L'EXCLUSIVA D'A3

L'espectacular show d'Antena 3 informant en exclusiva sobre la participació de militants de la CUP (Anna Gabriel), Podemos  i de  "l'entorn d'ETA" en l’encontre de  la Xarxa d'Intel·lectuals, Artistes i Moviments Socials en defensa de la Humanitat, que, segons la CUP, aplega col·lectius d'esquerra especialment de l'Amèrica Llatina però també de la resta del món, es pot qualificar de qualsevol cosa --per exemple de show-- però no de notícia. A3 “informa” com si descobrira un fet inaudit, insòlit, desconegut per tothom, clandestí i, fins i tot, el presenta de manera subliminal con  il·legal, atès que hi va participar el pare o sogre d’algun pres d’ETA. A banda que la CUP i potser altres grups de defensa de drets humans (per exemple el dret d’autodeterminació dels pobles) havia informat de la seua participació –cosa que potser a A3 i altres mitjans no els interessava--, apuntaré algunes circumstàncies: l’avió de les forces armades de Veneçuela, el mateix en el que viatjava Maduro, segons A3, no podria aterrar a Barajas sense el coneixement i permís previ del govern d’Espanya presidit en aquell temps per un tal senyor Rajoy. Cap dels passatgers podria haver pujat sense passar el control previ de l’aeroport o de la policia nacional, control que òbviament està en mans del mateix govern. Les càmeres –supose que de seguretat, no d’ A3—gravaven com els passatgers pujaven a l’avió, com Anna Gabriel, des d’una cabina, parlava per telèfon. On està el secretisme, la notícia –han passat quatre o cinc mesos—i, més encara, on està l’exclusiva? Potser l’exclusiva, o la “suggerència” de publicar-ho la dóna el govern (en funcions) del senyor Rajoy? Si fóra així, perquè? Estaran emprant informació d’Estat per a predisposar a la ciutadania en contra d’un pacte del PSOE amb Podemos i altres grups que, en altres llocs, hagen pactat amb la CUP? El senyor Rajoy no para de dir-nos que el PP ha de formar govern perquè ha guanyat les eleccions. A banda que podem qüestionar, no la legalitat però si la justícia, del sistema d’Hondt que beneficia el partit més votat, si el PP ha guanyat les eleccions ¿perquè no pot formar govern? Serà que no ha guanyat. La mentalitat de dreta, mentalitat d’escàs ingredient democràtic, no sap, o no vol saber, diferenciar entre ser el partit més votat i guanyar les eleccions. En una democràcia parlamentària amb un ample ventall ideològic, com és el cas actual d’Espanya, guanya les eleccions qui aconsegueix un acord amb suficients partits que permeta governar.

            La CUP no es va presentar a les eleccions generals espanyoles perquè no va voler. Cosa per la qual crec que puc opinar sense por a equivocar-me, que passa dels possibles pactes entre PSOE-Podemos-Altres o entre PP-PSOE. És una altra història.

Per una altra banda, ¿perquè tanta por? ¿no va dir el gran guru del socialisme espanyol, Felipe González que el PSOE haurà de pactar amb el PP si li convé a Espanya? ¿No ha dit la líder dels socialistes andalusos –que tenen majoria dins del grup socialista del Congrés—que mai no pactaran amb qui demana un referèndum per a Catalunya? Aleshores, ¿a què temeu homes i dones de poca fe?

Ho he fet massa llarg. L’única cosa que volia dir, a conseqüència del show d’A3, és que m’enfita l’ús partidista i ideològic que tota la dreta i més encara l’espanyolisme, sobretot el més ranci, fan dels mitjans de comunicació.

JA ERA HORA, XE!

Ja era hora! És una alegria, una immensa alegria veure la sala de plenaris de les Corts valencianes en la que la bancada del PP està plena de de senyeres paternines reivindicant la seua versió de senyals d'identitat dels valencians. M'agradaria veure també els diputats populars lluint un dia camisetes reivindicatives de "volem F-1 urbana" i un altre dia "salvem lo rat penat" i un altre amb pancartes que proclamen "Volem tornar a dir Comunitat Valenciana"

Estava fart i desesperat de veure sempre camisetes de "Salvem el Cabanyal" o "Volem TV3" o "Volem Canal 9" I ara és hora de gaudir de les seues reivindicacions. Potser algun dia reivindicaran "volem regals de la família Correa" o "Viva el Bigotes" M'agradaria que algun dia reivindicaren el peatge de la AP-7. M'agradaria que protestaren enèrgicament contra la creació de l'Agència Tributària Valenciana, que reivindicaren, amb pancartes i camisetes, amb "pataleo" i xiulits el retorn de l'himne regional, que reivindicaren amb una panfletada els desnonaments per hipoteques, que reclamaren la eliminació de les prestacions a la dependència. Fins i tot, m'alegraria que un dia protestaren enèrgicament, molt enèrgicament per la il·legalitat i inconstitucionalitat d'un acord de les Corts Valencianes que proclamara la República Valenciana i un procés per a adherir-se a un Estat Federal Nacional de Països Catalans. Què gust que el PP siga reivindicatiu!

