Un discurs narratiu clar i entretingut, en forma de memòries
–però amb personatges ficticis-- ben estructurat per tal de mantenir l’interès
de la trama des del primer moment fins al final –final amb sorpresa, com ha de
ser-- on queda constància de l’ofici de periodista i la formació científica i
humanística de l’autor
L’acció està situada en les
comarques interiors valencianes, veïnes d’Aragó, durant la postguerra, amb les
activitats dels maquis –i les seues lluites internes-- la repressió franquista,
les delacions, les revenges, la capacitat de lluita de la resistència a la
dictadura, el sofriment i el temor constant dels masers, enfrontant-se amb
dignitat a les circumstàncies adverses, l’adaptació com a principi de
conservació de tota criatura, planta, animal o persona, en aquell ambient
extremadament difícil i inhòspit. Però també la solidaritat, l’ajuda al veí,
les ganes que el malson passe i la vida millore.
“L’odi es congria al cor de les
persones com les tempestes al cor de les muntanyes. I quan cau la primera gota
ja no hi ha escapatòria i cal buscar un
ràfec i posar-se a cobert.”
Un lèxic ric, precís, minuciós
tant en les descripcions morfològiques com paisatgístiques, ben adaptat a la
parla de la zona de l’interior i un cant al respecte i conservació de la natura
però també a l’altra natura, la cultura, la nostra cultura, el nostre idioma,
amb pinzellades d’homenatge a alguns dels seus grans defensor.
Però més que res és un estudi
rigorós de la mentalitat i la psicologia dels masers i de la seua dura activitat que
un dia canviarà completament... perquè la vida, tota la vida, és evolució, com va demostrar
Darwin.
Un plaer de lectura, xe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada