L'OPI DEL POBLE

És ben cert que el País Valencià és l'autonomia que ha patit un major dèficit fiscal respecte l'estat espanyol; i diuen les estadístiques que és una de les autonomies on hi ha un major percentatge de ciutadania que se sent més espanyol que de la pròpia nacionalitat. Se sap que és una de les autonomies on hi ha més corrupció política; i on la ciutadania menys ha castigat els polítics corruptes. Les darreres estadístiques asseguren que els valencians són dels que més televisió veuen. La conclusió és de pura lògica axiomàtica.

BON ANY!

A totes i a tots les seguidores i seguidors d'aquest blog, a qui el visita de tant en tant, i també a qui passe per ací puntualment o accidentalment, us desitge salut i sort per al 2013. Les altres coses que m'agradaria que tinguéreu: capacitat de resistència i de lluita, decisió ferma per a evitar la resignació front als atacs socials que continuarem rebent, i esperit de rebel·lia, no depenen dels meus desitjos, sinó de la vostra voluntat. Ànim i endavant! Bon any!

Esmorzar de felicitació

Pilar García i Carles Mulet han tingut l'amabilitat de felicitar-me l'any nou amb el "roda la mola"-- un deliciós recull de haikus en el que els versos i les fotos competeixen en qualitat i màgia-- i amb la seua impagable companyia durant un esmorzar tertúlia que guardaré en el calaix de records agradables. Gràcies amics.

FRANCO HA WERTo (Guerra de paraules)

La llei Wert és  "ideologia disfressada de reforma tecnòcrata", diu el periodista nord americà Jonathan Blitzer en un article publicat en el New York Times i reproduït per Vilaweb. Herr Wert s'ha fet famós a tot el món pel seu tarannà imperialista, dogmàtic i autoritari; però l'Espanya profunda l'admira amb entusiasme.

PRIVATITZAR LA SANITAT

Una explicació senzilla i clara
http://www.youtube.com/watch?v=fXFWKFMIY8w>

LA SENTÈNCIA.

http://www.acpv.cat/butlleti-e/2012-12-13.html

Maria Amparo i Ismael: Moltes gràcies!!!

Maria Amparo i Ismael són dos alumnes de l'IES de la Font de Sant Lluís que van assistir a un acte institucional al Congrés dels Diputats, on van trencar el protocol i --amb el major respecte-- van demanar que la nova llei d'educació no ataque la seua llengua materna --el valencià-- tal com està previst en l'actual esborrany. Dues persones discretes i prudents --cap company, ni professor ni personal del Congrés sabien el que havien previst dir, fora de protocol-- i ben moderats i temprats en les formes en què van exposar el seu prec. Joventut, discreció, bones formes, decisió i valentia, al servei de la pròpia identitat, són moltes virtuts juntes per a ignorar-les. Quina lliçó per als vells i caducs polítics actuals! "A aquesta casa sempre actuem dins de les lleis i la constitució" va replicar el president accidental del Congrés, no sé perquè, doncs la resposta no tenia res a veure amb el que demanaven Empar i Ismael. "Respecte la llibertat d'expressió, però no era el lloc ni el moment" va dir un professor que els acompanyava, perquè preferia que ho hagueren dit a un lloc i moment on no ho haguera pogut escoltar ningú. Era el lloc i el moment oportú. Gràcies xicons!