EL NO DE LA CUP I LA RESPONSABILITAT

La CUP s’ha mantes en la seua posició inicial de no a Mas com a President, tot i les pressions rebudes. Els dos grans pesos pesats de la comunicació i la formació d’opinió dels PPCC, Vicent Sanchis i Vicent Partal han fet tot el que han pogut, que no és poc, per evitar aquest resultat. I ho han fet emprant la seua ciència comunicativa i exposant una visió més partidista que no real dels fets,  tot siga dit amb el respecte degut als grans gurus de la comunicació. Donar la responsabilitat a la CUP de frenar el procés en cas de negar la investidura a Mas, és desinformar de manera subliminal. Ni Convergència Democràtica (o Democràcia i Llibertat, si preferiu) ni Esquerre Republicana no han acceptat mai consensuar un President diferent a Mas. Cosa per la qual la responsabilitat és un fet compartit. Però carregar les tintes aquestes setmanes passades sobre la responsabilitat –responsabilitat es llegeix massa sovint com a sinònim de culpa—de la CUP era una arma de doble tall, i en això s’han equivocat tot i la seua ciència, i més que cap altre el senyor Partal. Perquè ara resulta que el termini no s’ha acabat (tenen fins el dia 9) i JuntsxSi encara té la possibilitat i la RESPONSABILITAT de proposar un candidat alternatiu i de la seua candidatura, que això la CUP no ho ha qüestionat mai. I encara millor: Atès que la marxa ràpida del procés és més important que qui és el candidat a President, perquè això és el que han  estat dient, i atès que el propi senyor Mas va dir que en cas de ser un escull faria una passa enrere, doncs ara és el moment. Queda temps. Juntsxsi i el senyor Mas tenen l’oportunitat de demostrar la seua RESPONSABILITAT i que la independència vaja per la via ràpida gràcies a ells, presentant un altre candidat, en compte de convocar noves eleccions. (Probablement juntsxsi creu en la conveniència de noves eleccions perquè compten amb la divisió de la CUP i que els possibles crítics d’E.R. respecte a la candidatura unida amb Cnvergència, que probablement votaren la CUP es penediran i els votaran a ells, cosa que demostraria que el seu interès partidista és més important que l’interés de Catalunya). En definitiva: Ara la responsabilitat és del senyor Mas i Juntsxsi.

20-D

Les eleccions generals al parlament espanyol de diumenge seran d’una gran importància. Sabem per les enquestes que no hi haurà bipartidisme i que serà difícil formar govern. Si això passa –si no es pot formar govern—no tindrà cap importància un parell d’escons cap ací o cap allà, perquè s’hauran de repetir les eleccions. Però tot serà diferent a Catalunya perquè si el parlament espanyol no pot formar govern i el resultat de les eleccions a Catalunya aclareixen el panorama polític al Principat –ací si que serà important un parell d’escons més o menys, no per la funció sinó pel prestigi-- i, com a conseqüència, s’investeix president, el camí de la independència de Catalunya estarà més obert.

Per exemple, si Esquerre Republicana fóra el partit més votat –i si es amb diferència més aclarit estaria el panorama—la CUP es mantindrà ferma en el seu posicionament de no investir Mas, però Convergència possiblement comprendria que Mas hauria de fer una passa enrere, cosa que facilitaria la investidura. Si el guanyador al Principat fóra Convergència (Democràcia i Llibertat) l’assemblea de la CUP del dia 27 seria dramàtica. Si guanya Ciutadans, el camí de la independència estarà ple d’esculls.

Perquè pensar hui, en el panorama actual,  en referèndum, estat federal o, fins i tot, tornar a l’Estat de les Autonomies –aniquilat amb la resolució del TC respecte a l’estatut de Catalunya—és d’il·lusos.

Llàstima no tindre el vot al Principat. Segur que no m’abstenia.

SIS ANYS DE CORRECTIU

Primer que res vull pronunciar-me en contra de l'agressor de Rajoy, tant si l'agressió és per causes polítiques com si ha estat per motius familiars. No perquè la víctima haja sigut Rajoy o una altra persona, sinó perquè és un acte de violència i convé que erradiquem la violència de la societat. Per a aconseguir-ho, cal començar per educar sense violència i en contra de la violència. Crec que encara queden famílies que compren joguets de guerra --pistoles, espases, fusells-- per a regals de Nadal o Reis per al seus fills o néts. Ningú dels qui fan això tenen dret a queixar-se de les agressions a Rajoy o a qui siga.

Eduquem també perquè els fills siguen respectuoses amb totes les persones, siguen immigrants, pobres desnonats, homosexuals o qualsevol altre sector marginat.

Continuem per educar els fills i néts per la igualtat de sexes en quant a drets, llibertat i dignitat. I si algú té un fill o nét adolescent --dic adolescent perquè és una edat important per l'educació i, a més, perquè sembla que es donen massa cassos d'agressió masclista en aquesta edat--i comprova o sospita que aquest adolescent maltracta o menysprea a la germana, núvia, o amiga, que  ho impedisca com siga, perquè en cas contrari tindrà un violent perillós dins de casa. Per cert, no m'atrevisc a dir si el correctiu de fins a sis anys d'internament al jove que ha agredit a Rajoy és molt o poc, perquè crec que, en aquest aspecte, val més l'opinió de psicòlegs, pedagogs o sociòlegs, però em ve al cap una pregunta: ¿si aquest xicot de desset anys haguera pegat una bufetada a la seua núvia, a banda de tant de rebombori, estarien parlant de sis anys de correctiu?

REFLEXI Ó ELECTORAL

Crec que la majoria dels lectors d'aquest blog i la majoria del meus amics de facebook  tenen les idees molt clares i, conseqüentment, no tenen dubtes que remoguen la consciència. Quina sort! Jo no sé què votar (atenció, no votar forma part del què). Alguns dels meus amics diuen que és l'hora d'acomiadar qui mai no havia d'haver governat, que és l'hora del canvi, que convé obtenir una victòria electoral que permeta... Molt bé, això es diu vot útil. Però resulta que jo ara voldria votar una altra cosa. A qui jo vull votar o no es presenta (una opció), o no treu cap escó ara (una altra opció), segons les enquestes. Ni un sol escó. Què faré? Votaré a qui jo voldria que guanyara (tot i saber que no traurà res) o votaré vot útil? Ho puc dir d'una altra manera: votaré a qui jo voldria que guanyara, d'acord amb la meua consciència, o a qui vosaltres, amics meus, voleu que guanye? La reflexió continua: De qui és el meu vot? És meu, doncs esta decidit, votaré a qui jo voldria que guanyara. A no ser que, ja  davant l'urna, m'ho pense millor i, atenent a que aquestes no són les nostres,  me'n torne a casa sense votar... que també pot ser.

No a la guerra... una altra vegada!

Ja estem, una altra vegada, pronunciant-nos sobre la guerra. Mal assumpte! Diuen que l'home és l'únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra. O infinitat de vegades, diria jo, si això suposa que la classe dominant continue enriquint-se a canvi de vides humanes i sofriment gratuït.

Fa uns anys, el treset de les Açores va decidir envair Iraq. Els arguments d'aquella guerra eren tres mentides: Primera, Iraq era un perill per la pau internacional perquè disposava d'armes de destrucció massiva. Segona, Iraq era el niu del terrorisme islàmic. Tercera, La invasió d'Iraq proporcionaria pau i acabaria amb el terrorisme islàmic. Ho recordeu? Resultat: Iraq no tenia armes de destrucció massiva, aquella guerra no ha portat la pau, i el terrorisme islàmic s'ha multiplicat, a banda que Iraq no era el refugi dels terroristes.

Ara s'aprofita l'atac terrorista islàmic a Paris, per a intensificar la guerra de Síria, bombardejant una part del seu territori, actualment controlat per l'estat islàmic, que a més de grans beneficis per als fabricants d'avions i bombes, i beneficis per qui acabe controlant la zona --per ser pas necessari de petroli i gas natural--  suposarà uns danys col·laterals consistents en centenars o milers de vides innocents (no oblidem, per exemple, el recent  bombardeig per part dels EE.UU. d'un hospital de Metges sense fronteres), atès que no tots els habitants de la zona són terroristes. I a més ( tot i que això no és tan important) resulta que jo, i potser vosaltres, pel fet de pronunciar-nos en contra de la guerra, som, segons el primer ministre del Regne Unit, simpatitzant dels terroristes. Nyas!

Ja sabeu que jo no m'explique massa bé, cosa per la qual, per tal de fer-me entendre, recorriré una vegada més a la literatura. En aquesta ocasió la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada. Quan Arquímedes Quintana conta la batalla --durant la guerra del Marroc-- en la que li van tallar l'orella, i ell va liquidar qui el va ferir, diu: "El desgraciat, si més no, defensava el seu (territori); a nosaltres ens hi van enviar a defensar la butxaca de gent com els Camps, els Sallerés, els Romaguera i els Torres" (són cognoms de la classe dominant en el citat relat)... i jo afegiria... "és a dir, la Pàtria".