La poètica de la Forad'a (2)

Com ho havia promés, i en espera que me'n passen uns altres (que publicaré en una pròxima tercera entrega), avance un poema satíric recitat després del dinar, durant el café, en una de les taules. Aprofitant, això si, que estem en falles.

"Santa i màrtir"
Santa Rita del grandíssim poder

Magna reina del caloret faller

Excelsa princesa del gin tònic

Memorable comtessa del Vuiton

Tu que has lluït el ferrari roig

Pel circuit urbà de fórmula,

Tu que, amb lluminosa resplendor,

Momos i el Corpus has eclipsat,

Que amb tan gràcils peus has trepitjat

El balcó faller de l’ajuntament

botant i cantant, tota ufana,

Fent burla tan cruel com insolent

de les pobres víctimes del metro.

Que el Cabanyal enderrocaves

Sens pietat a persones ni art.

Màrtir de la justa intifalla:

On ets ara, venerada santa?

Els valencians, amb el nostre amor

Una cançó et volem dedicar:

tots a una veu valencians cantem.

Rita (a) Picassent!, Rita (a) Picassent!
(El iaio intifaller)

IV EXCURSIÓ POÈTICA A LA FORADÀ

Cntrallum: Xavier Richart al tabalaet i
 Cristina Martí a la dolçaina

La IV edició de l'excursió poètica a la Foradà ha superat totes les expectatives. Al recital de poemes que es fa durant el trajecte (un dels objectius), al plaer de caminar per la muntanya gaudint d'un paisatge tan encisador, a l'esmorzar amb cava (un clàssic d'aquesta excursió, però no habitual en les excursions per muntanya), a la dolçaina i tabalet interpretant emotivament la Muixeranga al reser de la Foradà i amb la Mediterrània de fons (una altra constant), enguany hi ha hagut algunes sorpreses. 

Grup de Danses Pedreguer
 (mostra d'activitats tradicionsals)

Grup de Danses de Pedreguer: la dansà

G.D.P. (Júlia Costa fent llata)

Grup de Danses Pedreguer

Trobar-te amb un grup de danses (una representació del Grup de Danses Pedreguer), actuant amb vestits del segle XVIII, a la carena de la muntanya i, quasi al capdamunt, a la cova de la Mora ser rebuts no sols amb l'obsequi dels saborosos i nutritius dàtils, com tots els anys, sinó a més a més, amb la mora ballant el ball dels set vels dins de la cova il·luminada per veles, han convertit aquesta excursió lúdica, esportiva i cultural en una activitat única i singular, capaç de commoure l'esperit més exigent. 

Maite interpretant el ball de la mora
(Foto Teresa Castelló)

Enguany  hom ha arribat a tocar el cel. Ja no podem esperar ni imaginar res més en una excursió de muntanya. Què es farà l'any vinent? Això ja no es pot superar. Publique algunes fotos i, pròximament, la segona part amb alguns dels poemes recitats, acompanyats també de les respectives fotos.

Xavier Richart i Cristina Martí a la dolçana a 2 veus.
interpretant la Muixeranga,
acompanyats per Paco Avellà al tabalet..

Participants en l'excursió poètica a la Fradà.

Un 10 Cum Laude per l'organització i els grups articipants. Enhorabona.

L'Europa d'Ausiàs March

L'Europa d'Ausiàs March "art ,cultura, pensament", de Ximo Company,  és un estudi de l'Europa de l'Edat Mitjana amb l'art, la cultura i el pensament, com a testimoni. I sempre fent referència al poeta valencià, com si es tractara d'un nexe d'unió de l'art, la cultura i el pensament del seu temps. L'autor recopila opinions de prestigiosos historiadors   de l'art     --"la història de l'art és la història dels artistes"-- a partir de les quals ens explica com era Europa, i què tenien en comú tots els europeus. Si l'art de l'Edat Mitjana, fins i tot el del Renaixement, és quasi exclusivament religiós és, naturalment, perquè el cristianisme ha imperat a Europa, especialment en l'Edat Mitjana i, en gran mesura, ha conformat la manera de ser dels europeus actuals. Europa és el cristianisme: els dogmes, la por a l'infern però també el plaer de viure, el plaer del pecat. Tot i que el fet de pecar  creava    --hi ha moltes proves en Ausiàs-- mala consciència i por, un gran temor, al Judici Final i la condemna eterna a l'infern. Fins i tot en el Renaixement aquest tema de l'apocalipsi, l'àngel exterminador, el Judici Final,  l'infern està molt present, tot i que també, en aquella època, apareixen mostres d'art profà i laic en els palaus de petits estats italians, amb pintures de tema com "La font de la vida" el "Jardí de Venus", representant la luxúria,  i altres.

