Maria Amparo i Ismael són dos alumnes de l'IES de la Font de Sant Lluís que van assistir a un acte institucional al Congrés dels Diputats, on van trencar el protocol i --amb el major respecte-- van demanar que la nova llei d'educació no ataque la seua llengua materna --el valencià-- tal com està previst en l'actual esborrany. Dues persones discretes i prudents --cap company, ni professor ni personal del Congrés sabien el que havien previst dir, fora de protocol-- i ben moderats i temprats en les formes en què van exposar el seu prec. Joventut, discreció, bones formes, decisió i valentia, al servei de la pròpia identitat, són moltes virtuts juntes per a ignorar-les. Quina lliçó per als vells i caducs polítics actuals! "A aquesta casa sempre actuem dins de les lleis i la constitució" va replicar el president accidental del Congrés, no sé perquè, doncs la resposta no tenia res a veure amb el que demanaven Empar i Ismael. "Respecte la llibertat d'expressió, però no era el lloc ni el moment" va dir un professor que els acompanyava, perquè preferia que ho hagueren dit a un lloc i moment on no ho haguera pogut escoltar ningú. Era el lloc i el moment oportú. Gràcies xicons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada