 |
| Alguns membres del nostre grup |
 |
| Pujada fàcil però amb bon desnivell |
L'edat i el baix nivell d'entrena-ment, em van obligar a triar excursions fàcils. Vaig preferir les fàcils a les culturals, perquè no tinc massa confiança en poder tornar a caminar per senders pirinencs. Però a què li diuen fàcil els excursionistes dels Pirineus? La dels Estanys de la Vall d'Incles estava catalogada com a fàcil ( uns 16 km). L'altura acumulada "nomes" és de 600 metres (afegiu-li pujadetes i baixadetes i probablement estarem parlant de 700 metres o més) Quasi el Montgó però començant des del Poblet de la Mar, per a fer-nos una idea. No està mal per ser fàcil. L'ascensió era lenta--calia reservar forces-- i bonica.
 |
| Una espècie de safrà |
Quasi al cim podíem xafar neu (estàvem a una altura d'uns dos mil tres-cents setanta metres) i els estanys estaven parcialment gelats, tot i que la tardor és seca i càlida. Què bonica la varietat de safrà que creix venturer, i amb abundància, allà dalt. Bonica també la panoràmica pirenaica. En arribar al cim i després d'esmorzar davant del refugi, no podien faltar les fotos amb les estelades (unes i altres, no és moment per a obrir guerres d'estelades) Però no estava la nostra artista Cristina Martí per a delitar-nos amb la Muixeranga. Llàstima, tot no pot ser perfecte.
 |
| Anna Magraner i Ferran Bañó fotografiats per Josep Castelló |
Durant la baixada, per la inclinació del terreny --més que un sender caminaven per un xaragall-- i perquè les forces començaven a minvar, no vaig gaudir dels paisatge. Sols tenia ulls per a mirar on posava els peus. Em feia por una caiguda. No por de fer-me mal, sinó per allò de no donar que parlar.
 |
| ... i Josep Castellò fotografiat per Anna Magraner. |
 |
| L'aigua clara i la llum polaritzada permeten aquest tipus de foto. |
 |
| Foto amb l'estelada i i tot seguit la baixada |
 |
| Més neu on pega menys el sol. |
 |
| No. No sols ens vam dedicar a caminar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada