YERMO, per Cristian Campos

Es tracta d'un article llarg, però força interessant, a propòsit de la campanya electoral catalana i de la disjuntiva unionistes-independentistes. És un plantejament, en alguns aspectes, diferent que cal tindre en compte. Si voleu llegir-lo, entreu al segúent enllaç: 

http://www.jotdown.es/2012/11/el-yermo/

IMPRESSIÓ

Acabe d'endur-me una forta impressió. He passat per davant d'una farmàcia; la filera d'espera sortia de la botiga i pel carrer arribava fins la porta del bar del costat que estava buit. Un amic meu sortia molt nerviós; després d'una llarga espera no tenien existències de la medicina que necessitava la seua dona. Què fem?

Després d'haver deixat reposar les aigües un parell de dies, podem analitzar objectivament el resultat de les eleccions catalanes. Deixant de banda si Artur Mas ha estat errat o encertat convocant aquestes eleccions a meitat de legislatura, o si li ha eixit bé o mal la jugada, el ben cert és: primer, hi ha hagut molts més vots a favor del sobiranisme que a favor de continuar dins d'Espanya; segon, els que han fet retallades i han portat a terme una política conservadora a Catalunya, perden vots i les candidatures d'esquerre en guanyen.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (IV)

Què és SOSTRE? El gran desconegut dels XXI Premi d'Honor Vila de Pedreguer es van presentar divendres al nostre poble a les 14:00 a l'IES i a les 20:00 a la Casa de Cultura. Tot i que a Pedreguer la participació ciutadana--element essencial en la seua metodologia de treball-- no és res nou ni sorprenent, van impactar positivament. SOSTRE és una agrupació (jove) d'arquitectes( joves) que fa autocrítica corporativa i que proposa alternatives que il·lusionen la ciutadania.
La crisi econòmica, i la bambolla immobiliària com a un dels seus principals components, han aprofitat per a conscienciar que l'arquitectura i l'urbanisme --com tantes altres coses!-- no han estat al servei de les persones en general, de la ciutadania, sinó al servei d'interessos particulars minoritaris; una conseqüència, entre altres, és "moltes cases sense gent i molta gent sense casa" segons les seues pròpies paraules. La valentia que demostren --cal tindre valor per a fer autocrítica corporativa-- l'entusiasme amb la que porten a terme els seus plantejaments i la manera pedagògica d'explicar les seues idees, generen l'esperança d'un futur menys negre del que temíem. ¿Això justifica l'arriscada decisió del jurat dels premis de concedir el guardó a una agrupació amb una història curta, i sense grans obres en el seu currículum? Si hom permet respondre diré que sí. Hem apostat --sóc membre del jurat-- per unes idees i uns plantejaments --expressats, per exemple, en Velluters-- que presenten una proposta d'una arquitectura més social, més democràtica i més humana, com a instrument per a construir un futur millor.

Entreu a la seua web: http://www.sostre.org/

 

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (III)

PREMI AL MÈRIT ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC
El 21è Premi d'Honor Vila de Pedreguer al mèrit arquitectònic i urbanístic ha estat concedit a l'agrupació SOSTRE, una associació d'arquitectes que miren de conscienciar als propis col·legues i a la ciutadania en general de la conveniència de fer una arquitectura  més respectuosa amb el medi natural i paisatgistic, més racional i adaptada a les característiques del territori i de les persones. Segons consta en l'acta de concessió:
"...per la seua iniciativa i esforços en la promoció, difusió i educació d’una arquitectura més sostenible i ètica, que estudia solucions tradicionals, per aplicar-la a l’hàbitat quotidià i a la cooperació, fent palesa la vessant social de l’arquitectura" Aquest text fa recordar que els premis d'honor Vila de Pedreguer es concedeixen en honor a l'arquitecte Antoni Gilabert i Fornes qui, amb la introducció de l'estil Neoclàssic (al segle XVIII) va innovar l'arquitectura amb criteris que, en alguns aspectes, podríem considerar semblants als que ara aplica SOSTRE. Premi, al meu parer, ben merescut, com els altres dos. L'entrega de Premis, com ja s'ha dit ací, el divendres dia 30 a l'Espai Cultural a les 20:00. Però, abans, membres de SOSTRE donaran dues conferències a Pedreguer demà divendres dia 23 : a l'institut a les 14:00 i a la Casa de Cultura--amb entrada lliure per a tothom-- a les 20:00.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (II)

PREMI AL MÈRIT CULTURAL. Ha estat concedit al Centre Artístic Musical i la banda de música. Aquesta associació, amb més de mig segle d'existència, rebrà el guardó el divendres 30 de novembre a l'Espai Cultural, junt amb els altres guardonats. Dilluns passat el musicòleg, director i compositor José Rafael Pasqual Vilaplana va pronunciar una conferència a la Casa de Cultura. El públic, que omplia l'aula de gom a gom, va gaudir del que podríem qualificar de lliçó magistral sobre la història universal de les bandes de música. L'enhorabona al conferenciant i a la banda de música i la societat que la sustenta: Centre Artístic Musical.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER 2012 (I)

PREMI A LA SOLIDARITAT I DEFENSA DE LES LLIBERTATS
En l'edició XXI dels Premis d'Honor Vïla de Pedreguer, el premi a la Solidaritat i Defensa de les Llibertats ha estat concedit a AMNISTIA INTERNACIONAL, institució independent de governs i de partits polítics que porta  51 anys lluitant per la defensa dels Drets Humans i concretament contra la pena de mort, havent aconseguit importants avanços, tot i que, com ells reconeixen, estem molt lluny d'arribar a una situació acceptable. Segons ens van explicar en la conferència que van fer a la Casa de Cultura dissabte a les 12:00, a Xina, tot i no tindre xifres exactes per l'opacitat del sistema, es té constància que hi ha més execucions de pena de mort que en la resta del món. També és important l'Orient Mitjà, especialment Aràbia Saudita, (però també Iran, Iraq i altres països) i a Estats Units, l'únic País Occidental on encara està vigent la pena de mort. Tant de bo si aquest premi aprofita per a conscienciar del drama de les penes de mort, de les detencions il·legals, especialment les portades a terme pels estats per motius d'opinió i, generalment, per la falta de respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, signada per molts estat que després en fan cas omís. Tant de bo si algun dia no calguera mantindre encesa la flama de l'espelma d'Amnistia Internacional perquè els drets humans foren respectats a tot el món.