dimarts, 20 de març de 2012

Text de la presentació de "L'ús de l'energia nuclear"

Bona nit. Per a mi és una satisfacció participar en la presentació del llibre L'ús de l'energia nuclear i un honor compartir mesa amb el seu autor, el professor Vicent Martínez Sancho. Dic que és una satisfacció i un honor perquè el llibre que hui presentem és un dels que més m'han colpit dels que he llegit en els darrers anys. Quan reflexionava sobre ell n'he recordat un altre llegit fa molts anys i ja quasi oblidat, el títol del qual és "Sobre l'agressió”, en el que l'autor, etòleg i premi Nobel de medicina Konrad Lorenz, arribava a la conclusió, després de llargues investigacions, que l'agressió en els animals és un dels instruments en què la natura els ha dotat amb l'objectiu de lluitar per la conservació de l'espècie, com també els ha dotat d'instruments d'inhibició per a evitar que els danys ocasionats per l'agressivitat siguen irreparables; el ser humà tanmateix, a conseqüència d'estar dotat d'armes naturals d'escassa efectivitat comparada amb altres espècies, ha desenvolupat sistemes d'inhibició de l'agressivitat més dèbils; però ha creat en pocs anys armes externes extremadament mortals; i aquesta rapidesa ha impedit que és desenvolupen al mateix temps instruments d'inhibició suficientment eficaços respecte a la nova capacitat humana per fer mal; tot això porta a la conclusió que l'agressivitat de l'Homo sapiens és l'única en la Natura que no aprofita per la conservació de l'espècie sinó que pot acabar amb ella, un greu perill al que sembla que estem abocats com podem comprovar llegint “L'ús de l'energia nuclear” També adverteix Konrad que el ser humà no ha d' oblidar mai que, primer que res, és un animal; un animal que, a diferència de les altres espècies, disposa de moral, un atribut que no és suficient segons Lorentz per a inhibir l'agressió, doncs cal primer que res el coneixement, però que podria ser, a proposta de Vicent Martínez Sancho, instrument necessari, atès que la intel·ligència, tot i que també és necessària, no es suficient per a garantir la supervivència de l'espècie, com ja va advertir en el seu dia el gran pensador i pacifista Bertrand Rossell. Moltes persones de vegades prenem posició d'avant determinades qüestions de manera intuïtiva o per instint, i de la mateixa manera que les rates intueixen o pressenten que va a produir-se un terratrémol, minuts o segons abans de tindre lloc, algunes persones, probablement perquè encara conservem una gran part dels instints animals, podem prendre partit, per instint o per intuïció, en contra de l'ús de l'energia nuclear, una arma mortal fins i tot emprant-la amb fins suposadament pacífics, com a continuació ens demostrarà el professor Martínez Sancho. I aquest instint podria haver estat el motiu pel qual l'Ajuntament de Pedreguer, per exemple, decidira l'any 1983 declarar el seu poble municipi no nuclear. Ara, però, després de llegir el llibre “L'ús de l'energia nuclear”, ja podem pendre partit en contra de l'ús d'aquesta energia no solament per instint sinó amb una base científica, gràcies a què l'autor ha sabut explicar-nos l'estracció i procés d'enriquir l'urani, el funcionament de les centrals termoelèctriques nuclears, i els problemes dels residus nuclears, d'una manera divulgativa i a l'hora amb rigor científic, cosa que té un mèrit incontestable pel fet de casar dues qualitats que generalment són incompatibles. Però el llibre no sols té mèrit per això sinó que a més a més l'autor demostra una excel·lent capacitat de comunicació i aconsegueix que arribem a prendre consciència de quant insignificant és el ser humà, tot i considerar-se el melic del món, i també aconsegueix que compartim amb ell l'angúnia de no ser res i que ens serà impossible trobar un altre lloc on habitar si eliminen la possibilitat de vida al nostre planeta; amb aquesta presentació tan dramàtica de la realitat nuclear, l'autor no sols no crea frustració ni depressió sinó, tot al contrari, aconsegueix generar en el lector suficient força com per a posar-lo a cridar ben fort junt amb ell: "perquè tinc fills i filles, perquè tinc néts i nétes, no estic disposat a callar". Aquest llibre té dues vessant: la científica i la filosòfica—si entenem com a filosofia el pensament no científic però tampoc dogmàtic que recerca mitjançant l'ús de la raó, la solució als problemes vitals de la humanitat i el sentit de la seua existència—En la vessant científica, ens demostra que l'ús de l'energia nuclear acabarà amb la possibilitat de vida al planeta Terra, a no ser que aconseguim renunciar a ella. En la vessant filosòfica ens explica que per a renunciar definitivament a l'ús de l'energia nuclear, necessiten el coneixement d'aquesta veritat científica, com proposava Lorentz, però també la moral—moral en sentit filosòfic—aquella que harmotitza els sentiments i l'ús de la raó; és a dir, tenim l'obligació inneludible de deixar el planeta en perfecte estat d'habitatge per a les pròximes generacions; activar aquesta consciència moral que V.M.S. aconsegeuix de manera excel·lent és el substitut o el complement del mecanisme inhibidor que la natura encara no ha desenvolupat, de manera eficaç, en l'homo sapiens, perquè l'evoluició és més lenta. L'autor arriba, doncs, a una conclusió que vaig a reproduir, amb el seu permís, a la meua manera, d'una manera gens acadèmica, gens científica i gens original; ho faré recordant, però adaptant-lo, un antic acudit del temps de la dictadura, que recentment ha tornat a estar de moda i que diria així: l'homo sapiens, és una espècie que té, entre altres, tres característiques ben específiques: té intel·ligència, té moral i accepta l'ús de l'energia nuclear, però cada individu de l'espècie sols pot optar per dues d'elles. Per quines opteu vosaltres? Amigues i amics, gràcies per estar ací. Professor, gràcies per il·lustrar-nos i per donar-nos força per a acompanyar-te en la tasca de lluitar en defensa de la conservació de l'espècie mitjançant la lluita contra l'ús de l'energia nuclear. Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada