Encara
vaig tindre temps de visitar el museu de la ciutat. Era l'antic
convent de Jesús, construït amb l'ajuda del rei Alfons V
de Portugal i on va ingressar ben aviat la seua filla, la princesa
Joana, més tard Santa Joana (algun dia donaré la meua opinió de perquè les filles dels reis, i altres sense ser-ho com el nostre paisà Sant Vicent Ferrer, tenen més possibilitat de ser sants). El museu no és gran, cosa
que resulta positiva, perquè el visitant el veu tot sense
cansar-se. Jo destacaria un quadre de la santa (clar!) i un altre de
la mare de Déu de la llet que em va recordar, no sabia perquè,
el que el pare Elies va despenjar d'una capella de l'església
de Benisania segons conta Carme Miquel a “La mel i la fel” (en
arribar a casa i consultar la novel·la observe sorprés
i corprés que no es tracta del mateix quadre, la Mare de Déu
és diferent però el Jesuset d'ambdós quadres, el
del museu i el de la portada de la novel·la, s'assemblen com
si es tractara del mateix xiquet. O a mi m'ho sembla). També
cal destacar la cordialitat dels vigilants del museu que, amablement, t'avisen
que no et perdes aquesta sala que estàs passant de llarg, que
et convé visitar el claustre, que observes amb atenció
aquell quadre...
Quan
vaig arribar al lloc d'encontre, la Lluïsa donava menjar als
coloms i li vaig fer una foto pareguda a la de les Rambles de
Barcelona l'any 1970 (com passa el temps!).
I
com a prova que Aveiro és una ciutat força
agradable--pel meu gust, si més no-- adjunte també una
de les fotos que es poden fer pels seus carrers.
Que precioses, lluminoses )i fotogèniques!) són aquestes petites ciutats portugueses i sembla mentida que tinguen museus ben interessants. Aveiro tampoc l'he visitat encara però he tingut experiències ben semblants a Bragança o a Évora.
ResponEliminaSempre cal tornar, a Portugal!