El feixisme de certa joventut

Els cadells del PP demanen que es denuncie anònimament els professors que opinen de política dins de classe. Prohibir (o denunciar) que algú opine, sempre és molt greu, perquè sense opinió no hi ha llibertat. Es pot estar d'acord o no amb les opinions, però criminalitzar-les és, en si mateix, una demostració del temperament feixista de qui ho fa. Un dels fets característics de l'extrema dreta és que consideren opinió política a l'opinió diferent a la seua, consideren fer política a fer política diferent a la seua i consideren ideologia a aquella ideologia diferent a la seua. O millor dit, la seua no és ideologia, ni política (ni opinió), la seua és en realitat la veritat inqüestionable (dogma sagrat). En la dictadura franquista, sin algú es declarava a favor de la llibertat sindical, l'acusaven de fer política, però si algú es declarava a favor del sindicalisme vertical, no l'acusaven de fer política. Jo estic en desacord amb aquell capellà que condemna el matrimoni homosexual, i ho dic ben fort i clar; però no demane que el denuncien i l'expulsen de l'església per donar la seua opinió; però si un professor diu que suprimir les assignatures en valencià va en detriment d'un ensenyament racional, l'han de denunciar i expulsar-lo de professor per donar la seua opinió perquè és opinió política. Si el professor diu que, el Tribunal Suprem ha invalidat, les oposicions fetes pel Consell de la Generalitat Valenciana, en les que no s'ha acceptat llicenciatura en filologia catalana, perquè el que es demanava era valencià, i el Consell no aplica la sentència, les joventuts del PP consideren que s'ha de denunciar el professor per donar opinió política. Aquesta actitud és la típica del pensament únic, característic dels sistemes feixistes, sistema al que sembla que estem abocats.