Jo creia haver arribat al límit de la
capacitat de sorpresa, de indignació, d’escandalitzar-me, però no, no arribe
mai, perquè gent tan afanosa com Rosell i la seua CEOE no tenen límits. No sols
és la poca vergonya i el cinisme, és també la satisfacció, l’orgull, la
prepotència, la seguretat que demostren pel fet de tindre tot el poder, poder, sobre
les institucions, sobre els béns, sobre les persones, sobre la política en
general.
Tracta de
vuitcentista el dret a un treball fixe, és a dir defensa el dret de la selva,
el dèbil a morir (de fam o misèria), i el malalt, i el discapacitat, i el
major, i el massa jove... i també qui
discrepa, qui reivindica condicions de
treball i de vida digne. Els treballadors, cada dia de matí, a la plaça, al mercat laboral, a ser llogats, o no. Però ell –o altres—que són propietaris d’una empresa,
o moltes, han de tenir el dret de la propietat per sempre més, i si no funciona
amb els beneficis del capital que pretenen, la culpa serà dels treballadors que
no rendeixen i conseqüentment, per no ser “decimonónic”, al carrer.
Flexibilitat laboral li diu a això el liberalisme econòmic, un liberalisme,
aquest sí huitcentista i continuador del feudalisme anterior. Mai no en tenen
prou!. Aquestes actituds haurien de ser considerades crims contra la humanitat.
No tenen lleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada