1 de maig del 2014

Ahir vaig commemorar el dia del treballador assistint a la concentració organitzada per la CUP al parc del Patronat a Pedreguer. L'aire pur de la Muntanya Gran, la visió del Montgó o vés a saber què, feia respirar un aire fresc diferent a la d'altres concentracions o manifestacions. O era la gent i les seues idees el que feia respirar l'aire pur i esperançador? El fet es que em sentia jove i em van fer recordar Marcuse:

1.- No canviarà la societat a partir d'un estat de benestar i abundància. Conseqüentment, ara és el moment.

2.- No canviaran la societat aquells que han tingut responsabilitats de govern en el sistema capitalista: per molt bona voluntat que tinguen i hagen tingut, els vicis adquirits condicionen. La gent present en la concentració era jove i sense contaminacions. (Jo era una excepció que no pintava res).

3.- Atès que les persones estan educades per a viure en un sistema competitiu (competitiu en benefici propi) i predador, i sols una minoria és suficientment solidària, aquesta minoria ha de fer pedagogia i educar en la solidaritat. La concentració no era multitudinària sinó ben minoritària.

És a dir, es donen totes les circumstàncies per a encetar un camí llarg. Però com diu un adagi xinés, el camí més llarg es comença amb la primera passa. Ànim i endavant.

IN MEMORIAM

Si. Un record i un agraïment infinit als que van sacrificar la vida per a construir, en la República, una Espanya democràtica i plurinacional que no va ser possible per un cop d'estat cruel  Un segon intent d'Espanya democràtica i plurinacional va sofrir un "golpe de timón" i ha resultat ser fum  d'estopa. Què ve ara? Crec que el futur és que cada nació de l'actual estat ha d'intentar construir el seu propi estat democràtic.

UN POEMA EN EL CAMÍ. Excursió poètica a la Foradada

Diumenge vam assistir a l'excursió a la Foradada que organitza el Casal Jaume I de Pedreguer. Una festa entranyable en la que no va faltar res: una excursió bonica pel paisatge i, al mateix temps, relativament fàcil, que permet la participació amb certa comoditat a persones no acostumades a caminar per la muntanya. Amb parades per a recitar poesies, acompanyades per violí i per dolçaina. A la plana, un esmorzar amb la gràcia afegida de servir-nos una copa de cava sobre una taula parada amb canelobres. Nyas! I al cim, més poesies i finalment la muixeranga que, clar, no podia faltar. Un bon dinar a Benissivà (què bo el blat picat) amb cançons populars i, en acabant de dinar, una improvisada actuació de danses. Massa, xe, massa. Un 10 a l'organització i als artistes.

 

UNA SENYORA LLEGINT

Durant l'escapada a Madrid que vaig fer la setmana passada, vaig fer algunes fotos, però cap d'elles em diuen res llevat de la que ara publique. És una imatge que em va cridar l'atenció i em va fer pensar, però no vaig poder traure cap conclusió de totes les possibles:

a) Sols una persona seu a llegir al banc de lectors. S'acaben els lectors
b) És una dona major. Els joves no llegeixen.
c) Un llibre la millor companyia. No hi ha soledat si t'acompanya un llibre.
d) Si tens un llibre ja ho tens tot, no necessites res més.
Jo em quedaria amb la c) i d), però potser són massa excloents.

On estan els valors democràtics d'Europa?

Grup de folklore cossakc, de la part occidental d'Ucraïna.
(2010 al festival internacional de folklore de Diepenheim-Holanda)

