DESDEJUNIS DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (2)

 

He volgut rebre a F.K a un lloc on respirara aire pur i que, a més a més, l'aire pur no sols entrara als pulmons sinó també al cervell per conducte visual. He col·locat la taula a la part que dóna al poble i al Montgó. Els arbres i les plantes no permeten veure la Muntanya Gran amb la creueta de la Llagosta i la capella del calvari, però l'he posat mirant la monstera—esquelet li diem nosaltres--Un tros de tronc de palmera s'ha convertit en el test en el que hem plantat un canyaret que cau com un salt d'aigua, escampant-se i envoltant el tronc, formant una esfera gran; les fulles, llargues i estretes, verdes que porten pintada una ratlla d'un verd més pàl·lid, junt amb les petites rametes pelades que llueixen un brot de fulles a la punta, formen com la bromera del salt d'aigua; la monstera naix a la part superior d'aquest test natural, alçant-se majestàtica formant com un gran paraigua, amb el conjunt de les seues fulles foradades, esquerdades que prenen la forma de costelles retorçudes d'un pit humà; per això nosaltres li diguem esquelet a aquesta planta tan espectacular, però que, al contrari d'un esquelet disposa d'un verd fort potent, obscur; les rames més llargues arriben fins al gesmiler i formen un passadís sota el que pot passar una persona. També gaudirà de la vista del gesmiler; contemplarà la seua grandària i frondositat, atapeït de les floretes blanques i delicades. És el meu lloc preferit i m'agradaria que el meu convidat d'avui gaudira del lloc.

Franz Kafka és un home jove però malalt, molt malalt; tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació.

--Senyor Kafka el seu amic i editor diu que vostè és un home profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva que cal analitzar la seua obra.

--Efectivament, si algú em coneix bé, aquest és M.B.

--Segons la seua fe, el respecte i temor a Jehovà, l'impedeix criticar-lo per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la tuberculosi, amb un judici en el que no li han explicat de què l'acusen ni quin és el delicte que se suposa que ha comés, ni l'han informat dels seus drets.

--Això sembla que és el que insinua M.B. De tota manera, és ben cert que, viure al castell de Praga, haver de baixar i pujar per les costeres, sofrint una tuberculosi que t'ofega, és una terrible tortura que no crec meréixer-me.

--Vostè ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima, plena d'amargor, una atapeïda llista de greuges. A qui va dirigida?

--Al meu pare, evidentment, a qui sinó!

--Evidentment, però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb majúscula, a Jahovà.

--Mon pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i és força sever amb qui no compleix, però ho fa per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc un poc rar i no em sé adaptar. Altres persones, en el meu lloc, se sentiríen ben còmodes, però a mi m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi insignificant.

--Aixó mateix podríem dir de Jehovà

--No use en va el nom de Jehovà!

--En "carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.

--Sí, per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.

--Jehovà prohibeix  matar i després ordena a Abraham matar el seu fill.

--Sacrificar-lo!

--Sacrificar-lo llevant-li la vida, és a dir, matar-lo

--Parlem d'una altra cosa...