Us volia contar alguna
coseta de Porto, però no gose fer-ho després d'haver
llegit "Nadal a Porto" de Teresa Pàmies, com a
homenatge a aquesta autora tan compromesa, després de la seua
recent mort. Us remitisc a ella. Sols com a anècdota, us diré
que, en el nostre viatge a Portugal, hem fruit d'uns dies de cel
lluent, esmolat com un ganivet d'acer, en contra de la contínua
pluja amb la que es va trobar ella. I també que en veure el
Duoro des de la muralla de la Catedral, vaig tenir la mateixa
sensació de proximitat del riu que va experimentar la senyora
Teresa; una proximitat falsa, clar. Els carrerons empinatas i amb
cases mal conservades, algunes gairebé en runes, amb la roba
estesa com en l'esplèndida foto de la portada del llibre,
segueixen igual, com si no hagueren passat divuit anys! Una estampa
bellíssima vista des de la barca amb la que vam fer una
volteta pel riu, I si us val una anècdota de futbol, en aquest
terreny també m'he trobat--sense provocar-ho, com ella-- amb
aficionats de Porto, però en el meu cas, amb resultat invers.
Els meus interlocutors reneguen de CR i prefereixen a Messi.
Identifiquen el Madrid amb el Benfica i el Barça amb el
Porto.Força Barça!, van cridar. Ah!, el cibelino, molt
bo. Excel·lent el que van prendre al Café
Majestic--seguint el consell de l'amic Josep Maria Costa-- amb musica
de piano en viu.
dissabte, 31 de març del 2012
Porto
Us volia contar alguna
coseta de Porto, però no gose fer-ho després d'haver
llegit "Nadal a Porto" de Teresa Pàmies, com a
homenatge a aquesta autora tan compromesa, després de la seua
recent mort. Us remitisc a ella. Sols com a anècdota, us diré
que, en el nostre viatge a Portugal, hem fruit d'uns dies de cel
lluent, esmolat com un ganivet d'acer, en contra de la contínua
pluja amb la que es va trobar ella. I també que en veure el
Duoro des de la muralla de la Catedral, vaig tenir la mateixa
sensació de proximitat del riu que va experimentar la senyora
Teresa; una proximitat falsa, clar. Els carrerons empinatas i amb
cases mal conservades, algunes gairebé en runes, amb la roba
estesa com en l'esplèndida foto de la portada del llibre,
segueixen igual, com si no hagueren passat divuit anys! Una estampa
bellíssima vista des de la barca amb la que vam fer una
volteta pel riu, I si us val una anècdota de futbol, en aquest
terreny també m'he trobat--sense provocar-ho, com ella-- amb
aficionats de Porto, però en el meu cas, amb resultat invers.
Els meus interlocutors reneguen de CR i prefereixen a Messi.
Identifiquen el Madrid amb el Benfica i el Barça amb el
Porto.Força Barça!, van cridar. Ah!, el cibelino, molt
bo. Excel·lent el que van prendre al Café
Majestic--seguint el consell de l'amic Josep Maria Costa-- amb musica
de piano en viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No saps com m'alegre que hages estat a Porto i, com npo podia ser d'altra manera, t'haja agradat. Jo vaig estar també, ara l'estiu del 2009. En vaig deixar, com tu ara, alguns apunts al meu bloc:
ResponEliminahttp://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/de-la-vulnerabilitat-del-nu.html
http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-4-porto-la.html
http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-5-com-mirar-porto.html
http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-6-estampes-de-porto.html
Mira que ert sembla.
Quina llàstima!Quan Carles Mulet va anar a Porto jo encara no havia descobert el seu blog--ni cap altre-- i la meua visita a la ciutat del Duoro ha tingut lloc sense conéixer els seus comentaris. Tot i això han estat de bon profit. Gràcies Carles.
ResponElimina