Em sorprèn

Que els vells cacics de "l'aparato" del PSOE, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Corcuera (!),  José Bono, demanen l'abstenció del seu partit (supose que encara són militants del PSOE... ¿o no?), en el Plenari d'investidura de Mariano Rajoy per facilitar la seua elecció com a president del govern d'Espanya, encara em sorprèn, tot i que ja no em sorprenc de quasi res. No em sorprèn perquè això suposa la seua proximitat al neoliberalisme, neocon i nacional-catolicisme que representa el PP --qualificatius que no m'invente jo sinó que han  usat ells moltes vegades-- ni tampoc per la connivència amb l'Estat de Corrupció en el que han convertit Espanya --allò que molts del PP i del PSOE  entenen com a "unidad de destino en lo Universal"-- perquè fa temps que venen dient-ho, primer tímidament i finalment sense cap vergonya. Em sorprèn perquè manifestar públicament la seua opinió, significa que no tenen cap capacitat de convicció per a plantejar-ho directament al comité federal del PSOE, i necessiten pressionar des de fora perquè el "Comité Federal" renuncie a governar i a intentar convertir Espanya en un Estat Federal, com pretenen alguns militants del PSOE. Repetisc, no em sorprèn el canvi d'opinió d'aquests senyors --això no és nou-- em sorprèn que no pinten res dins del seu partit i necessiten pressió externa—ajudats per personatges tan exemplars com Aznar, Aceves, Zaplana...--  per portar el partit al seu carril. Carril de dreta rància, perquè què, si no això és el PP?  Però... del seu pa faran miques, que jo no soc ningú per a dir que els  convé fer, sols volia expressar la meua sorpresa.