votants catalans de dretes i espanyolistes (!).
Crec que els electors catalans de dretes i espanyolistes, tot i que potser els semblava bé un càstig als seus adversaris polítics, no han pogut suportar que, a més a més, es presumirà d’unes accions tan antidemocràtiques.
Segona reflexió: Si continua la repressió, fins i tot electors de dreta i espanyolistes, si són demòcrates, es baixaran del carro de l'unionisme.