El cristianisme, com les altres religions es fonamenta amb la fugacitat de la vida, la inevitabilitat i proximitat de la mort. Tot això s'usa com una crida a la resignació front al sofriment i el dolor terrenal --resignació que quasi sempre afavoreix i beneficia a la classe dominant-- a la paciència i acatament del sistema. L'església imposa a la societat el seu sistema piramidal i jeràrquic: els nobles, que defensen l'ordre amb les armes, els clericals (que són la cultura, la classe pensant, els qui ordenen el camí correcte) i el poble, camperols i artesans. El poble ha de donar de menjar, amb el seu treball, a tots els altres i es queda amb la menor part, patint fam. Però dins de cada classe també existeix l'estructura piramidal i jeràrquica. Poc ha canviat Europa des d'aleshores.

Però Europa ha tingut i té una altra particularitat: el principi del dubte metòdic que tant ha caracteritzat la idiosincràsia dels europeus junt amb el sentit de la raó i la llibertat. La Inquisició, tot i ser un instrument dràstic i cruel de la repressió, que va nàixer a la Edat Mitjana i que ha estat vigent fins gran part de l'Edat Moderna, ve a demostrar la força d'aquest esperit dels europeus del lliure pensament. Sense aquest esperit, al poder constitut no li haguera calgut la Inquisició.

El llibre parla també de Renaixement, època en la que els pintors --i escultors, arquitectes-- passen de ser considerats artesans a artistes; La pintura i l'escultura en l'Edat Mitjana no pretenien tindre prioritàriament un valor estètic, sinó pedagògic  i ideològic. Amb tot i això, la bellesa és una prova de la bondat. Sols a partir del Renaixement hom li concediran un valor artístic, i el destinatari passarà en gran part de ser Déu a ser el Rei o Senyor.

Aquesta obra me n'ha recordat una altra: "Una certa idea d'Europa" de George Stainer, que vaig llegir fa anys, però de la que no trobe notes ni el llibre.  Crec que algú me'l va deixar. Intentaré rellegir-lo per a comprovar quines opinions convergents o divergents n'hi ha entre els dos. Això si que és segur, els dos força interessants.

ARA ÉS L'HORA

El Partit Popular (PPCV) vol re-fundar-se. Després de tantíssims casos --aïllats, diuen--  de multi-corrupció a gran escala a tots els nivells polítics. No entrega les armes i es dissol, sinó que pretén  re-fundar-se. Supose que es racta de canviar un poc la imatge, canviar cares, per a que tot continue igual. No sé si els sortirà bé. Diuen que ha augmentat la nòmina d'afiliats en 1.000. Amb tot i això crec que ara és l'hora de la dreta valenciana i valencianista --no em referisc a l'espanyolista pseudo-valencianista, sinó la valencianista-- hora de fer acte de presència com a partit liberal o conservador o demòcrata cristià, o tot junt, i erigir-se com a portaveu dels interessos del capital valencià (supose que encara en quedarà) No hi ha successors de l'antiga Unió Democràtica del P.V., o del P.N.Valencià.? O continuen tenint por de presentar-se sols i continúen reclamant, com han fet històricament,  la "unitat nacional" amb un únic partit transversal, superador del concepte de lluita de classes, que aglutine dreta i esquerre, Un partit amb gent de dretes i d'esquerre, no satisfà la gent de dretes ni tampoc majoritàriament la gent d'esquerres. Ja sé que per a molts el concepte de lluita de classes està desfasat i antiquat, però la dreta sociològica valenciana, l'espai ideològic que deixa el PP --partit que hauria de desaparèixer per bé de la dignitat dels valencians-- no vol votar un partit que aglutine dreta i esquerre, vol votar un partit que es diga de centre però que siga de dretes. Retire això de dretes, que sona malament. Vol un partit que defense l'educació privada i religiosa, la sanitat privada, la religió com assignatura a l'escola pública, la moral i bones costum cristianes, i sobretot la des-regularització d’obligacions laborals i financeres, és a dir, els interessos de les classe dominant, els amos dels diners per a entendre'ns.

Aquest espai del PPCV sols podrà ocupar-lo un partit valencianista com els antics  UDPV o PNV. Res de bromes de tots junts per a salvar la Pàtria, per favor. Mireu de salvar la Pàtria tot sols i  deixeu que els altres miren de salvar la gent que conforma la seua pàtria. No em mou cap interès per cap dreta, ho propose perquè crec que és una qüestió d'higiene col·lectiva. Alguns amics de dreta --perdoneu el qualificatiu doncs l’use amb el major respecte-- em diuen que hi ha corrupció a tots els llocs, mira Andalusia. Si és cert, però amics, jo no sóc andalús, que decidisquen ells què els convé, jo sóc valencià i tinc vergonya aliena de l'actual dreta valenciana, és a dir, de les persones de dretes valencianes.  Ànim!

Una altra alternativa.

Leguina, Corcuera, Felipe Gonzàlez, Guerra ("el que se mueve no sale en la foto") Bono i altres ex alts càrrecs, quan dirigien el PSOE es van oposar sempre a la possibilitat que es crearen  corrents d'opinió organitzades  dins del seu partit. Ara que no manen de l'aparell orgànic del partit, creen una germandat per a pressionar a l'Executiva, al Comité Federal i la militància per a evitar un pacte amb Podemos, que impediria un govern del PP. El mateix PP que ha portat la fallida tècnica a la Generalitat Valenciana i que té imputat --com a cas aïllat, clar!-- a tota la cúpula del PPCV i càrrecs institucionals, amb ramificacions que arriben a Mallorca, a altres comunitats autònomes i a la cúpula nacional del PP (citem Bàrcenas i R.Rato i la mateixa seu del PP pagada amb diners negres, com a botó de mostra). Aquest PP que els de la Germandat volen recolzar perquè governe Espanya, és el mateix que ha fet les reformes laborals més dràstiques contra les classes treballadores, acompanyats de retalls en serveis socials, educació pública, sanitat pública i altres sectors que, antigament, eren sagrats per al PSOE. Naturalment, per a aconseguir-ho no els dol agermanar-se amb polítics de tant elevat prestigi en política social com Aznar, Aceves, Zaplana i altres de trista memòria. Cal dir, a favor seu, que ho fan per a salvar la Patria i la Democràcia, és a dir salvar  l'Ibex 35 i el seu entorn bursàtil. I de rebot salvar els treballadors, perquè ¿què seria dels treballadors, sense el gran capital multinacional? Després del fracàs electoral de PyD i després C's  calia trobar una alternativa. Com es dirà el nou partit?

Em sorprèn

Que els vells cacics de "l'aparato" del PSOE, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Corcuera (!),  José Bono, demanen l'abstenció del seu partit (supose que encara són militants del PSOE... ¿o no?), en el Plenari d'investidura de Mariano Rajoy per facilitar la seua elecció com a president del govern d'Espanya, encara em sorprèn, tot i que ja no em sorprenc de quasi res. No em sorprèn perquè això suposa la seua proximitat al neoliberalisme, neocon i nacional-catolicisme que representa el PP --qualificatius que no m'invente jo sinó que han  usat ells moltes vegades-- ni tampoc per la connivència amb l'Estat de Corrupció en el que han convertit Espanya --allò que molts del PP i del PSOE  entenen com a "unidad de destino en lo Universal"-- perquè fa temps que venen dient-ho, primer tímidament i finalment sense cap vergonya. Em sorprèn perquè manifestar públicament la seua opinió, significa que no tenen cap capacitat de convicció per a plantejar-ho directament al comité federal del PSOE, i necessiten pressionar des de fora perquè el "Comité Federal" renuncie a governar i a intentar convertir Espanya en un Estat Federal, com pretenen alguns militants del PSOE. Repetisc, no em sorprèn el canvi d'opinió d'aquests senyors --això no és nou-- em sorprèn que no pinten res dins del seu partit i necessiten pressió externa—ajudats per personatges tan exemplars com Aznar, Aceves, Zaplana...--  per portar el partit al seu carril. Carril de dreta rància, perquè què, si no això és el PP?  Però... del seu pa faran miques, que jo no soc ningú per a dir que els  convé fer, sols volia expressar la meua sorpresa.

L'EXCLUSIVA D'A3

L'espectacular show d'Antena 3 informant en exclusiva sobre la participació de militants de la CUP (Anna Gabriel), Podemos  i de  "l'entorn d'ETA" en l’encontre de  la Xarxa d'Intel·lectuals, Artistes i Moviments Socials en defensa de la Humanitat, que, segons la CUP, aplega col·lectius d'esquerra especialment de l'Amèrica Llatina però també de la resta del món, es pot qualificar de qualsevol cosa --per exemple de show-- però no de notícia. A3 “informa” com si descobrira un fet inaudit, insòlit, desconegut per tothom, clandestí i, fins i tot, el presenta de manera subliminal con  il·legal, atès que hi va participar el pare o sogre d’algun pres d’ETA. A banda que la CUP i potser altres grups de defensa de drets humans (per exemple el dret d’autodeterminació dels pobles) havia informat de la seua participació –cosa que potser a A3 i altres mitjans no els interessava--, apuntaré algunes circumstàncies: l’avió de les forces armades de Veneçuela, el mateix en el que viatjava Maduro, segons A3, no podria aterrar a Barajas sense el coneixement i permís previ del govern d’Espanya presidit en aquell temps per un tal senyor Rajoy. Cap dels passatgers podria haver pujat sense passar el control previ de l’aeroport o de la policia nacional, control que òbviament està en mans del mateix govern. Les càmeres –supose que de seguretat, no d’ A3—gravaven com els passatgers pujaven a l’avió, com Anna Gabriel, des d’una cabina, parlava per telèfon. On està el secretisme, la notícia –han passat quatre o cinc mesos—i, més encara, on està l’exclusiva? Potser l’exclusiva, o la “suggerència” de publicar-ho la dóna el govern (en funcions) del senyor Rajoy? Si fóra així, perquè? Estaran emprant informació d’Estat per a predisposar a la ciutadania en contra d’un pacte del PSOE amb Podemos i altres grups que, en altres llocs, hagen pactat amb la CUP? El senyor Rajoy no para de dir-nos que el PP ha de formar govern perquè ha guanyat les eleccions. A banda que podem qüestionar, no la legalitat però si la justícia, del sistema d’Hondt que beneficia el partit més votat, si el PP ha guanyat les eleccions ¿perquè no pot formar govern? Serà que no ha guanyat. La mentalitat de dreta, mentalitat d’escàs ingredient democràtic, no sap, o no vol saber, diferenciar entre ser el partit més votat i guanyar les eleccions. En una democràcia parlamentària amb un ample ventall ideològic, com és el cas actual d’Espanya, guanya les eleccions qui aconsegueix un acord amb suficients partits que permeta governar.

            La CUP no es va presentar a les eleccions generals espanyoles perquè no va voler. Cosa per la qual crec que puc opinar sense por a equivocar-me, que passa dels possibles pactes entre PSOE-Podemos-Altres o entre PP-PSOE. És una altra història.

Per una altra banda, ¿perquè tanta por? ¿no va dir el gran guru del socialisme espanyol, Felipe González que el PSOE haurà de pactar amb el PP si li convé a Espanya? ¿No ha dit la líder dels socialistes andalusos –que tenen majoria dins del grup socialista del Congrés—que mai no pactaran amb qui demana un referèndum per a Catalunya? Aleshores, ¿a què temeu homes i dones de poca fe?

Ho he fet massa llarg. L’única cosa que volia dir, a conseqüència del show d’A3, és que m’enfita l’ús partidista i ideològic que tota la dreta i més encara l’espanyolisme, sobretot el més ranci, fan dels mitjans de comunicació.