Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
dimecres, 20 de novembre del 2013
SEGURETAT VERSUS LLIBERTAT
La nova llei de seguretat ciutadana posa sobre la taula, una volta més, el vell dilema de la democràcia burgesa: Què és primer, la llibertat o la seguretat? L'argument de qui defensa la seguretat és "sense seguretat no hi ha llibertat. Com que la llibertat és més important, per a garantir-la, ha de prevaldre la seguretat" Aquest argument és una fal·làcia, per absurd i contradictori. Si acceptarem que podria ser vàlid expressat en termes abstractes, encara deixaria de ser-ho quan s'aplicara en la pràctica. Per a resoldre la disjuntiva el primer que cal aclarir és "llibertat o seguretat per a qui?" Evidentment, seguretat per a qui vol exercitar la llibertat (dic evidentment perquè en cas contrari no caldria discutir) Si qui vol exercitar la llibertat de protestar contra un acte del govern --ací ja entrem en un plantejament concret-- ha de demanar permís al govern contra el que vol protestar i el govern nega el permís ... la seguretat de qui està protegint el govern? Potser la dels qui no volen protestar? Doncs que no protesten! Potser defensa la llibertat de qui governa de fer-ho com vullga sense perill que li protesten? Quan, en democràcia, la disjuntiva és entre el poder (qualsevol poder) i la ciutadania, la llibertat ha de ser per la ciutadania per definició de democràcia, i la seguretat que necessita la ciutadania és la de poder exercitar la llibertat. El cas del professor en cadira de rodes amb una pancarta a favor de l'educació pública, davant la casa d'una consellera autonòmica d'educació, sancionat pel delegat de govern, és patètic. Però és aquest tipus de relació entre llibertat i seguretat, és aquest tipus de democràcia a la que ens volen portar. Sempre que un govern retalla les llibertats ho fa en nom de la seguretat. No a la llei de seguretat ciutadana.
Nota: la foto, extracta del periòdic Levante EMV és de les manifestacions de l'IES Lluís Vives (Primavera Valenciana) Amb la nova llei, podem anar a la presó (el fotógraf, el responsable de Levante EMV i jo) per publicar aquestes fotos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un escrit magnífic, Pep
ResponElimina