BOMBERS AMB DIGN ITAT

El bombers d'Alacant s'han negat a participar en processos de desnonaments. Diuen que estan  per a rescatar persones, no bancs. Això és tindre dignitat. Ben fet! La foto, i la notícia, és de La veu del PV. Per una altra banda,  la Unió europea ha declarat que els desnonaments portats a terme a l'estat espanyol són il·legals segons les lleis europees; i el govern espanyol diu que les canviarà. Molt bé, però això devia haver-se fet abans, perquè ara ningú no podrà tornar a la vida les persones que, desesperades, es van suicïdar

I MARXA PASQÜERA

El Centre Excursionista de Pedreguer ha organitzat la I Marxa Pasqüera que tindrà lloc els dies 29-30 i 31 de març, en tres etapes: Pedreguer-Bèrnia, Bèrnia-Benigembla i Benigembla-Pedreguer amb un total de 62,5 Km., poc més de 20 km. al dia. Què bó si em sentira en forces per a fer aquesta pasqüera, però no estic en condicions. Us anime a participart a tots el que pugueu.

Francesc I

Sudamericà i que opta pel nom de Francesc, voldrà dir res? Crec que es tracta d'una notícia esperançadora pels bons cristians i, fins i tot, pels no creients. El temps ho dirà. Es vell, sí, però també ho va ser Joan XXIII. Si els noms tenen algun significat, es pot esperar alguna novetat dins l'Església.

No ens cansem

Foto cedida per José Miguel Femenia

Dissabte a les 12:30 es va celebrar una concentració davant l'Ajuntament d'Ondara, a favor de la sanitat i educació públiques, a favor dels drets de les persones dependents, en contra dels desnonaments i de la corrupció política. Alguns no ens cansem i continuarem amb les mobilitzacions per a defensar els drets de les classes treballadores que anem perdent dia a dia. Els organitzadors, però, tot i la seua bona voluntat, haurien de treballar més per a publicitar millor aquestes mobilitzacions. He sentit molta fent queixar-se per no haver tingut informació. Ànims i endavant.

Hi ha morts que pesen cent anys

El darrer premi Andròmina va ser guanyat ex aequo per" Hi ha morts que pesen cent anys" de Tomàs Llopis que, com tots sabeu, és un professor i escriptor  de La Marina Alta (pegolí de Beniarbeig, amb algunes arrels pedregueres) La presentació del llibre tindrà lloc al Casal Jaume I, l'u de març a les 20:00, amb presència de l'autor, i correrà a càrrec de Carles Mulet, també professor i escriptor.
He començat a llegir el llibre; m'agradaria acabar-lo abans de la presentació, però no sé si tindré temps: ja sabeu que les bones lectures --com els bons menjars, i perdoneu la comparança-- s'han de fer sense pressa i assaborint-ho. En principi puc dir que es tracta d'una novel·la que, per a mi, té diferents atractius: litereturitza una part important de la nostra història i a  la nostra comarca amb una versemblança (no oblidem que no deixa de ser una novel·la) que aconsegueix que el lector se senta part d'ella. Per una altra banda, Tomàs Llopis fa ús de la narrativa inserida --que tant m'agrada!-- practicant el joc de les nines russes amb una habilitat i mestria admirables. No falteu; mentrestant, si voleu una altra opinió i més informació --i de més qualitat, tot s'ha de dir-- entreu al blog Nausica de Carles Mulet.

Economia del bé comú

Aquest concepte ideat per Christian Felber (austríac, professor d'economia, filòleg...) intenta resoldre una contradicció ètica del sistema capitalista, canviant l'ordre econòmic. Els dos pilars bàsics del sistema són: afany de lucre i competivitat econòmica (tenir); Felber proposa canviar-los per uns altres dos pilars, bé comú i cooperació (ser). Em recorda els pensadors que provocaren el maig Francès, però si aquells eren força teòrics i elitistes, aquest ho explica amb una claredat meridiana i ho mostra en uns gràfics elementals que qualsevol persona pot entendre. Si economia es satisfer necessitats, els diners són un instrument, no una meta; el PIB (el Déu sagrat del sistema capitalista) no mesura la qualitat de vida, cosa per la qual cal abandonar aquest concepte com a mesura de l'economia. Ho explica d'una manera pedagògica i demostra que el producte d'una empresa --o d'un estat-- és pot mesurar -- el fet de mesurar l'allunya dels filòsofs, Eric Froom, Marcuse i altres-- i l'apropa a la realitat quotidiana (l'economia està més prop de la física que no de la metafísica). La conseqüència de poder mesurar el resultat de l'economia del bé és que deixa de ser una utopia irrealitzable i es converteix en un objectiu que podem aconseguir. I la sorpresa: quan creus que estàs davant d'un antisistema, et diu que no, que ell és el sistema i l'antisistema és allò que actualment ens estan imposant; la majoria de constitucions europees --l'espanyola també-- diuen que l'objectiu i obligació de l'estat és el bé comú. Però després, en la pràctica en ho neguen. És a dir, no proposa canviar el sistema econòmic sinó l'ordre econòmic. M'apunte.
Mireu la presentació que ha fet a TV3:    

http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu

Intersindical 1, Marina Salut, 0

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha sentenciat a favor de la demanda que va interposar Intersindical Salut contra l'amortització de 165 places de personal estatutari que van passar a personal laboral, fet que es va portar a terme a juny de 2009. A banda dels perjudicis ocasionats als treballadors, probablement aquella decisió no tindrà conseqüències irreparables, i es podrà solucionar tres anys més tard. Però què passaria si decisions com tancar les urgències de nit als centres de salut resultaren il·legals, com manté la Plataforma de Defensa de la sanitat Pública, i haguera danys personals irreparables? Seria suficient indemnitzar? o hi hauria responsabilitat penal pels que van prendre la nefasta decisió?