Si no vaig errat, Europa no ha qüestionat mai que el Quebec té dret a fer un referèndum per a separar-se de Canadà, estat al que pertany. Tampoc qüestionaria, crec jo, el dret de Gibraltar a fer un referèndum per a integrar-se a l'estat espanyol o per a ser independent. Crec que podem estar d'acord fins ací. Europa no ha qüestionat fins ara el dret d'Escòcia a fer un referèndum per a ser independent del Regne Unit (tampoc ho ha qüestionat el govern del Regne Unit). Si qui vol exercir el dret és Catalunya, l'estat espanyol s'oposa enèrgicament i Europa diu que és una qüestió interna, però afegeix que si es fera el referèndum i Catalunya es proclamara independent, quedaria, temporalment, fora de la Unió Europea (si la meua intel·ligència no està completament esquifida, quan Europa diu que de ser independent quedaria fora de la Unió Europea, està acceptant que podria ser independent. No?) I ara arriba el problema d'Ucraïna (manifeste que no em posicione sobre si preferisc una Crimea d'Ucraïna, de Rússia o independent): Si Crimea es planteja separar-se d'Ucraïna i integrar-se a Rússia, no té dret a fer un referèndum? Perquè? Si el problema no és el dret a decidir de Crimea sinó el fet que Rússia haja mobilitzat l'exercit, (opine, això si, que Putin és militarista, agressiu i autoritari), la solució és fàcil de negociar: Rússia retira l'exercit i es fa el referèndum sota control internacional de tot el procés. Però ara ve un altra complicació per a resoldre el problema: el gas de Rússia per a Alemanya, el turisme rus per a Espanya, i altres interessos econòmics. És a dir, tot i que estan en contra del referèndum, no acaben de plantar cara a Rússia degut a interessos econòmics (cal dir que hi ha conflicte d'interessos: malament si Crimea és russa, malament si es trenquen relacions amb Rússia) Amb la qual cosa queda clar que Europa, la mare de la democràcia posa per davant els interessos de l'economia al dret de les persones i dels pobles. Perquè no es prioritzen els drets de les persones i dels pobles a l'economia i després es tracta de solucionar els problemes econòmics respectant els drets indicats? Les persones no han d'estar al servei de l'economia, sinó tot al contrari. (L'argument, per exemple, que les persones necessiten el gas és ben pobre. Si Europa necessita comprar, Rússia necessita vendre) Conclusió: la solució no es produirà d'acord amb els valors democràtics, sinó econòmics. Què trist!

DIPUTATS DEL PP FAVORABLES A LA CONSULTA SOBIRANISTA

Hui estic en pla conciliador i ben transigent. No criticaré a qui vote a FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA NI A QUI VOTE EN CONTRA NI A QUI S'ABSTINGA. Cadascú que ho fassa segons la seua ideologia, els interesos de classe o la necessitat de ser dòcil amb el partit que l'ha posata les llistes. Au! També acceptaré que equivocar-se és fàcil i a tots ens pot passar (qui no s'haja equivocat mai que tire la primera pedra. Jo no la tiraré) Nyas! Ara bé, que diputats que cobren bon sou pagats pels ciutadans per a decidir per ells, que voten en contra del que volien votar perquè no s'han enterat de quina és la proposta o la moció presentada, ni quin ha estat el debat, i que necessiten que el portaveu o president del seu grup els diga què han de votar (això passa en tots els parlaments) i que equivocant-se el portaveu (està perdonat) no hi haja ningú que se n'adone i diga "xe no, al contrari", demostra que no es guanyen el sou que cobren. En una empresa privada els tirarien tots al carrer sense dret a indemnització
http://www.naciodigital.cat/noticia/65465/qui/qui/sector/sobiranista/pp

ACABAR AMB LA INDIGÈNCIA

La meua amiga Mar--psicòloga i treballadora social-- està preocupada perquè els ajuntaments i la generalitat, estan desballestant el sistema de serveis socials. L'ajuntament d'Alacant, però, ha fet valdre la imaginació per a acabar amb la trista imatge dels indigents dormint als bancs dels jardins públics de la ciutat, amb la qual cosa intenta posar un toc d'optimisme al plantejament negatiu de l'amiga Mar. En què consisteix aquesta idea tan imaginativa i social per a acabar amb els indigents dormint al ras? Han fet posar una travessa al mig del banc de manera que no càpia una persona allargada. Veus Mar com encara hi ha qui es calfa el cap a favor dels més desvalguts?