I pitjor encara ho tenen els que no disposen d'un treball. Les perspectives son dramàticament negatives. Ens amenaça el neoliberalisme més salvatge. El capital va a imposar les seues regles de joc: si necessites treballar per a menjar, aquestes son les condicions, si vols les agafes, si no, busca't la vida. La proposta dels nostres governants (portanoves i delegats del Capital) és que si acceptem aquestes regles de joc, hi haurà treball per a tots, tots podrem (mal)viure i podrem dir que hem sortit de la crisi. Però el que passarà és que viurem en una greu crisi permanent. Els retalls són en salut, educació i solidaritat social, els serveis bàsics i necessaris per a la gent senzilla. Forces armades i exercit, no. Faran falta per a mantenir l'ordre; és a dir per a protegir els grans beneficiats del sistema liberal contra les possibles protestes dels famolencs aturats. Ah!, Berni Eclestone, el de la Fórmula 1, tampoc no ha sofrit l'acer de la tisorada. Això és el neoliberalisme: el sistema capitalista portat a l'extrem més dur, podran viure els guanyadors, els grans campions de la competició, els número 1--el segon classificat és el primer perdedor, diuen els gurus d'aquest sistema-- és la llei de la selecció natural, el peix gord es menja el menut, la llei de la selva en una paraula; pitjor encara, en la selva es tendeix a l'equilibri, ací no. Què podem fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada