Si jo fóra
italià votaria NO, com el meu admirat novel·lista Andrea Camilleri.
Espere que els italians, ciutadans d’un país d’imaginació i art inigualables,
no caiguen en el parany que si es perd el referèndum, baixarà la
borsa i apujarà el preu del deute. El que es juga no és això. El que es
juga és pluralitat contra autoritarisme. Que la borsa caiga sols és un
xantatge, important, això sí, quant a efectivitat electoral, és a dir, pur populisme. Vist des
d’ací, jo sóc partidari d’eliminar el senat espanyol i també les diputacions,
per a disminuir el clientisme. Però donar majoria absoluta al més votat
amb poders amplis, és donar-ho tot a una minoria, és a dir, tornar a Mussolini.
Totes les minories juntes –més la gran abstenció silenciosa—sumen una majoria
enorme. El que cal, mirant-ho des d’ací, és canviar la llei d’Hondt per
una proporcional pura. I que valga igual un vot de Sòria –amb tots els
respectes a la ciutadania de Sòria—que un de València. No?
Enric
Juliana, en un article a La Vanguardia recorda l’eslògan de César Borja. “O
César o res”. Això és el que significa el si al referèndum d’Itàlia.
Però, què
voleu que faça? Jo no tinc vot a Itàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada