En un aplec de bruixes i bruixots, de distinta i llunyana procedència,
vam celebrar a la caseta del Trepig, el solstici de l'estiu, envoltats per
ciris, espelmes i torxes. Primer que res un sopar de menges exquisides
elaborades per les millors goges cuineres de la Mediterrània i alguna meiga del
cantàbric. Després ens vam regar l'esperit --i el cos també, clar-- amb els
màgics espirituosos de Ramón i alguna infusió com a filtre amorós (afrodisíac,
vaja). Les contalles d'històries d'amors impossibles plens d'encanteri i finals
tràgics i fatídics, van ocupar una part de la nit. La nostra Flordeneu Clara,
la reina de les nimfes, va apel·lar a Júpiter qui, enfadat, ens va enviar un
raig destructor que vam poder neutralitzar, però sense evitar dur-nos un greu
ensurt (podeu veure la foto). Després la nostra reina va usar la seua màgia per
a incinerar els mals esperits que ens turmentaven. Ja lliures dels maleficis,
per efecte de les flames purificadores, Benjamí i Paquibel van recitar uns
poemes del Canigó i també de "Contes i algun poema", i Clara, de veu
melodiosa i harmoniosa, cantava cançons que ens aborronava a totes i a tots,
especialment les estrofes de "Lo cant dels ocells". Una gran
disbauxa. Sols quan l'aurora rosada
volia anunciar que el dia li guanyava la batalla a la nit --que curteta és al
solstici de l'estiu-- ens vam retirar fins l'any vinent. Una nit inoblidable.
 |
| El terrible raig de Júpiter |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada