ARA ÉS L'HORA

El Partit Popular (PPCV) vol re-fundar-se. Després de tantíssims casos --aïllats, diuen--  de multi-corrupció a gran escala a tots els nivells polítics. No entrega les armes i es dissol, sinó que pretén  re-fundar-se. Supose que es racta de canviar un poc la imatge, canviar cares, per a que tot continue igual. No sé si els sortirà bé. Diuen que ha augmentat la nòmina d'afiliats en 1.000. Amb tot i això crec que ara és l'hora de la dreta valenciana i valencianista --no em referisc a l'espanyolista pseudo-valencianista, sinó la valencianista-- hora de fer acte de presència com a partit liberal o conservador o demòcrata cristià, o tot junt, i erigir-se com a portaveu dels interessos del capital valencià (supose que encara en quedarà) No hi ha successors de l'antiga Unió Democràtica del P.V., o del P.N.Valencià.? O continuen tenint por de presentar-se sols i continúen reclamant, com han fet històricament,  la "unitat nacional" amb un únic partit transversal, superador del concepte de lluita de classes, que aglutine dreta i esquerre, Un partit amb gent de dretes i d'esquerre, no satisfà la gent de dretes ni tampoc majoritàriament la gent d'esquerres. Ja sé que per a molts el concepte de lluita de classes està desfasat i antiquat, però la dreta sociològica valenciana, l'espai ideològic que deixa el PP --partit que hauria de desaparèixer per bé de la dignitat dels valencians-- no vol votar un partit que aglutine dreta i esquerre, vol votar un partit que es diga de centre però que siga de dretes. Retire això de dretes, que sona malament. Vol un partit que defense l'educació privada i religiosa, la sanitat privada, la religió com assignatura a l'escola pública, la moral i bones costum cristianes, i sobretot la des-regularització d’obligacions laborals i financeres, és a dir, els interessos de les classe dominant, els amos dels diners per a entendre'ns.

Aquest espai del PPCV sols podrà ocupar-lo un partit valencianista com els antics  UDPV o PNV. Res de bromes de tots junts per a salvar la Pàtria, per favor. Mireu de salvar la Pàtria tot sols i  deixeu que els altres miren de salvar la gent que conforma la seua pàtria. No em mou cap interès per cap dreta, ho propose perquè crec que és una qüestió d'higiene col·lectiva. Alguns amics de dreta --perdoneu el qualificatiu doncs l’use amb el major respecte-- em diuen que hi ha corrupció a tots els llocs, mira Andalusia. Si és cert, però amics, jo no sóc andalús, que decidisquen ells què els convé, jo sóc valencià i tinc vergonya aliena de l'actual dreta valenciana, és a dir, de les persones de dretes valencianes.  Ànim!

Una altra alternativa.

Leguina, Corcuera, Felipe Gonzàlez, Guerra ("el que se mueve no sale en la foto") Bono i altres ex alts càrrecs, quan dirigien el PSOE es van oposar sempre a la possibilitat que es crearen  corrents d'opinió organitzades  dins del seu partit. Ara que no manen de l'aparell orgànic del partit, creen una germandat per a pressionar a l'Executiva, al Comité Federal i la militància per a evitar un pacte amb Podemos, que impediria un govern del PP. El mateix PP que ha portat la fallida tècnica a la Generalitat Valenciana i que té imputat --com a cas aïllat, clar!-- a tota la cúpula del PPCV i càrrecs institucionals, amb ramificacions que arriben a Mallorca, a altres comunitats autònomes i a la cúpula nacional del PP (citem Bàrcenas i R.Rato i la mateixa seu del PP pagada amb diners negres, com a botó de mostra). Aquest PP que els de la Germandat volen recolzar perquè governe Espanya, és el mateix que ha fet les reformes laborals més dràstiques contra les classes treballadores, acompanyats de retalls en serveis socials, educació pública, sanitat pública i altres sectors que, antigament, eren sagrats per al PSOE. Naturalment, per a aconseguir-ho no els dol agermanar-se amb polítics de tant elevat prestigi en política social com Aznar, Aceves, Zaplana i altres de trista memòria. Cal dir, a favor seu, que ho fan per a salvar la Patria i la Democràcia, és a dir salvar  l'Ibex 35 i el seu entorn bursàtil. I de rebot salvar els treballadors, perquè ¿què seria dels treballadors, sense el gran capital multinacional? Després del fracàs electoral de PyD i després C's  calia trobar una alternativa. Com es dirà el nou partit?

Em sorprèn

Que els vells cacics de "l'aparato" del PSOE, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Corcuera (!),  José Bono, demanen l'abstenció del seu partit (supose que encara són militants del PSOE... ¿o no?), en el Plenari d'investidura de Mariano Rajoy per facilitar la seua elecció com a president del govern d'Espanya, encara em sorprèn, tot i que ja no em sorprenc de quasi res. No em sorprèn perquè això suposa la seua proximitat al neoliberalisme, neocon i nacional-catolicisme que representa el PP --qualificatius que no m'invente jo sinó que han  usat ells moltes vegades-- ni tampoc per la connivència amb l'Estat de Corrupció en el que han convertit Espanya --allò que molts del PP i del PSOE  entenen com a "unidad de destino en lo Universal"-- perquè fa temps que venen dient-ho, primer tímidament i finalment sense cap vergonya. Em sorprèn perquè manifestar públicament la seua opinió, significa que no tenen cap capacitat de convicció per a plantejar-ho directament al comité federal del PSOE, i necessiten pressionar des de fora perquè el "Comité Federal" renuncie a governar i a intentar convertir Espanya en un Estat Federal, com pretenen alguns militants del PSOE. Repetisc, no em sorprèn el canvi d'opinió d'aquests senyors --això no és nou-- em sorprèn que no pinten res dins del seu partit i necessiten pressió externa—ajudats per personatges tan exemplars com Aznar, Aceves, Zaplana...--  per portar el partit al seu carril. Carril de dreta rància, perquè què, si no això és el PP?  Però... del seu pa faran miques, que jo no soc ningú per a dir que els  convé fer, sols volia expressar la meua sorpresa.

L'EXCLUSIVA D'A3

L'espectacular show d'Antena 3 informant en exclusiva sobre la participació de militants de la CUP (Anna Gabriel), Podemos  i de  "l'entorn d'ETA" en l’encontre de  la Xarxa d'Intel·lectuals, Artistes i Moviments Socials en defensa de la Humanitat, que, segons la CUP, aplega col·lectius d'esquerra especialment de l'Amèrica Llatina però també de la resta del món, es pot qualificar de qualsevol cosa --per exemple de show-- però no de notícia. A3 “informa” com si descobrira un fet inaudit, insòlit, desconegut per tothom, clandestí i, fins i tot, el presenta de manera subliminal con  il·legal, atès que hi va participar el pare o sogre d’algun pres d’ETA. A banda que la CUP i potser altres grups de defensa de drets humans (per exemple el dret d’autodeterminació dels pobles) havia informat de la seua participació –cosa que potser a A3 i altres mitjans no els interessava--, apuntaré algunes circumstàncies: l’avió de les forces armades de Veneçuela, el mateix en el que viatjava Maduro, segons A3, no podria aterrar a Barajas sense el coneixement i permís previ del govern d’Espanya presidit en aquell temps per un tal senyor Rajoy. Cap dels passatgers podria haver pujat sense passar el control previ de l’aeroport o de la policia nacional, control que òbviament està en mans del mateix govern. Les càmeres –supose que de seguretat, no d’ A3—gravaven com els passatgers pujaven a l’avió, com Anna Gabriel, des d’una cabina, parlava per telèfon. On està el secretisme, la notícia –han passat quatre o cinc mesos—i, més encara, on està l’exclusiva? Potser l’exclusiva, o la “suggerència” de publicar-ho la dóna el govern (en funcions) del senyor Rajoy? Si fóra així, perquè? Estaran emprant informació d’Estat per a predisposar a la ciutadania en contra d’un pacte del PSOE amb Podemos i altres grups que, en altres llocs, hagen pactat amb la CUP? El senyor Rajoy no para de dir-nos que el PP ha de formar govern perquè ha guanyat les eleccions. A banda que podem qüestionar, no la legalitat però si la justícia, del sistema d’Hondt que beneficia el partit més votat, si el PP ha guanyat les eleccions ¿perquè no pot formar govern? Serà que no ha guanyat. La mentalitat de dreta, mentalitat d’escàs ingredient democràtic, no sap, o no vol saber, diferenciar entre ser el partit més votat i guanyar les eleccions. En una democràcia parlamentària amb un ample ventall ideològic, com és el cas actual d’Espanya, guanya les eleccions qui aconsegueix un acord amb suficients partits que permeta governar.

            La CUP no es va presentar a les eleccions generals espanyoles perquè no va voler. Cosa per la qual crec que puc opinar sense por a equivocar-me, que passa dels possibles pactes entre PSOE-Podemos-Altres o entre PP-PSOE. És una altra història.

Per una altra banda, ¿perquè tanta por? ¿no va dir el gran guru del socialisme espanyol, Felipe González que el PSOE haurà de pactar amb el PP si li convé a Espanya? ¿No ha dit la líder dels socialistes andalusos –que tenen majoria dins del grup socialista del Congrés—que mai no pactaran amb qui demana un referèndum per a Catalunya? Aleshores, ¿a què temeu homes i dones de poca fe?

Ho he fet massa llarg. L’única cosa que volia dir, a conseqüència del show d’A3, és que m’enfita l’ús partidista i ideològic que tota la dreta i més encara l’espanyolisme, sobretot el més ranci, fan dels mitjans de comunicació.

JA ERA HORA, XE!

Ja era hora! És una alegria, una immensa alegria veure la sala de plenaris de les Corts valencianes en la que la bancada del PP està plena de de senyeres paternines reivindicant la seua versió de senyals d'identitat dels valencians. M'agradaria veure també els diputats populars lluint un dia camisetes reivindicatives de "volem F-1 urbana" i un altre dia "salvem lo rat penat" i un altre amb pancartes que proclamen "Volem tornar a dir Comunitat Valenciana"

Estava fart i desesperat de veure sempre camisetes de "Salvem el Cabanyal" o "Volem TV3" o "Volem Canal 9" I ara és hora de gaudir de les seues reivindicacions. Potser algun dia reivindicaran "volem regals de la família Correa" o "Viva el Bigotes" M'agradaria que algun dia reivindicaren el peatge de la AP-7. M'agradaria que protestaren enèrgicament contra la creació de l'Agència Tributària Valenciana, que reivindicaren, amb pancartes i camisetes, amb "pataleo" i xiulits el retorn de l'himne regional, que reivindicaren amb una panfletada els desnonaments per hipoteques, que reclamaren la eliminació de les prestacions a la dependència. Fins i tot, m'alegraria que un dia protestaren enèrgicament, molt enèrgicament per la il·legalitat i inconstitucionalitat d'un acord de les Corts Valencianes que proclamara la República Valenciana i un procés per a adherir-se a un Estat Federal Nacional de Països Catalans. Què gust que el PP siga reivindicatiu!

EL NO DE LA CUP I LA RESPONSABILITAT

La CUP s’ha mantes en la seua posició inicial de no a Mas com a President, tot i les pressions rebudes. Els dos grans pesos pesats de la comunicació i la formació d’opinió dels PPCC, Vicent Sanchis i Vicent Partal han fet tot el que han pogut, que no és poc, per evitar aquest resultat. I ho han fet emprant la seua ciència comunicativa i exposant una visió més partidista que no real dels fets,  tot siga dit amb el respecte degut als grans gurus de la comunicació. Donar la responsabilitat a la CUP de frenar el procés en cas de negar la investidura a Mas, és desinformar de manera subliminal. Ni Convergència Democràtica (o Democràcia i Llibertat, si preferiu) ni Esquerre Republicana no han acceptat mai consensuar un President diferent a Mas. Cosa per la qual la responsabilitat és un fet compartit. Però carregar les tintes aquestes setmanes passades sobre la responsabilitat –responsabilitat es llegeix massa sovint com a sinònim de culpa—de la CUP era una arma de doble tall, i en això s’han equivocat tot i la seua ciència, i més que cap altre el senyor Partal. Perquè ara resulta que el termini no s’ha acabat (tenen fins el dia 9) i JuntsxSi encara té la possibilitat i la RESPONSABILITAT de proposar un candidat alternatiu i de la seua candidatura, que això la CUP no ho ha qüestionat mai. I encara millor: Atès que la marxa ràpida del procés és més important que qui és el candidat a President, perquè això és el que han  estat dient, i atès que el propi senyor Mas va dir que en cas de ser un escull faria una passa enrere, doncs ara és el moment. Queda temps. Juntsxsi i el senyor Mas tenen l’oportunitat de demostrar la seua RESPONSABILITAT i que la independència vaja per la via ràpida gràcies a ells, presentant un altre candidat, en compte de convocar noves eleccions. (Probablement juntsxsi creu en la conveniència de noves eleccions perquè compten amb la divisió de la CUP i que els possibles crítics d’E.R. respecte a la candidatura unida amb Cnvergència, que probablement votaren la CUP es penediran i els votaran a ells, cosa que demostraria que el seu interès partidista és més important que l’interés de Catalunya). En definitiva: Ara la responsabilitat és del senyor Mas i Juntsxsi.

20-D

Les eleccions generals al parlament espanyol de diumenge seran d’una gran importància. Sabem per les enquestes que no hi haurà bipartidisme i que serà difícil formar govern. Si això passa –si no es pot formar govern—no tindrà cap importància un parell d’escons cap ací o cap allà, perquè s’hauran de repetir les eleccions. Però tot serà diferent a Catalunya perquè si el parlament espanyol no pot formar govern i el resultat de les eleccions a Catalunya aclareixen el panorama polític al Principat –ací si que serà important un parell d’escons més o menys, no per la funció sinó pel prestigi-- i, com a conseqüència, s’investeix president, el camí de la independència de Catalunya estarà més obert.

Per exemple, si Esquerre Republicana fóra el partit més votat –i si es amb diferència més aclarit estaria el panorama—la CUP es mantindrà ferma en el seu posicionament de no investir Mas, però Convergència possiblement comprendria que Mas hauria de fer una passa enrere, cosa que facilitaria la investidura. Si el guanyador al Principat fóra Convergència (Democràcia i Llibertat) l’assemblea de la CUP del dia 27 seria dramàtica. Si guanya Ciutadans, el camí de la independència estarà ple d’esculls.

Perquè pensar hui, en el panorama actual,  en referèndum, estat federal o, fins i tot, tornar a l’Estat de les Autonomies –aniquilat amb la resolució del TC respecte a l’estatut de Catalunya—és d’il·lusos.

Llàstima no tindre el vot al Principat. Segur que no m’abstenia.