HUMOR A LA MANI

Per difícil que siga la situació, alguns no perden mai el sentit de l'humor. Tant de bo!

NOTA: FOTO REBUDA PER E.MAIL, IGNORE L'AUTOR I TAMBÉ IGNORE L'AUTOR DE LA PANCARTA.

Mobilitzacions

Les manifestacions en contra de les retallades en l'educació i la sanitat públiques, convocades a Alacant Castelló i València per a ahir dia 26, han tingut una altra vegada una participació massiva, un èxit clamorós. Em conten que a València alguns van necessitar dues hores per a poder sortir de la Plaça de Sant Agustí.També ha tingut èxit la concentració celebrada davant del Col·legi públic l'Alfàs, amb una bona resposta per part de les mares, pocs pares i --si no en compte a mi--cap avi, però molt millor que la de la setmana passada. Anem a més.

Estem vius

L'èxit inqüestionable de les manifestacios de dissabte 21G a Alacant i a València, en contra de les retallades, demostren que el poble valencià té la consciència cívica ben viva. Això no és més que el principi, sols és el despertar d'un  ensopiment que ha durat massa. Ànim!

RETALLADES, NO!

Els retalls que ha aplicat El Consell Valencià als serveis públics més importants per a la ciutadania, Salut i Educació, perjudiquen els mestres, professors, personal sanitari,i a tots els usuaris d'aquests serveis, és a dir al conjunt de famílies modestes i de classe mitja. No perjudiquen, perquè generalment no usen ni necessiten aquests serveis, ni als directius d'entitats financeres, ni ministres, ni consellers,  ni diputats, ni directius de les gran empreses, ni als organitzadors de Fórmula 1... Semblava que els afectats estaven ensopits, però comencen a donar senyals de vida. Al Col·legi Públic l'Alfàs de Pedreguer, han començat a assajar mobilitzacions.

"L'ofici de raonar", presentació a Pedreguer

En llegir el llibre "L'ofici de raonar" de Vicent Soler i Marco (catedràtic  d'economia aplicada en la U.V.), la gran sorpresa que m'he endut ha estat la rabiosa actualitat de la majoria d'articles que havien estat publicats des de fa anys en diferents periòdics i revistes. Però no sols tenen actualitat sinó que, llegits amb la perspectiva que dóna el temps transcorregut, ens permet entendre algunes de les causes que han portat el País Valencià a ser l'autonomia que més negativament li ha afectat la crisi econòmica. El Casal Cultural Jaume I ha organitzat la presentació del llibre per al 27 de gener a les 20:00, amb presència de l'autor. L'acompanyarem per a comentar-lo—el que acabe d'escriure sols és una petita nota-- Sandra Obiol, professora de sociologia a la U.V. i jo mateix. El llibre està editat per P.U.V. i, obviament, es pot adquirir en les llibreries. 

Què podem fer?

La solució no està escrita--permeteu-me emular Machado-- l'hem d'escriure mentre avancem. No obstant això, és bo saber que hi ha virtuts que son imprescindibles per a resistir. La solidaritat i la cooperació son probablement les dues més necessàries. El sentit tribal, de vegades tan menyspreat per tiris i troians, és un punt de partida, sense ignorar que cap tribu pot viure al marge de les altres. Com diu l'ecologisme, "pensa en global, actua en local" I no oblidem que el carrer és nostre i que hem de fer-ne ús si el poder perjudica quelcom d'aquests serveis públics: salut, educació o protecció social al depenent, al malalt, al necessitat, tres serveis que ens protegeixen a la gran majoria, fins i tot a molts que no creuen en ells. De vegades passa que la diferència entre una persona que es considera classe baixa, diguem-ne pobres que necessiten aquests serveis, i una altra que es considera classe mitja i creu no necessitar-los, sols és una: que el segon no té consciència de pertànyer a la primera. La capacitat d'aconseguir que una gran part de la ciutadania es mantinga en aquesta falta de consciència és, en democràcia, l'arma més important del poder econòmic i financer; i es valdrà de l'instrument mediàtic per a aconseguir-ho, especialment de la TV i fins i tot de la premsa escrita i ràdio. En els llibres tenim una possibilitat de conscienciar-nos amb llibertat. Ens hem de conscienciar tots i, entre tots, hem de construir el futur. Una vegada posats, per què no construir un futur completament nou, diferent del passat? És possible? Si volem, si. Com serà aquest futur? Ho hem de dir entre tots.

PITJOR ENCARA.

I pitjor encara ho tenen els que no disposen d'un treball. Les perspectives son dramàticament negatives. Ens amenaça el neoliberalisme més salvatge. El capital va a imposar les seues regles de joc: si necessites treballar per a menjar, aquestes son les condicions, si vols les agafes, si no, busca't la vida. La proposta dels nostres governants (portanoves i delegats del Capital) és que si acceptem aquestes regles de joc, hi haurà treball per a tots, tots podrem (mal)viure i podrem dir que hem sortit de la crisi. Però el que passarà és que viurem en una greu crisi permanent. Els retalls són en salut, educació i solidaritat social, els serveis bàsics i necessaris per a la gent senzilla. Forces armades i exercit, no. Faran falta per a mantenir l'ordre; és a dir per a protegir els grans beneficiats del sistema liberal contra les possibles protestes dels famolencs aturats. Ah!, Berni Eclestone, el de la Fórmula 1, tampoc no ha sofrit l'acer de la tisorada. Això és el neoliberalisme: el sistema capitalista portat a l'extrem més dur, podran viure els guanyadors, els grans campions de la competició, els número 1--el segon classificat és el primer perdedor, diuen els gurus d'aquest sistema-- és la llei de la selecció natural, el peix gord es menja el menut, la llei de la selva en una paraula; pitjor encara, en la selva es tendeix a l'equilibri, ací no. Què podem fer?