He
volgut rebre a F.K a un lloc on respirara aire pur i que, a més
a més, l'aire pur no sols entrara als pulmons sinó
també al cervell per conducte visual. He col·locat la
taula a la part que dóna al poble i al Montgó. Els
arbres i les plantes no permeten veure la Muntanya Gran amb la
creueta de la Llagosta i la capella del calvari, però l'he
posat mirant la monstera—esquelet li diem nosaltres--Un tros de
tronc de palmera s'ha convertit en el test en el que hem plantat un
canyaret que cau com un salt d'aigua, escampant-se i envoltant el
tronc, formant una esfera gran; les fulles, llargues i estretes,
verdes que porten pintada una ratlla d'un verd més pàl·lid,
junt amb les petites rametes pelades que llueixen un brot de fulles a
la punta, formen com la bromera del salt d'aigua; la monstera naix a
la part superior d'aquest test natural, alçant-se majestàtica
formant com un gran paraigua, amb el conjunt de les seues fulles
foradades, esquerdades que prenen la forma de costelles retorçudes
d'un pit humà; per això nosaltres li diguem esquelet a
aquesta planta tan espectacular, però que, al contrari d'un
esquelet disposa d'un verd fort potent, obscur; les rames més
llargues arriben fins al gesmiler i formen un passadís sota el
que pot passar una persona. També gaudirà de la vista
del gesmiler; contemplarà la seua grandària i
frondositat, atapeït de les floretes blanques i delicades. És
el meu lloc preferit i m'agradaria que el meu convidat d'avui gaudira
del lloc.
Franz
Kafka és un home jove però malalt, molt malalt;
tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb
esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però
que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació.
--Senyor
Kafka el seu amic i editor diu que vostè és un home
profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva
que cal analitzar la seua obra.
--Efectivament,
si algú em coneix bé, aquest és M.B.
--Segons
la seua fe, el respecte i temor a Jehovà, l'impedeix
criticar-lo per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la
tuberculosi, amb un judici en el que no li han explicat de què
l'acusen ni quin és el delicte que se suposa que ha comés,
ni l'han informat dels seus drets.
--Això
sembla que és el que insinua M.B. De tota manera, és
ben cert que, viure al castell de Praga, haver de baixar i pujar per
les costeres, sofrint una tuberculosi que t'ofega, és una
terrible tortura que no crec meréixer-me.
--Vostè
ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima,
plena d'amargor, una atapeïda llista de greuges. A qui va
dirigida?
--Al
meu pare, evidentment, a qui sinó!
--Evidentment,
però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb
majúscula, a Jahovà.
--Mon
pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i
és força sever amb qui no compleix, però ho fa
per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc
un poc rar i no em sé adaptar. Altres persones, en el meu
lloc, se sentiríen ben còmodes, però a mi
m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència
d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi
insignificant.
--Aixó
mateix podríem dir de Jehovà
--No
use en va el nom de Jehovà!
--En
"carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.
--Sí,
per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.
--Jehovà
prohibeix matar i després ordena a Abraham matar el seu fill.
--Sacrificar-lo!
--Sacrificar-lo
llevant-li la vida, és a dir, matar-lo
--Parlem
d'una altra cosa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada